El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: salut mental
L’any 2019, segons el Codi Risc Suïcidi, a Catalunya es van dur a terme 4.486 temptatives i cadascuna d’aquestes temptatives impacta d’una forma directa a l’entorn de la persona en risc (familiars i amics amb els quals conviuen, àmbit laboral, entorn social…). Sabem, a més, que aquestes dades són la punta de l’iceberg de la realitat sobre la conducta suïcida, doncs un 40% dels familiars que busquen ajuda i assessorament a la nostra entitat, no han estat en contacte amb els serveis públics de salut.
Treballar a favor dels drets de les persones que pateixen un problema de salut mental i lluitar contra la discriminació per motius de salut són objectius compartits d’entitats com la Fundació Els Tres Turons, Obertament, l’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi i la Fundació Surt.
La perspectiva de gènere és el gran repte i, alhora, la gran assignatura pendent de les polítiques públiques. Malgrat els avenços, les desigualtats són evidents i les passes endavant sovint són contrarestades per realitats adverses i accions d’agressivitat misògina.
“La majoria de treballadores amb un problema de salut mental no s’atreveix a parlar-ne amb els caps”
En els darrers anys, s’ha posat el focus en la salut mental. Els mitjans de comunicació han contribuït abastament a què cada vegada sigui més natural parlar-ne. Segurament, la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències negatives en el benestar de la població expliquen part del fenomen. Al cap i a la fi, tothom n’ha estat afectat, en primera persona o a través d’algú del seu entorn. Una de cada quatre persones té, ha tingut o tindrà un problema de salut mental. Són xifres que ens han de fer reflexionar, ja que aquest no és un problema del qual som alienes.
La salut mental està sent indiscutiblement una prioritat per a l’Ajuntament de Barcelona, que amb les polítiques endegades en els últims anys ha posat al focus a la necessitat de fer-la visible, treballar contra l’estigma que l’envolta i generar nous serveis i programes que ens han permès explicar que la salut mental ha de ser considerada un element central del sistema de salut. Des de l’Ajuntament, de la mà d’entitats i organitzacions de la ciutat, hem desplegat aquests darrers anys un seguit d’estratègies amb l’objectiu d’aprofundir en què la salut mental deixi de ser una salut de segona.
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental el 10 d’octubre, repassem alguns dels serveis psicològics i d’acompanyament gratuïts disponibles a la ciutat de Barcelona: Konsulta’m, Aquí t’escoltem, Xat joves i el Telèfon de la prevenció del suïcidi.
La plataforma unitària en defensa de la sanitat pública a Catalunya considera que la mobilització, el diàleg i la col·laboració entre ciutadania i professionals són els millors instruments per avançar en la millora del sistema sanitari públic i de qualitat.
Marta Carmona (Madrid, 1984) és psiquiatra a un centre de salut mental. Té un màster en estudis feministes, és membre del col·lectiu Silesia, que combat les desigualtats socials en salut, i forma part de la junta directiva de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN) i de l’Associació Madrilenya de Salut Mental (AMSM).
L’autora de Coraje ha esdevingut un fenomen global amb les seves novel·les gràfiques protagonitzades per preadolescents i adolescents
El programa ‘What’s up? Com vas de salut mental’, que promou Obertament, engega el seu vuitè curs amb una demanda creixent, esperonada pels efectes de la pandèmia. La proposta busca trencar tabús i estigmes per la via de normalitzar el fet de parlar d’emocions a l’aula, a partir d’activitats en horari lectiu que s’adapten al currículum de qualsevol matèria de l’ESO.

