El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Opinió
El model i l’organització de la Sanitat pública a Catalunya (la nomenada col·laboració públic-privat) és un desgavell d’entitats jurídicament i…
“El virus no ens discrimina, però els humans sí que ho fem, perquè estem plasmats i animats per la trama de poders del nacionalisme, el racisme, la xenofòbia i el capitalisme” – Judith Butler
Després de la desescalada del confinament, és l’hora de l’acció, de les polítiques públiques, per a una nova “normalitat”. Ens enfrontem a un gran dilema: o ens orientem a aportar més recursos per curar la malaltia o més recursos per promoure la salut
Sobre la ràpida, tenaç i natural resposta humana al dolent i les males notícies
Que l’esport és un servei públic indispensable és un tema que encara no està arrelat en el conjunt de la societat ni en la majoria de les institucions. El coronavirus ha ocasionat efectes demolidors en la nostra salut i per a protegir-la l’esport ha d’estar en el centre de qualsevol proposta
Volem expressar i compartir, la nostra convicció que aquest moment el superarem, amb dolor, però amb l’esperança que ens serveixi per millorar com a persones i com a societat. Ja hem passat per moments tan difícils com l’actual i, si aprenem dels nostres errors, els podrem superar millor en el futur
Si l’Atenció Primària ha de ser la protagonista en les següents fases de la pandèmia, tal com diuen tots els polítics, des del president Pedro Sánchez fins a la consellera Alba Vergés, necessitem tenir accés ja a les PCR per poder garantir un desconfinament amb els menors riscos possibles
Des de fa gairebé dos mesos patim les conseqüències d’una pandèmia. Si per un costat hi ha conseqüències directes de la malaltia i les seves complicacions, per altre tenim les conseqüències indirectes. Entre aquestes podem estendre’ns una mica sobre les repercussions mentals d’aquesta crisi