La comunitat trans reivindica un model d’atenció sanitària despatologitzant

La Plataforma 'TRANSforma la salut' proposa un canvi de paradigma en l'atenció sanitària a les persones transsexuals basat en la lliure determinació del gènere i que promogui l'acompanyament dels professionals sanitaris

Blanca Blay
 
 
 
LHospital Clínic de Barcelona/ EDU BAYER

LHospital Clínic de Barcelona/ EDU BAYER

La plataforma ‘TRANSforma la salut’, formada a finals del 2015 per entitats que defensen els drets de les persones transsexuals, reivindica un canvi de paradigma en el model d’atenció del sistema sanitari públic, ja que el model actual, denuncien, és patologitzant. “Ser trans és una expressió més del gènere, no és una malaltia o un trastorn que es diagnostica”, ha assegurat aquest dimarts l’activista independent Laura Brustenga en una roda de premsa convocada per la plataforma.

Segons ha explicat Esther Pérez, membre del col·lectiu Chrysallis Catalunya i mare d’una menor transsexual, hi ha multitud de persones que travessen un camí d’entrebancs a l’hora d’acudir als serveis de salut i que s’han d’enfrontar a facultatius que no els escolten o que els marquen uns patrons de feminitat o masculinitat a través del tractament, els tests o el control hormonal. “Hi ha diversitat dins del col·lectiu trans: hi ha persones que es volen hormonar, persones que no, d’altres que es volen operar…la nostra identitat només la sabem nosaltres”, ha recordat l’Àlex, de Joves Trans de Barcelona (JTB).

“O et sotmets a aquest circuit o surts i renuncies a l’atenció mèdica i et quedes sense cirurgia”, ha explicat Pérez en relació al circuit establert pel sistema sanitari públic perquè una persona pugui arribar, per exemple, a sotmetre’s a una cirurgia de reassignació de sexe. També en aquest sentit des de la plataforma diuen que hi ha almenys una trentena de queixes testimonials per pràctiques incorrectes a la Unitat d’Identitat de Gènere (UIG) de l’Hospital Clínic de Barcelona, on es fan aquestes cirurgies. Segons han denunciat, els criteris per poder-hi accedir vulneren drets bàsics. Fets com no comptar amb suport familiar o ser una treballadora sexual suposen una barrera per accedir-hi.

Un model basat en la lliure determinació del gènere

“L’enfocament no pot partir del paradigma de persones que són objecte de la medicina a qui se’ls aplica un diagnòstic”, ha lamentat l’advocada Laia Serra. En aquest sentit ha apuntat que el camí que reivindica la Plataforma és la de la lliure determinació de gènere i uns professionals sanitaris que estiguin a l’expectativa de la demanda individual. Segons han explicat, actualment hi ha dos serveis que atenen a les persones trans a Catalunya: la UIG de l’Hospital Clínic (que té més recursos i és el servei de referència però que diuen practica una atenció patologitzant i molt deficient en diversos aspectes) i Trànsit (que es basa en l’acompanyament i en la col·laboració entre els professionals i les persones trans- i que, per tant, dóna una atenció que és valorada molt positivament- però que té pocs recursos).

“El model actual treballa a partir de la diagnosi de la disfòria de gènere; volem un model obert, que no discrimini i que respecti la individualitat de cada persona”, ha assegurat Esther Pérez. L’activista Laura Brustenga ha explicat que el model que proposen, basat en el de Trànsit, posa de manifest la necessitat que hi hagi informació i recursos per part dels professionals sanitaris “però no tutela”, que l’actuació sigui personalitzada i sense prejudicis. També aposten per un model descentralitzat, que ofereixi atenció especialitzada més enllà de Barcelona i que compti amb equips professionals que tinguin la funció primordial d’acompanyament a les persones trans, tant pel que fa a aspectes de salut com també psicoterapèutics si la persona ho sol·licita. També reclamen més formació als professionals i que entre els formadors s’hi incloguin membres trans.

Denuncien que la llei per l’eradicació de la transfòbia no s’està desplegant

L’advocada Laia Serra ha assegurat que tot i que Catalunya “té una llei privilegiada [en al·lusió a la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia] aquesta no s’està desenvolupant.

La llei contra la transfòbia estableix, entre altres, que les institucions han de “vetllar perquè la política sanitària sigui respectuosa amb les persones LGBTI i no tracti directament o indirectament la condició d’aquestes persones, especialment transgèneres i intersexuals, com una patologia”.

També que la promoció “entre els diversos estaments de les institucions sanitàries l’establiment de pràctiques sanitàries o teràpies psicològiques lícites i respectuoses, i en cap cas aversives, pel que fa a l’orientació sexual, la identitat de gènere i l’expressió de gènere”. La proposta de nou model l’han presentat aquest dimarts al Parlament de Catalunya i segons han explicat als mitjans s’han reunit ja amb el Departament de Salut, qui s’ha mostrat predisposat a implementar els canvis necessaris.

FE D’ERRADES: En una primera versió d’aquest article es parlava d’almenys una trentena de queixes oficials per pràctiques a la UIG però es tractaria de queixes testimonials, no formals.