Professionals de la psicologia i la psiquiatria reivindiquen una millor atenció als refugiats

L'atenció psicològica que reben els refugiats ha centrat la I Jornada científica sobre l'atenció a la Salut Mental d'aquest col·lectiu, organitzada per l'Institut Docent i de Recerca Sant Pere Claver.

Blanca Blay
 
 
 
La Shirin, refugiada, amb la seva filla davant de la tenda de campanya on va néixer / ROBER ASTORGANO

La Shirin, refugiada, amb la seva filla davant de la tenda de campanya on va néixer / ROBER ASTORGANO

El 2015, de mitjana 24 persones per minut, es van veure obligades a fugir de les seves llars i buscar protecció en un altre lloc i la població desplaçada forçadament al món superava els 60 milions de persones, segons el darrer informe de l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR). El mateix detalla que al desembre del 2015 hi havia al món 21,3 milions de refugiats, 40,8 milions desplaçats interns i 3,2 milions sol·licitants d’asil.

Davant el drama de migrar forçadament i sovint per les condicions en què es produeix la migració, que és un factor de risc en si mateix, els refugiats són un col·lectiu especialment vulnerable de patir trastorns mentals. Davant d’una de les crisis migratòries més grans dels darrers anys, l’Institut Docent i de Recerca del Sant Pere Claver ha dedicat una jornada a reflexionar sobre l’atenció a la salut mental dels refugiats. Una de les reivindicacions dels professionals que hi han participat té a veure amb reconèixer la situació actual com “un estat permanent, no una crisi”. En aquest sentit demanen més professionalització en els serveis d’atenció mèdica i serveis socials més enllà d’una primera atenció o assistència.

“El moment de major visibilitat potser és la pastera però després d’això vénen moments molt llargs en la vida d’algú plagats de dificultats”, ha afirmat la psiquiatra infantil Dori Espeso, que ha participat en una taula sobre com ha de ser la intervenció psicosocial i comunitària amb els refugiats.

Quan migrar té conseqüències per a la salut mental

El periple per què passen molts immigrants així com les condicions del procés migratori posseeix uns nivells d’estrès tan intensos que arriben a superar la capacitat d’adaptació dels éssers humans. Les dificultats des del moment en què comença el procés de migració no s’acaben amb l’arribada a un altre lloc. De fet, hi ha fins a set dols migratoris, segons el psiquiatre Joseba Achotegui, qui aquest dimarts també ha participat en la jornada per parlar de la Síndrome d’Ulisses, com ell ha batejat un dol migratori extrem. “Emigrar en condicions molt dures, la majoria de vegades sense papers o sense poder tenir a la família, sense drets, espantat… tot això acaba passant factura a nivell psicològic”, declarava a aquest mitjà fa uns mesos.

Segons Achotegui hi ha fins a set dols en la migració: la família i els éssers estimats, la llengua, la cultura, la terra, l’estatus social, el contacte amb el grup de pertinença i els riscos per a la integritat física. Així, el fet de passar per les diferents pèrdues pot ocasionar l’aparició de símptomes com la tristesa, el plor, la culpa o altres relacionats amb l’ansietat com la tensió o l’insomni.

Els infants i adolescents, doblement vulnerables

En context d’extrema precarietat els processos migratoris generen molt de patiment, un patiment que incideix de manera diferent en els migrants infants. “En la població infantojuvenil hi ha una ansietat per la separació, estrès posttraumàtic, trastorn del son, por de quedar-se sol, somatitzacions (mal de caps)”, ha apuntat Dori Espeso. Segons ella com a joves es troben amb la fragmentació: carències socioeconòmiques, dificultats amb els idiomes o apartar-se de l’escola.

Begoña Vázquez, psicòloga clínica i psicoterapeuta que forma part de l’Equip d´Atenció al Menor de Sant Pere Claver-Fundació Sanitària, coneix de prop el cas dels adolescents migrants. “Sovint diem que l’adolescent és un emigrant psíquic, ha d’abandonar els pares i la infància a l’aventura de buscar un nou cos i noves relacions. Quan ha emigrat per reagrupament familiar, per exemple, sovint a contracor, es viu com un exili. Molt diferent és quan el noi ho ha triat emigrant sol i fugint de condicions adverses, en aquesta situació no assolir l’èxit esperat l’impedeix tornar al seu país per por de ser vist com un fracàs. Emigrar, refugiar-se, commou els fonaments de qualsevol persona però l’adult, com a mínim, ja ha consolidat la seva identitat”, ha explicat durant la taula rodona d’aquest dimarts Vázquez.

“En adolescents hi pot haver problemes d’autoestima i també és molt freqüent la irritabilitat en poblacions infantojuvenils que viuen en situació caòtica”, ha afegit Espeso. De fet, segons Vàzquez, quan l’adolescent es veu desbordat i ni ell ni el seu entorn poden sostenir-ho no és estrany que es manifestin trastorns mentals. “Alguns refugis són la hiperadaptacio, la identitat negativa [reaccionar de manera contrària al que s’espera d’un] o assumir una pseudoidentitat d’un rol que no exigeixi massa compromisos ni risc de fracàs. En altres ocasions semblen superadaptats però un fet dolorós fa reviure el trauma”, ha apuntat l’experta.

Davant la situació que viuen joves refugiats Vàzquez ha assegurat que “cal ser molt respectuós i donar temps perquè el jove pugui acostar-se i fer confiança per parlar de les seves vivències traumàtiques”. Per la seva banda, Dori Espeso reivindicat la importància de la intervenció psicosocial i de no medicalitzar el patiment. “Treballar en el foment de les seves capacitats, potenciar aspectes positius i minvar els aspectes de vulnerabilitat” són algunes de les línies que ha apuntat aquesta psicòloga.