Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La pobresa, la soledat no desitjada, la manca d’un habitatge digne o la violència de gènere determinen l’estat de salut de les persones. Com a professionals sanitaris, entenem que la salut és biopsicosocial i que el Treball Social Sanitari és el pont indispensable per abordar aquests determinants. Per això, des del FoCAP, que sempre ha concebut l’atenció primària amb treballadores socials com a part fonamental dels equips i del FoCAP mateix, ens sumem fermament a la seva reivindicació històrica i defensem la seva inclusió en la modificació de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS).
Aconseguir aquest reconeixement legal no és un simple tràmit corporatiu, sinó una necessitat assistencial. Actualment, l’exclusió de la LOPS genera una gran fragmentació i desigualtat regulatòria entre comunitats autònomes, cosa que es tradueix en inseguretat jurídica i en una atenció dispar per als pacients segons on visquin. A més, aquesta mancança els hi tanca les portes a sistemes d’acreditació oficials i a espais formatius clau en àrees tan sensibles com les cures pal·liatives, les urgències o la salut mental. Per als equips sanitaris, tenir els treballadors socials reconeguts en igualtat de condicions normatives és la millor garantia per consolidar una intervenció interdisciplinària real i eficient.
No és el primer cop que s’intenta aquesta regulació, però en ocasions anteriors les iniciatives van fracassar a les portes del BOE per motius que avui ja no tenen vigència. Històricament, l’administració es va escudar en una rigidesa legislativa (l’article 2 de la LOPS), argumentant que el Treball Social naixia de les Ciències Socials i no de les Ciències de la Salut. Aquest criteri tècnic es veia reforçat per un fort biaix mèdic-centrista que considerava els factors socials com un mer “afegit” perifèric a l’acte clínic, i no com una part del procés de salut. A més, la manca d’un marc acadèmic homogeni en l’àmbit estatal i la inestabilitat política —amb propostes parlamentàries que caducaven prematurament per avançaments electorals— van acabar per bloquejar la seva via legal.
Avui, però, el panorama és completament diferent. El col·lectiu compta amb una maduresa acadèmica incontestable, avalada per Màsters Universitaris oficials adscrits a branques de salut i Doctorats adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. A més, ja no estem davant d’una esmena parcial, sinó que és el mateix Ministeri de Sanitat qui ha obert la reforma estructural de la llei.
Per tot això, les promeses polítiques i els compromisos expressats en seu parlamentària han de materialitzar-se ara en un text legal definitiu.
Confiem que ara, sí, es faci justícia i es doni per fi al treball social el reconeixement de professió sanitària.
