Elio Conesa, infermer membre de Rebelión Primaria i CGT:

“Signar l’acord que proposen el Govern i l’ICS seria pa per a avui i fam per a demà”

Elio Conesa és membre de Rebel·lió Atenció Primària i de la CGT. Parlem amb ell dels motius que l'han dut a promoure aquesta vaga, com hem arribat fins aquí, què s'espera de l'administració i com és viure el dia a dia en un CAP

Carla Benito i Sandra Vicente
 
 
Elio Conesa, infermer membre de Rebelión Primaria i CGT / Diari de la Sanitat

Elio Conesa, infermer membre de Rebelión Primaria i CGT / Diari de la Sanitat

La CGT convocava a la vaga juntament a Rebel·lió Primària a tot el personal de l’Atenció Primària dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial. Una vaga de cinc dies de durada que han convocat sota el lema ‘Defensar l’Atenció Primària és defensar la Sanitat Pública.

Quan parlen de tot el personal es refereixen a metges, a infermeres, a treballadores socials, a pediatres, a odontòlegs, ginecòlegs, fisioterapeutes… Per Rebel·lió Primària, l’Atenció Primària i Comunitària ha de ser l’eix de tot el sistema de salut i ha de recuperar el pressupost necessari per garantir una assistència a la població.

Parlem amb Elio Conesa durant el tercer dia de vaga de l’Atenció Primària sobre els motius que han dut aquests professionals a promoure una setmana d’aturades. Com és el dia a dia en un CAP català, quines són les mancances que s’hi viuen des de les retallades i com valoren l’actitud de la Generalitat i l’ICS a les taules de negociacions per aturar la vaga.

Com s’ha arribat fins a aquest tercer dia de vaga de l’Atenció Primària, més enllà de la convocatòria de vaga només dels metges, que era la idea inicial per a aquestes jornades?

A la Primària ja portem temps reivindicant-nos: el 2009, quan es forma el FoCAP, ja veníem d’una trajectòria en la que veiem que no es feia tot el que s’havia de fer per a garantir el desplegament de la Primària. Portàvem des del 1996 sentint el mantra de ‘No hi ha diners’. Amb l’arribada de la crisi econòmica, si ja teníem pressupostos de guerra, aquests van caure en picat. Aquesta caiguda lliure fa que el FoCAP, amb molta paciència intenti fer veure la precarietat als partits polítics. En aquell moment ja tothom parlava que la Primària era l’eix de la sanitat pública però ningú no aplicava polítiques reals.

Treballem en pèssimes condicions: el temps, que és el nostre principal recurs, l’hem perdut. Se’ns han massificat les consultes, no importa la qualitat sinó la quantitat. I amb aquestes característiques, l’Atenció Primària perd tota la seva raó de ser.

No tens temps ni de fer comunitària… La comunitària ha de tenir un procés i un objectiu, un diagnòstic de salut i ha tenir aspectes que l’envoltin. Cal una intervenció comunitària que ha de ser també a llarg termini amb una prevenció.

A l’equip de Can Vidalet, els professionals que veníem anys aguantant, vam treure un escrit en que denunciàvem les nostres condicions laborals, que ja donàvem per perdudes des del 2010, quan es va baixar un 5% del pressupost i es va començar a retallar per tot arreu. En aquell moment vam visibilitzar que hi havia una crisi del sistema perquè no ateníem amb qualitat, no fèiem atenció primària. Ens estàvem remuntant al que abans es deia Instituto Nacional de Prevención (INP), al que jo anava quan era petit, on hi havia molta gent i havies de demanar número. Quan entraves a consulta hi havia una persona que t’atenia sense que seguessis i ja t’estava escrivint una recepta. Allò no era ni manera de visitar, ni manera de derivar.

Hem canviat el model, que ha portat més salut a la població. Els resultats de salut són evidents, la gent viu més anys i en això té molt a veure la primària. La carta de Can Vidalet la publiquem a la secció sindical de la CGT que tenim a la Metro Sud i té rebombori. Hi ha qui la transforma en un text reivindicatiu i hi ha més de 80 centres de tot Catalunya on s’adhereixen a la carta, expressant aquest enuig a la deriva de la Primària.

És llavors quan us comenceu a organitzar?

Neix aleshores la necessitat de trobar-nos, les persones inquietes que no ens conformem amb acceptar el que ens ve donat, que som els fosforites perquè ens marquen. Ens ajuntem i ens organitzem en un moviment assembleari que es diu Rebel·lió Atenció Primària, on es participa a nivell individual (hi ha metges, infermeres, administratius, sanitaris, treballadors socials…). El desembre del 17 plantegem una vaga i la gent diu que no, però comença el 2018 i continuem plantejant-nos la idea de la vaga i comencem a treballar amb FoCAP i Marea Blanca de manera més coordinada i arribem a parlar al 2017 amb el conseller Comín però passa l’1Oct i ens deixa molt tocats.

Treballem el 2018 amb la idea d’extendre la defensa de l’AP a la població i per això, presentem el ‘Donem vida a l’AP’. Sempre hem demanat el mateix: el pressupost que recomana l’OMS pels equips d’AP que es el més petit i el que està més aprop del pacient. Cal que el pressupost sigui del 25%, no com el d’ara que estem al voltant del 15%.

Hi ha aleshores la convocatòria de MC prèvia a la que vam intentar participar com a Rebel·lió Primària, però ens van dir que allò era només de metges. Que els metges de l’AP estaven benvinguts però la resta dels equips no, perquè el problema era dels metges. Decidim igualment anar a la vaga però necessitem un instrument perquè l’assemblea no tenia capacitat per a convocar-la. Preguntem als que som delegats sindicals de CGT i preguntem al sindicat i als companys de l’ICS. Ens donen l’Ok i tirem endavant. És una vaga feta ràpidament, però molt propera, i ens permet convocar-la, no només per a metges, sinó per a tots els professionals de l’AP. Es per salvar el sistema públic.

I veu pensar en convocar-la en les mateixes dates.

Per fer una vaga encara amb mes força.

A les reunions de negociació i mediació amb l’ICS no se us està convocant com a CGT. Com ho entomeu?

Sí que som un sindicat petit, combatiu, però representem i tenim representació a l’ICS, no hem arribat a taula de sectorial però hi ha gent que estan afiliats i que ens donen suport. Per altra banda hi ha moviment de treballadors no afiliats que es diu Rebel·lió Primària que té alguna cosa a dir i que ho vol vehicular via CGT, per tant és un grup de treballadors del sistema que s’esta menystenint, quan el Departament de Treball ha de ser neutral. Aquí sembla que tira clarament a favor de l’ICS o del Departament de Salut. Només ens van convocar per mediar els mínims. Si la República ha de ser així, menystenint a les minories també, no guanyarem res.

Parlant de la República, en Pujol desvia l’atenció a Madrid.

Fa 27 anys que treballo a l’AP i més de trenta a l’ICS, he viscut tot el procés de canvi. Quan al 96 ens comencen a dir que no hi ha diners, no era cert. La crisi aquella era light, però no és que no hi fossin, es que es desviaven. La meva opinió és que quan el Fernández Díaz diu ‘Hemos desmontado la sanidad’, potser han desmuntat un sistema de finançament il·legal a través de la sanitat. És una de les primeres transferències que es van fer a Catalunya. Són molts diners els que es dediquen. I precisament la Primària, que la gestiona l’ICS, que és públic i que té control parlamentari, gestiona part d’aquest pic. Aquí ens remuntem al que va descobrir cafè amb llet, quan Albano Dante va preguntar a Mas, on son els meus diners. Quan no hi havia manera de saber què cobraven gerents d’hospitals que cobraven diners públics. Fer totes aquestes mini empreses, o mini serveis o mini equips de suport escapant d’un sistema de salut pública.

Sobre els acords, s’especula fixar els 12 minuts/visita a canvi d’oferir que alguns treballadors facin més hores, cobrant-les. Com ho valoreu? Si ho acceptessin i paressin vaga?

Jo ho valoro malament, és pan para hoy y hambre para mañana. La instrucció de l’ICS de la metropolitana nord anava en aquest sentit. El problema és què fem amb un primari: paguem més, i què, si no el visita el seu metge que el visiti un altre? No. Estem posant en risc una de les principals línies de la primària, que és la continuïtat i la longitudinalitat de l’assistència. No seria un bon acord, treballar més per més diners. Cal recuperar els diners, cal recuperar el suport. Perquè les visites continuaran sent de 40.

Hi ha d’haver un sistema per saber què ha passat amb la gent. Quan es feien contractes de 25 h a la setmana un metge podria cobrar 1000 euros al mes. On vas amb això? Els metges van marxar, perquè els van expulsar. MIR de fora, els vam formar amb diners nostres públics i després van marxar. Perquè no hi ha una càtedra a les universitats d’AP? Perquè es la ventafocs, i ja interessa que sigui així. Estem parlant d’atenció a malalties que són del gran gruix de la població. Necessitem educació sanitària comunitària, no especialistes que receptin medecines als hospitals.

Des de la infermeria com es pateix?

Tenim la mateixa saturació. Jo puc arribar a més de trenta visites cada dia. El meu tarannà és fer l’atenció com la faig sempre. Puc arribar a acumular una hora d’espera, que la compenso amb el meu temps de descans. I hem de suplir a les companyes que no hi son perquè no les supleixen. La gent s’espera perquè els agrada la qualitat amb la que els atens però no els podem demanar això.

Avui has tingut serveis mínims. Com ha estat la jornada?

Bastant bé, perquè jo treballo en un barri obrer i entenen molt el concepte de vaga i ens feliciten. Volem agrair a la població l’esforç que fan amb nosaltres en aquest sentit. Avui, ha vingut una persona amb una crisi d’ansietat, que normalment s’hagués tractat amb psicofàrmacs. Però avui, en tenir temps, he pogut atendre-la amb calma, explicant que es una crisi d’ansietat, donant unes pautes de gestió d’aquesta angoixa, un full de relaxació, explicant-li i hem parlat. He pogut fer-ho. Però la sensació que et queda, que entren i surten amb medicaments, sense explicar quins efectes tenen aquests medicaments… M’he quedat segur que ha entès el que he explicat. Això amb cinc minuts no es pot fer. Hem de trencar amb la idea que anar al CAP es anar a buscar medicaments o receptes. Fem molt més que això.

Després d’aquesta setmana seguireu igual?

Treballant i amb més alegria. Perquè per a nosaltres és un èxit. S’ha sumat molta gent que ha escoltat el nostre discurs.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*