OPINIÓ

Una història d’èxit del gran negoci privat de la sanitat catalana, en una sola imatge

La imatge que vol projectar aquest nou conseller és el de cara “amable”, per marcar una diferència enganyosa però més fotogènica i mediàtica amb el seu antecessor.

Plataforma Tanquem Barnaclínic
 
 
 

Trobada entre conseller i exconsellers / Departament de Salut

Trobada entre conseller i exconsellers / Departament de Salut

Estem acostumades a veure fotos del flamant nou conseller Sr. Comín somrient, per marcar diferències amb el  que li va precedir,  soci i empresari Sr. Boi Ruiz, d’amarga memòria per les múltiples agressions que va cometre contra els drets a la salut dels ciutadans. La imatge que vol projectar aquest nou conseller és el de cara “amable”, per marcar una diferència enganyosa però més fotogènica i mediàtica amb el seu antecessor.

Mentre somriu a la càmera, el Sr. Comín, afirma sense cap tipus de pudor que els establiments públics no podrien sobreviure sense la sanitat privada.

Per això segueix derivant diners i “clients” a les entitats privades i permet fins i tot que clíniques privades treballin i facin la seva promoció i propaganda dins dels centres públics asfixiats per les retallades pressupostàries i les llistes d’espera, mentre utilitzen recursos pagats per tots i mentre contribueix amb entusiasme a establir i perpetuar la desigualtat  en el sistema sanitari.

Com és habitual en aquest filòsof-conseller, la realitat que ens vol ocultar és exactament la contrària que ens presenta tot somrient a la càmera. La sanitat privada no sobreviuria sense aprofitar-se dels recursos derivats de la pública que tan generosament s’han encarregat de repartir, entre fundacions opaques, i contractes  als amics empresaris aquests pròcers  polítics.

La desigualtat del sistema sanitari català no ha parat de créixer, posant en evidència el que ens mostra aquest simpàtic conseller en una de les seves últimes ocurrències mediàtiques de foto de família: la gran coalició sociovergent en sanitat que gradualment ens ha portat fins a on estem ara.

No ha estat Madrid. Als sociovergents els uneixen històries compartides de casos de corrupció lligades a un sistema mercantilitzat i privatitzat, que afecta democràticament tant a càrrecs socialistes com a convergents. Aquí no ens val el  “i tu més”, ni la “culpa és de Madrid” malgrat que és un meme repetit de manera interessada i en tantes ocasions que produeix nàusea mental. Però no per molt repetir una mentida  es converteix en veritat. No necessitem a Madrid per estafar o per esprémer el sistema sanitari públic, els nostres  polítics corruptes catalans s’encarreguen d’això a la perfecció.

No culpem a Madrid del resultat d’un traspàs de competències en sanitat ineficient i negociat ben malament des de l’any 1981 fins als nostres dies pels propis gestors catalans. Aquesta ineficiència en la negociació i el fet de rescatar reiteradament amb diners públics inviables  entitats sanitàries privades, dóna en canvi veracitat a una altra convergència ideològica, la pepevergència. Al congrés dels diputats, i fa tan sols uns dies aquesta foto conjunta  no s’ha mostrat a les càmeres. Ha estat una foto oculta i vergonyosa.

Per esprémer la sanitat catalana no necessitem als polítics madrilenys, les nostres pròpies classes polítiques i extractives ja s’encarreguen d’això.
Catalunya és la comunitat que sosté més concerts privats, la que paga menors salaris als seus professionals, segons la CEOE, mentre Comín es nega a dir-nos quant cobren alguns alts directius que viuen de la sanitat pública.

Per aquestes raons la UE situa a Catalunya, la  pitjor qualificada de l’Estat espanyol i a l’altura d’alguns dels territoris més corruptes i opacs d’Europa, en el lloc 130 del rànquing de corrupció política i institucional tant per la qualitat de la gestió pública com per la transparència, d’un total de 172 regions europees.

Aquesta és la foto que ens fan des d’Europa dels nostres polítics sociovergentes, però molt ens temem que aquesta no sortirà en les pàgines del Departament de Salut de la Generalitat.