Actualitat

“El més important en l’atenció primària és el temps per escoltar el malalt, avui insuficient”

Els professionals de l’atenció primària estan en peu de guerra. En les últimes setmanes desenes de Centres d’Atenció Primària (CAP) de Catalunya s’han unit al moviment ‘Rebel·lió primària’. Iniciat des del CAP Can Vidalet d’Esplugues per metges i infermeres del centre, vol visibilitzar la pressió assistencial i les condicions en què treballen els seus professionals, que reivindiquen una atenció primària forta, amb recursos suficients. Les retallades que ha patit en els darrers anys el sector públic -l’Institut Català de la Salut (ICS) gestiona el 80% dels ambulatoris catalans- han situat els treballadors al límit. “En deu anys s’ha rebaixat un 25% el pressupost d’atenció primària, que s’ha traduït en uns 1.000 llocs de treball menys”, apunta Andreu Martín, president del sector primària ICS del sindicat Metges de Catalunya. Parlem amb ell sobre les mesures que considera imprescindibles perquè el primer nivell assistencial pugui sortir de la situació en què es troba actualment.

Quina atenció primària tenim avui?

Des del decret de reforma de l’any 1985, on es dissenyava una atenció primària que no s’ha acabat desenvolupant per la manca de recursos, ha anat empitjorant any rere any i la clatellada definitiva va venir el 2010, quan van començar les retallades, que es van acarnissar especialment amb l’atenció primària.

Quants facultatius han perdut els ambulatoris de l’ICS en els darrers anys?

En deu anys s’ha rebaixat un 25% el pressupost d’atenció primària, que s’ha traduit en uns 1.000 llocs de treball menys. Això representa un impacte brutal sobre l’assistència perquè si comptem que aproximadament cada metge té uns 1.500 malalts al seu càrrec vol dir que un milió i mig de persones s’haurien quedat sense metge de capçalera. Això, per sort, no ha estat així però ha estat possible perquè ho ha assumit la resta de l’equip i avui tenim una sobrecàrrega d’unes set visites més al dia. Si cada visita li donem uns deu minuts per consulta, vol dir que la càrrega de treball s’ha incrementat en una hora més d’assistència diària.

I com ha repercutit en els pacients la retallada de personal?

L’atenció primària no s’ha pogut desenvolupar en tota la seva extensió perquè els recursos són limitats. El metge s’ha hagut de dedicar bàsicament al motiu de consulta del malalt en aquell moment. Això vol dir que no s’han pogut desenvolupar adequadament altres aspectes fonamentals de l’atenció als malalts des de primària com ara prevenció, atenció comunitària o atenció domiciliària. El pacient s’ha vist afectat amb un temps molt limitat de visita.

Com ho viuen els professionals de la primària?

S’ha acabat produint una pressió psicològica sobre el professional sanitari molt important. En les enquestes psicosocials que fem amb els metges de primària tenim una incidència de burnout molt alta. Ara és fàcil que un metge de capçalera estigui visitant dia rere dia 45 pacients i això és molt complicat.

Són particularitats de la situació als CAP o s’estén també a l’atenció especialitzada, als hospitals?

Als hospitals de l’ICS durant el mateix període que s’han perdut mil professionals de primària s’han creat 39 places. L’atenció primària ha estat infrafinançada per damunt d’altres sectors, com l’especialitzada.

Reforçar o dotar els CAP de més personal per recuperar els llocs perduts seria l’antídot contra la pressió assistencial actual?

No. La realitat és que encara farien falta més metges i no resoldria la situació de precarietat que vivim. Amb això recuperaríem la situació del 2010, que si bé era millor que l’actual no assolia les ràtios de pacients per metge adequats. Per exemple, s’exigeix als CAP que els nivells d’urgències de baixa complexitat no arribin a l’hospital i s’abordin des de l’atenció primària però tenim manca de recursos, manca de temps assistencials. Una ràtio de 1.400 pacients per metge és massa alt, hauríem de tendir als 1.000 per tenir realment una primària resolutiva i amb unes cites de temps raonable. Avui et poden donar visita amb el metge de capçalera en quinze o vint dies i això trenca tot l’esperit i la filosofia de l’atenció primària, que ha de ser més propera i més immediata. No pot ser que una persona hagi d’esperar-se vint dies perquè la visiti el metge de capçalera. Això genera una sèrie de dificultats a la resta del sistema sanitari enormes.

De fet un dels missatges que es repeteixen és que la primària és la porta d’entrada al sistema. A grans trets, com poden repercutir millores en l’atenció primària en el conjunt del sistema sanitari?

Una atenció primària forta, amb un metge de capçalera que pugui dedicar el temps necessari per l’acte assistencial i la continuïtat en l’atenció, disminueix la mortalitat. Està demostrat que una atenció primària que té temps redueix la iatrogènia produïda per la segmentació de l’atenció del malalt per diferents especialistes. Això és salut i repercuteix per tant en el consum de recursos sanitaris a altres nivells.

El proper dilluns el Departament de Salut presentarà l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària, un dels plans del departament. Per on hauria de passar, a parer seu, l’estratègia?

Al novembre del 2016 es va presentar un primer document sobre l’ENAPISC (Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària) que fixava les línies estratègiques que havien de guiar les accions en aquest sentit. Si bé sobre el paper estaven bé, les mesures no estaven associades a un pressupost i faltava concreció i priorització. Esperem que dilluns es concretin més les idees. El que nosaltres hem expressat repetidament és que el més important és el temps per escoltar el malalt, explorar-lo i aconsellar-lo per prendre decisions conjuntes entre el metge i el pacient. I avui és insuficient. El professional de primària necessita temps i el que esperem és que el Departament posi mesures perquè això sigui possible. Després, evidentment, estem d’acord que també cal desenvolupar la salut pública, l’atenció comunitària, la salut mental, la salut sexual, etc.

Guanyar temps depèn bàsicament de tenir més personal o també hi intervenen altres mesures com ara més autogestió per part dels professionals?

A part de les pèrdues de mil metges que hem posat sobre la taula, les substitucions (per jubilació, baixa, etc.) han estat zero durant molts anys i qualsevol incidència ha estat resolta per la gent que ha quedat treballant. Als pressupostos del 2017 hi figura per primera vegada una partida per a substitucions. Sí que és veritat que una major autonomia per part del professional per gestionar el seu temps és una mesura adequada però això no resol el problema. Si he de tenir autogestió sobre una agenda que em marca 45 visites al dia no sé què podré gestionar. A Catalunya es necessita un metge per cada 800 persones, siguin visites de cita prèvia o urgents. Mentre els polítics no entenguin que han d’incrementar el pressupost de manera que representi una quarta part de la despesa sanitària seguirem deficitaris.

Fa uns dies, a través d’un manifest signat per diferents entitats, professionals de primària demanaven augmentar el pressupost. Rebutjaven la disminució dels pressupostos destinats a l’atenció primària, que han passat del 18% l’any 2010 al 14% el 2016.

En els pressupostos del 2017 l’atenció primària s’emporta prop d’un 16%, és a dir que encara estem a gairebé deu punts del que seria ideal. Per fer això caldrien uns 900 milions d’euros més per a l’atenció primària. Ara bé, en el millor dels casos tampoc tindríem prou metges i per tant s’haurien de fer mesures en altres àmbits a llarg termini.

Ho diu perquè l’especialitat de Metge de Família és de les menys demandades?

És clar. Curiosament quan els estudiants vénen a fer pràctiques a primària en surten molt contents i valoren que aquí veus tot tipus de casos i el que és una atenció integral. Això sí, la majoria també tenen clar que no volen especialitzar-se com a metge de família. Tenim metges joves que estan molt cremats per la sobrecàrrega mental i la feina perquè no tenen ningú més a qui centrifugar la responsabilitat.