Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article de eldiario.es
Fins a dos terços dels editors de les revistes mèdiques més importants d’Estats Units han rebut algun tipus de pagament per part de la indústria farmacèutica i sanitària en els últims anys. Uns ingressos sobre els que la majoria dels editors no estan obligats a informar i que en un 15% dels casos superen àmpliament els 10.000 dòlars anuals, segons els resultats d’un estudi publicat el passat mes d’octubre a PeerJ Preprints.
A banda que l’estudi no ha estat revisat per parells, procediment habitual que travessen els estudis científics abans de ser publicats, els seus resultats confirmen i amplien els d’un altre article publicat el passat mes de setembre en el British Medical Journal i els autors del qual van concloure que “els pagaments de la indústria als editors de revistes són comunes i, sovint, grans, especialment per a certes especialitats”.
A pesar que la recerca publicada en el BMJ es va realitzar sobre més de mig centenar de revistes mèdiques, l’anàlisi es va restringir a un sol any (2014), pel que els autors del nou estudi van decidir ampliar la recerca a un període de temps major, que comprèn de l’1 d’agost de 2013 al 31 de desembre de 2016. Durant aquest període, dels 333 editors de les 35 revistes mèdiques analitzades, 212 (el 63%) van rebre algun pagament de la indústria.
Els autors destaquen que les quantitats varien molt entre uns especialistes i uns altres, amb pagaments que oscil·len entre amb prou feines 10 dòlars i els gairebé 11 milions de dòlars que va rebre un dels editors analitzats. Encara així, els seus resultats indiquen que 51 editors (un 15% del total) van rebre pagaments personals superiors a 10.000 dòlars a l’any, sent la mitjana global d’uns 55.000 dòlars anuals.
Tenint en compte aquests resultats, els autors de l’estudi consideren que el primer pas ha de ser “exigir una transparència total a la declaració d’ingressos entre els editors mèdics”, però afegeixen que “la mera transparència no és suficient”, especialment tenint en compte “la influència dels editors sobre la literatura mèdica”.
Els editors controlen la literatura mèdica
Més enllà de decidir què es publica, els editors de les revistes també nomenen als revisors que han d’analitzar els articles que presenten els investigadors, a quins estudis se’ls dóna prioritat o si és necessari incloure editorials o comentaris sobre una recerca, siguin a favor o en contra de les seves conclusions.
No obstant això, segons els autors del nou estudi, moltes revistes manquen de polítiques clares i transparents sobre els conflictes d’interès dels editors i, en el cas de tenir-les, els protocols estan “poc definits” o són “molt laxos”, especialment en comparació dels requisits que s’exigeixen a la resta dels involucrats en el procés de publicació d’un estudi científic.
“Actualment, en la majoria de les revistes es requereix que els autors i revisors declarin conflictes d’interès, el que significa que s’espera aquesta precaució per tots els involucrats en el procés de revisió i publicació, excepte pels editors, que són els que prenen les decisions clau”, denuncien els autors de l’estudi.
Per salvar els possibles problemes derivats d’aquests conflictes d’interès, els investigadors plantegen la necessitat d’establir uns protocols d’obligat compliment per a tots els editors i que en cada article científic figuri el nom de tots aquells que han participat en la presa de decisions, incloent-hi una declaració de conflictes d’interès. Finalment, conclouen que “el remei definitiu seria prohibir als editors rebre qualsevol pagament per part de la indústria, eliminant aquesta font de parcialitat per complet”.
Aquestes recomanacions són compartides pels autors de l’estudi publicat en el BMJ, els qui recomanen a tots els grups editorials implementar “una política de conflictes d’interessos transparent i públicament accessible” i, atès que “els editors juguen un paper crucial en la integritat de la recerca”, plantegen a les revistes la possibilitat d'”excloure dels llocs editorials a aquells professionals amb relacions considerables amb la indústria”.
Un editor va ingressar quasi 11 milions de dòlars
A pesar que molts dels pagaments corresponen a petites quantitats (solament el 36% va rebre pagaments superiors a 50 dòlars), diversos estudis ja han mostrat que fins i tot aquest tipus d’ingressos acaben donant lloc a biaixos. En aquest sentit, una recerca publicada el passat any a la Revista de l’Associació Mèdica Americana va concloure que fins i tot el pagament d’un menjar de menys de 20 dòlars pot induir un biaix entre els metges a l’hora de realitzar la prescripció d’un medicament.
En l’altre extrem de la balança se situa el cas d’un editor que va ingressar gairebé 11 milions de dòlars l’any 2014. Aquest facultatiu va fundar una empresa privada que posteriorment es va vendre a una corporació internacional de dispositius mèdics. Els investigadors denuncien que molts dels articles científics clau sobre el dispositiu desenvolupat per aquest especialista es van publicar en la mateixa revista en la qual treballava com a editor.
Tant l’estudi publicat en PeerJ Preprints, com el del BMJ, s’han pogut realitzar gràcies a les dades proporcionades pel portal Open Payments, un programa federal nord-americà que pretén augmentar la transparència en el sector i que permet conèixer els pagaments individuals que la indústria farmacèutica i sanitària realitza a cada professional de la medicina als EUA.
A Espanya, ha estat la mateixa indústria la que ha iniciat un procediment similar. No obstant això, tal com va mostrar una recerca de Civio, vuit de cada deu euros que les farmacèutiques gasten en metges segueixen sent opacs, atès que les farmacèutiques no ofereixen les dades individualitzades del que ha cobrat cada metge. Aquesta situació canviarà l’any que ve, després de rebre Farmaindustria l’autorització de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per publicar les dades individualitzades.
