En el marc del Dia Mundial de la Lluita contra l’Obesitat, la Societat Espanyola de l’Obesitat (SEEDO-SEO) i la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) han desenvolupat la campanya ‘L’OBESITAT TAMBÉ ESTÀ AL CAP’ per fer al·lusió al fet que els aspectes psicològics lligats a l’obesitat són presents abans i després de desenvolupar-la. Per realitzar la campanya també han comptat amb la participació de membres del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).
Han volgut aprofitar aquesta jornada per explicar que és l’obesitat i que comporta, ja que l’obesitat, definida com un excés de greix, és una malaltia crònica de tendència epidèmica en el món i constitueix un dels reptes més difícils d’abordar en salut pública.
Segons l’OMS, entre 1980 i 2014, la prevalença mundial d’obesitat gairebé s’ha duplicat. A Espanya, segons l’estudi ENPE publicat el 2016, el 39,3% de la població té sobrepès; i un 21,6% obesitat (22,8% en homes i 20,5% en dones), xifres que augmenten amb l’edat.
A aquestes persones l’obesitat els hi afecta negativament la salut global i s’associa a altres factors de risc cardiovascular com hipertensió arterial, diabetis, dislipèmies i apnees del son. A més, també presenten un risc de patir trastorns i alteracions psicològiques superior a les persones amb normopès. Com han explicat, l’obesitat té un alt índex de comorbiditat amb psicopatologies com ara l’ansietat, l’addicció al menjar, la depressió i certs trastorns de la conducta alimentària com el trastorn d’afartaments, entre d’altres. Segons els experts, un 30% de les persones obeses que van a teràpia expressen tenir trets de bulímia. A més, un 50% dels pacients amb impulsos bulímics també presenten depressió.
Relació entre obesitat i trastorns psicològics
Segons la Societat Espanyola de l’Obesitat (SEEDO-SEO) i la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) hi ha una relació clara entre l’obesitat i els trastorns psicològics de manera que, pel fet de tenir més pes, aquestes persones són fortament estigmatitzades tant durant la infantesa a l’escola com durant l’edat adulta en l’àmbit laboral. Conseqüentment això comporta una disminució de la seva autoestima, un increment de l’ansietat i un empitjorament de la relació amb el menjar, dels hàbits d’estil de vida i de les seves relacions personals, en definitiva, de la seva qualitat de vida.
Habitualment, les persones obeses, amb baixa autoestima tenen una imatge insatisfeta sobre el seu propi cos i una percepció negativa de l’estat de salut. En una enquesta realitzada per la SEEDO-SEO, menys de la meitat dels obesos defineixen la seva salut com a bona o molt bona.
Els esforços en la intervenció psicològica s’han de centrar en valorar i reeducar certes creences dels pacients, a més de conèixer les variables afectives (gestió emocional), psicosocials i ambientals (costums alimentaris, hàbits, etc.). Han ressaltat això perquè és ben comú trobar persones obeses que “utilitzen el menjar com a font de gratificació i com a vehicle per gestionar les seves emocions, per exemple com a recompensa després d’una jornada dura de treball o com a manera per alleujar les penes o disgustos”.
Els pacients amb obesitat tendeixen a infravalorar la seva ingesta calòrica en comparació amb les persones sense problemes de pes. Aquesta és una característica comuna amb les persones que pateixen un altre tipus d’addiccions. Per controlar això, el professional de la psicologia ha d’acompanyar al pacient i realitzar registres en viu per mostrar quines quantitats han de ser les acceptables per a cada àpat.
Entre les característiques comunes que poden trobar entre les persones amb obesitat és la falta de rutina. És a dir, no hi ha un horari establert per als àpats: 50,4% de les persones obeses picotegen sense menjar en horaris fixos. A més, un terç de la població sol dormir diàriament menys de 7 hores i un altre 12,4% no té una rutina establerta i més de la meitat de la població passa asseguda almenys tres hores al dia fora de les seves hores de treball o estudi.
A partir d’aquí, des del SEEDO-SEO, la SEEN i el COPC recomanen que la teràpia s’ha d’enfocar no només a la pèrdua de pes, sinó al procés de maduració psicològica que permeti prendre consciència del problema, millorar la qualitat de vida i assentar hàbits saludables, com l’activitat física, una alimentació més ordenada i saludable i aconseguir una millor autoestima i percepció del propi cos.
Altres dades que s’han donat durant la presentació de la campanya han estat que aproximadament un 30% de les persones obeses que van a teràpia expressen tenir trets bulímics. A més, un 50% dels pacients amb trets bulímics, també presenten depressió, a diferència de només un 5% dels pacients sense aquest tipus d’impulsos.
Tractar els trastorns de tipus afectiu com l’ansietat o la depressió en persones obeses resulta clau per a un bon pronòstic. És la base necessària perquè el pacient es comprometi a realitzar el tractament i canviar els seus hàbits de vida.
