Al llarg de les últimes dècades, diverses recerques científiques han estudiat l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre les capacitats cognitives infantils. Tot i això, els estudis sobre els canvis que podria provocar en el cervell en creixement encara son escassos. Ara, una recerca liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, revela un vincle entre la contaminació atmosfèrica i modificacions en el cos callós, una zona del cervell l’alteració del qual es relaciona amb trastorns del neurodesenvolupament com el de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i el de l’Espectre Autista (TEA). L’estudi s’ha publicat en el marc del projecte BREATHE, les troballes prèvies del qual ja apuntaven a l’existència d’efectes perjudicials de la contaminació de l’aire sobre les funcions cognitives de nens i nenes en edat escolar i també a canvis funcionals en aquest òrgan.
En aquesta ocasió, les i els investigadors van examinar la relació entre l’exposició prenatal a les partícules fines (PM2,5), presents en aires urbans, i la grandària del cos callós en la infància. Per a això, van comptar amb la participació de 186 nens pertanyents a quaranta escoles de Barcelona. La quantitat de partícules PM2,5 a la qual s’exposava cada mare durant l’embaràs i el seu fill o filla es va calcular gràcies a dades del projecte ESCAPE (European Study of Cohorts for Air Pollution Effects) i a l’historial de residència de cada nen o nena. D’altra banda, la informació sobre l’anatomia cerebral de les i els nens es va obtenir a través de ressonàncies magnètiques i les dades sobre el seu comportament es van extreure de qüestionaris emplenats per mares i pares, així com per professorat. Tal com explica la primera autora de l’article, publicat a Environmental Research, Marion Mortamais, es van centrar en l’exposició durant l’embaràs perquè “es tracta de l’època en la qual les estructures cerebrals s’estan formant, i els danys provocats per l’exposició a alts nivells de contaminació podrien ser permanents”. Segons Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar, investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i responsable de realitzar les ressonàncies magnètiques, “conèixer els danys cerebrals causats durant l’etapa prenatal podria ser molt útil a l’hora de predir i tractar problemes conductuals que normalment es diagnostiquen més
tard, en la infància”.
D’acord amb els resultats de l’estudi, l’exposició prenatal a les partícules fines, especialment durant l’últim trimestre de l’embaràs, pot induir canvis estructurals en el cos callós observables en nens de 8 i 12 anys. Concretament, un augment de 7 μg/m3 en els nivells d’aquestes partícules es va associar amb una reducció de gairebé el 5% del volum mitjà del cos callós.
“Els nostres resultats són preocupants per diverses raons”, comenta Jordi Sunyer, líder de la recerca i cap del programa d’Infància i Medi ambient de ISGlobal. “En primer lloc, perquè provenen de casos d’exposició prenatal crònica a nivells de PM2,5 que no excedeixen el valor límit establert per la Unió Europea (25 μg/m3). En segon lloc perquè, tot i que no es tracta d’una alteració específica d’aquests trastorns, la reducció del volum del cos callós és una característica comuna del TDAH i del TEA. Finalment”, afegeix l’investigador, “els nens i nenes amb el volum del cos callós reduït en un 5% van mostrar uns nivells d’hiperactivitat més alts”.
