L’acord del govern sobre la paralització de tota l’activitat econòmica presencial no essencial entre avui i demà afecta gairebé quatre milions de treballadors a l’estat espanyol. La mesura, que permet ampliar el confinament i restringir més la mobilitat, va ser anunciada dissabte, ratificada diumenge en consell de ministres i publicada a mitjanit al Boletín Oficial de l’Estado (BOE).
Els prop de 3,7 milions de treballadors a qui ha afectat el canvi representen aproximadament una cinquena part dels 20 milions d’ocupats que hi ha a Espanya, segons els càlculs d’aquest mitjà a partir de les dades d’ocupació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les activitats descrites com a essencials al Real Decreto-ley 10/2020. Aquests càlculs s’han fet a partir de la distribució de sectors laborals definida a la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) amb tres dígits i, per tant, en alguns casos pot englobar dins un mateix grup d’activitats a treballadors amb casuístiques diferents.
Es tracta principalment de treballadors de la construcció, la indústria i els serveis que, tot i formar part de sectors que no són necessaris per garantir els serveis bàsics a la ciutadania, s’havia permès que treballessin les dues primeres setmanes de decretació d’estat d’alarma.
Les activitats que havien estat paralitzades des de l’inici de la decretació de l’estat d’alarma, fa dues setmanes, ja van suposar que 2 milions i mig de treballadors es quedessin a casa (un 13% del total espanyol). Eren els treballadors de comerços de productes no essencials, del sector de la restauració i d’esdeveniments i instal·lacions esportives i culturals.
La construcció, tant en les obres d’edificis com en tasques d’enginyeria civil, ocupa gairebé 1,3 milions de persones que, fins avui, estaven autoritzades a desplaçar-se per treballar. La setmana passada, l’Ajuntament de Barcelona ja va anunciar la paralització de les obres públiques que tenien en marxa. Divendres s’hi va afegir la Generalitat, que per acord de govern va assumir les despeses salarials i de lloguer de material perquè els contractistes aturessin les 20 obres públiques que encara estaven en marxa (17 ja s’havien paralitzat voluntàriament). En la resta d’obres – tant públiques com privades – s’hi seguia treballant si així ho decidia l’empresa constructora, però a partir d’avui ja s’han de paralitzar.
A la indústria hi ha aproximadament 2,5 milions d’ocupats, però un milió d’aquests treballen en fàbriques que no produeixen directament per a frenar la pandèmia ni per garantir subministres bàsics, per exemple la metal·lúrgia o la indústria del motor. La mesura anunciada pel govern central no inclou aquests treballadors entre els essencials.
A més, hi ha un altre mig milió d’ocupats en sectors industrials que inclouen serveis essencials però que no ho són del tot. Per exemple, la part de la indústria tèxtil destinada a produir roba laboral i bases de teixits encara està autoritzada a treballar, però no la resta de la indústria tèxtil i del calçat. Com que no es disposa de dades d’ocupació més desglossades, no s’ha pogut determinar quants treballadors d’aquests sectors hauran de deixar d’anar a treballar.
Per últim, a partir d’avui deixen de treballar un milió d’ocupats en sector dels serveis. Són sobretot treballadores de la llar, però també jardiners i treballadors de call centres, entre d’altres.
Un 40% dels treballadors estan ocupats en serveis essencials
Set milions i mig de treballadors ocupats, un 40% de la força laboral espanyola, treballen en els que s’han definit com a serveis essencials. Dins d’aquest grup hi trobaríem la sanitat i l’assistència sociosanitària (que ocupa 1,7 milions de persones); el comerç d’alimentació, farmàcies i gasolineres, entre d’altres (que n’ocupen 1,6 milions); serveis com la neteja, l’ordre públic, la defensa, la bugaderia i les funeràries (que n’ocupen 1,3 milions); i els relacionats amb el subministrament d’energia, la gestió de l’aigua i dels residus (200.000 empleats).
També són considerats essencials altres sectors que garanteixen el funcionament de les activitats anteriorment descrites. Per exemple, el sector primari (on treballen gairebé 800.000 persones); les indústries que produeixen per sectors essencials com la de l’alimentació, la química i la farmacèutica (que engloba 1 milió de treballadors); i el transport de mercaderies i de passatgers (850.000 empleats), per garantir que els treballadors essencials arribin al seu lloc de feina.
El teletreball com a alternativa
Fins ara ja es contemplaven uns 5 milions de treballadors que podrien estar fent teletreball, tot i que fins ara aquesta decisió depenia de cada empresa. Es tracta, per exemple, de part dels treballadors de l’administració pública, les finances, la publicitat o l’assessoria. A partir d’avui cap d’aquests treballadors podrà desplaçar-se per a treballar.
Dins d’aquest grup també s’inclouen els 1,4 milions de treballadors de l’educació que, fruit del tancament dels centres educatius el divendres 13 de març, van deixar de moure’s per treballar i van començar a practicar, en la mesura del possible, el teletreball.
