Els epidemiòlegs solen dir que les projeccions per predir el curs d’una epidèmia tenen moltes incerteses, doncs hi ha molts factors que hi influeixen. Aquesta visió indica que cal una gran prudència a l’hora de comunicar les estimacions del futur, i més en el cas d’una pandèmia nova com la SARS-2 més coneguda com a Covid-19.
Les autoritats sanitàries deleguen en equips d’experts el tractament de les dades i d’aquest treball col·lectiu surten unes conclusions que un portaveu sol comunicar. L’important és el treball en equip seguint criteris científics. Així es treballa a l’Imperial College o al Instituto Carlos III. Això vol dir que les previsions (hipòtesis) siguin exactes? No, les hipòtesis científiques, per ser-ho, han de ser rebutjables experimentalment i, en el cas de l’epidemiologia, això es veu amb el transcurs del temps, quan les noves dades mostren si les previsions s’han complert o no.
Aquest principi de prudència s’observa en molts epidemiòlegs, com ara els que ens comuniquen gairebé diàriament les noves dades o els que expliquen en llenguatge planer quines mesures hem d’adoptar i ens les raonen. En aquest sentit destaca com a molt adequat el to que acostumen a mostrar els Drs. Fernando Simón, Antoni Trilla o Benito Almirante, entre d’altres, i que cito pel seu paper mediàtic. Tots ells juguen un paper professional molt prudent, d’incalculable valor en temps tan difícils com els estem vivint.
Sobta, en canvi, el paper del Dr. Oriol Mitjà, que al meu entendre no troba el to adequat. En els mitjans públics catalans i com assessor de la Conselleria de Salut, el Dr.Mitjà ha adquirit un paper molt destacat que, malauradament, no es correspon amb el d’un assessor. Malgrat que a l’inici de la pandèmia SARS-2, el Dr. Oriol Mitjà va declarar al febrer que l’epidèmia podria no arribar aquí i que era més o menys com una grip, un mes més tard declarava la incompetència dels responsables del comitè d’emergència espanyol per fer front la crisi i en reclamava la dimissió dos dies després de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.
El Sr. Mitjà va obviar que les competències en matèria de salut a Catalunya eren totalment de la Generalitat fins el decret d’alarma i que ara encara té tota la capacitat per comprar el material que fa falta a molts hospitals. La manca de material adequat ha estat una via de contagi dels sanitaris catalans en una proporció més elevada que a qualsevol altre lloc. El Sr. Mitjà, no va dir res quan es va obligar a 160.000 famílies amb dret a ajuts de menjador a trencar l’aïllament domiciliari per anar als ajuntaments a recollir les acreditacions quan a altres llocs de l’estat això es va fer via telèfon mòbil.
El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó
El Sr. Mitjà no ha dit res sobre el canvi dràstic de posició de la Generalitat sobre l’estatus de la conca d’Òdena, que ha passat en una setmana d’exigir mesures més dràstiques (per tota Catalunya) a demanar-ne el desconfinament, una mesura totalment en contra dels postulats dels Sr. Mitjà. Reclama, amb tota la raó, que cal fer tests per identificar contagiats asimptomàtics i trencar la via de contagi, però no ha proposat en públic que tots els aparells per fer RT-PCR d’Universitats i centres de recerca es posin a disposició de la Conselleria de Salut. La incompetència en organitzar aquesta tasca ha estat de les autoritats sanitàries catalanes. El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó.
En relació a dos dels documents presentats pel Sr. Mitjà, caldria fer algunes apreciacions. La Generalitat, per exigir mesures més dràstiques al Gobierno, va presentar un document de Salut el dia 24 de març fent servir unes estimacions fetes pel Dr. Mitjà, amb el model SIR, segons el que, en el supòsit més favorable, el pic de nous casos es donarà el 12 d’abril i el nombre final de casos i morts seria molt elevat. Segons les dades que hi ha ara, podria ser que el pic s’hagi donat o el 31 de març o el 2 d’abril, ho sabrem més endavant.Com he comentat, no sembla adequat utilitzar una única modelització i cal contrastar amb altres modelitzacions, de la mateixa manera que, des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.
Des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.
El segon document que volia comentar és el presentat el dia 3 d’abril, anomenat Salida Coordinada del Confinamiento. Aquest és un document de treball, adaptat d’un pla andorrà, en què s’esmenten les mesures a adoptar i les tècniques a utilitzar per controlar tant possibles rebrots com per saber la immunització de la població. Sobten dues coses del document, la primera és que en el document es diu Revisiones por panel de epidemiólogos expertos en enfermedades transmisibles però sols el signen dos autors. De nou es troba a faltar una visió col·legiada de les mesures a prendre. L’altra cosa sobta del document és que no hi ha referències bibliogràfiques, essencials en un document de treball que han de revisar experts.
Fins i tot en el document s’afirma que hi ha una baixa proporció de la població immunitzada (15%). Aquesta dada és una mitjana extreta d’un informe de l’Imperial College del dilluns 30 de març, i equivaldria a uns 7 milions d’immunitzats, amb una forquilla que va del milió i mig fins els 15 milions. Aquest informe ni es menciona en el document del Dr. Mitjà, així com tampoc l’àmplia forquilla.
Una pandèmia com aquesta acaba posant tothom al seu lloc i caldrà, quan la superem, fer una anàlisi exhaustiva dels errors comesos per aprendre d’ells. Això ens inclou a tots com a societat, als epidemiòlegs que hauran de fer una anàlisi exclusivament científica i a les institucions que hauran de fer una anàlisi política de la gestió de la crisi i de l’adequació del sistema sanitari després d’una dècada de retallades de la despesa en sanitat pública.
Lleonard Barrios Sanromà és ex-catedràtic, jubilat el passat setembre, de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona
5 comentaris
Ho consideri força acertat, ningú esta en possesió de la veritat absoluta i potser es podrîa aplicar aquella dita de “zapatero a tus zapatos”
No se l’experiencia Epidemiològica del Prof Barrios, encara que’l pel seu CV no ho sembla. Tampoc se la afiliació política del Prof Barrios, tot i que me l’imagino per l’agresiva crítica contra el Dr Mitja.
Jo tampoc em considero un expert, però la pedagogia, la capacitat comunicativa i la coherència dels seus raonaments em semblen menys erràtics que’ls del Dr Simon. Encara recordo com el 5 de març deia que si el seu fill li demanava si podia anar a la manifestació del 8M no li impediria.
Convindria que qui ha escrit això és posés en context i li fes un cop d’ull al currículum, la opció personal de viure on viu i el perquè hi viu del Dr Mitjà perquè, si ho fes, veuria que només en experiència passa la mà per la cara a molts que s’han penjat l’etiqueta d’experts.
També veuria que les recomanacions no les fa per ser d’una corda o d’una altra.
Aquest escrit sembla que està fet des de la ràbia, des de l’enveja o des de l’ignorancia. El que sí està clar que les recomanacions del Dr Mitjà estan fetes des de la vocació de salvar vides siguin del color polític que siguin.
A mi em sembla que es l’autor d’aquest article el que està polititzant, i en part tergiversant les coses, fins i tot en algun punt critica que el Dr. Oriol Mitjà no es possicioni políticament.
La realitat es que ha tingut raó en pràcticament tot el que ha predit, cosa que no es pot dir dels altres, apart de reclamar mesures i dir coses molt abans, coses que desprès altres han acabat imitant, fent veure que no, es clar.
Té molt sentit comù