El Parlament de Catalunya ha dedicat un grapat d’hores a debatre sobre el model de residències per a gent gran en un plenari celebrat aquest dimarts, després de la gran afectació que ha tingut la Covid-19 en aquests centres. A proposta dels grups i subgrups de PSC, CeC-Podem, CUP i PPC, la cambra ha debatut sobre la gestió de la pandèmia a les residències. L’oposició veu necessari d’investigar les errades, mentre que el govern n’ha defensat la gestió i ha fet autocrítica alhora.
Tanmateix, ha quedat clar un consens general en la necessitat de transformar-ne el model. Hi han fet referència tant els grups de l’oposició com els que integren l’executiu. El portaveu de Junts per Catalunya a la comissió d’investigació creada dimarts mateix, Josep Maria Forné, ha reconegut la necessitat de “no només investigar el present, sinó de considerar el model”. Al ple, els republicans El Homrani i Vergés han parlat d’un “operador públic que integri el vessant social i sanitària” com a eina de gestió futura.
L’oposició insta a repensar el model residencial
La necessitat de canviar el model de residències ha estat el fil comú de les primeres intervencions, a càrrec dels grups i subgrups que van demanar aquest debat monogràfic.
Raúl Moreno (PSC-Units) ha defensat la necessitat de “canvis substancials després del que hem viscut”, i ha instat el govern a “prendre’s seriosament les conclusions” que es derivin tant del debat parlamentari com de la comissió. “Si s’haguessin atès les consideracions que hem aprovat durant aquests anys, la situació hauria estat diferent”, ha acusat Moreno, qui ha parlat de “situar el sector allà on li toca” i de “reconèixer la tasca dels seus professionals”.
Jéssica Albiach, en representació de Catalunya en Comú-Podem, ha assegurat que “ens estem jugant l’esfondrament de l’estat del benestar o el seu reforçament com a projecte col·lectiu”. Segons la diputada cal “revertir la lògica neoliberal que et converteix en una càrrega quan ja no ets productiu ni consumidor” i evitar que les residències siguin “aparcaments de gent gran amb què alguns es fan rics”. “Ens mereixem un sistema públic de residències que siguin llars comunes, unitats de convivència on poder seguir desenvolupant projectes vitals i establir una nova etapa vital”, ha apostat.
En la mateixa línia, Vidal Aragonès (CUP) ha opinat que “cap govern de la Generalitat ha volgut apostar per una xarxa pública de residències”. Segons el diputat, “el col·lapse no té origen en la Covid-19 ni amb la seva gestió, sinó amb els elements que determinen el model: aprofitament de la gestió privada per infradotar pressupostàriament les residències, les condicions de les treballadores i un sistema d’inspecció que no és útil”.
El representant del PPC, Santi Rodríguez, ha deslligat la problemàtica de la gestió pública o privada: “No és un problema de titularitats, sinó de model”, ha opinat. Rodríguez ha assegurat que “vam configurar les residències com una extensió dels domicilis i no com a hospitals” i que “cal abordar-ne el debat”.
La cap de l’oposició, Lorena Roldán (Ciutadans), ha agraït les explicacions dels consellers però creu que “no n’hi ha prou amb reconèixer els errors, cal aprendre’n”. S’ha mostrat oberta a arribar a “solucions des de la unitat i la responsabilitat pel bé de la nostra gent gran”, però després ha acusat el govern dirigit per Torra de deixar la pandèmia en un segon pla “perquè han seguit governant pel Procés i per l’autodeterminació”.
Torra defensa la gestió i contextualitza la crisi
El president Quim Torra ha estat el primer membre del govern a intervenir i ha contextualitzat la gravetat de la situació viscuda a les residències catalanes: “Ha afectat tots els sistemes residencials d’Europa de la mateixa manera”, ha assegurat. Quant a la gestió ha defensat la rapidesa amb què van actuar: “El 6 de març es va recomanar no fer visites a les residències, vam regular-ne el nombre i extremar la higiene. Vam actuar des del primer minut”, ha dit.
Si bé el president ha lamentat les més de 4.000 morts als centres catalans, que suposa gairebé el 7% dels residents, ha parlat d’una transparència que no troba a les dades del govern espanyol: “L’Estat ha tancat en fals les dades de traspassats en residències i a domicilis”.
El cap de l’executiu ha criticat la postura d’alguns grups parlamentaris que “avui es queixen però formen part de governs a altres comunitats autònomes amb els mateixos i dissortats efectes de la pandèmia i, en la majoria de casos, pitjors”. Torra també ha acusat l’Estat d’un “infrafinançament que ha estat un condicionant” en la crisi de la pandèmia als centres residencials per a gent gran.
En una llarga intervenció, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir el Homrani ha reconegut la necessitat de fer “una mirada autocrítica per donar una millor resposta”. Per exemple, ha reconegut que hauria estat necessari tancar les visites als centres residencials abans del que ho van fer. També s’ha mostrat obert a revisar el model actual: “Hem de fer un redisseny amb un operador públic que integri el vessant social i sanitària”.
El Homrani ha valorat positivament el pla de contingència per protegir les residències en cas d’un rebrot o nova onada de coronavirus a la tardor, aprovat recentment de la mà de la consellera de Salut Alba Vergés i que inclou la reserva de places buides, la sectorització i creació de circuits dins dels espais residencials o un reforç del personal sanitari d’atenció primària valorat en més de 15 milions d’euros.
Vergés també ha insistit en la idea d’una agència pública que controli el sistema residencial i hi inclogui el vessant més laboral i social i el sanitari. “Hem de repensar com volem cuidar i atendre les persones grans, però no conceptualment. Hem d’avançar per planificar i gestionar conjuntament el territori”, ha dit la consellera de Salut.
Una comissió del Parlament investigarà la qüestió
Poc abans de l’inici del ple s’ha constituït una comissió d’investigació que analitzarà la situació de les residències per a gent gran durant la pandèmia del coronavirus. La van proposar a mitjans de maig els grups parlamentaris de Cs, PSC-Units, CatECP, CUP i PPC i tot l’arc parlamentari hi va votar a favor.
En efecte, Santiago Rodríguez (PPC) ha defensat a la seva intervenció que la comissió tindrà “un format més pausat però més intens per tal d’aprofundir en què ha passat, les responsabilitats i les solucions”. Una de les temàtiques que es tractaran, tal com ha avançat Jéssica Albiach (CeC-Podem), serà “la prohibició de trasllat de residents a l’UCI o el retorn forçat per aplicar-hi pal·liatius quan no són centres sanitaris”.
La comissió estarà presidida per Vidal Aragonès (CUP-Crida Constituent), que ha assegurat que “hem constituït aquesta comissió perquè no volem que mai més torni a repetir-se una situació com la viscuda entre març i maig de 2020”. Aragonès ha exposat l’objectiu de la comissió: “L’anàlisi i la investigació de formes de gestió de residències durant la crisi de la Covid-19 presentant especial atenció a les més i menys des del punt de vista de protegir la vida i mantenir la vida digna”. La resta de la mesa la componen la vicepresidenta Najat Driouech (ERC) i Elisabeth Valencia (Cs) com a secretària.
Serà en aquest espai on diferents entitats del sector de la cura a la gent gran -les patronals FEATE i ACRA i les entitats Edat i Vida, Llars per Viure i Sumar- podran intervenir. En un principi ho havien de fer al ple del Parlament, però la junta de portaveus, seguint les indicacions dels lletrats de la cambra, han acordat posposar les intervencions a la comissió perquè gaudeixin de més temps i profunditat.
