El càncer colorectal és un dels tumors malignes amb més prevalença entre la població mundial. De fet, és el segon tipus de càncer més habitual en dones -després del de mama-, i el tercer més comú en homes -per darrere del càncer de pulmó i de pròstata-. Entre els casos de càncer colorectal, el 25% són de recte.
El tractament actual implica sotmetre el pacient a una cirurgia molt agressiva, que en la majoria de casos passa per extreure-li completament el recte de forma permanent. Això provoca que s’hagi de conviure amb una bossa de forma permanent o temporal i que es pateixin disfuncions de la bufeta orinaria i disfuncions sexuals, amb totes les conseqüències que això suposa per a la qualitat de vida dels pacients.
Recentment, però, el grup de recerca de Cirurgia Colorectal de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), liderat pel Dr. Xavier Serra Aracil, ha demostrat que hi ha una alternativa molt menys invasiva i que aconsegueix uns resultats molt esperançadors. Concretament, l’estudi TAUTEM ha demostrat que sotmetent el pacient a un tractament de quimio-radioteràpia local i, posteriorment, a una mínima cirurgia local, millora la morbiditat i evita les seqüeles permanents en aquest tipus de càncer.
Aquests resultats han sigut presentats al congrés de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO), el més important del món en l’àmbit del càncer. L’estudi, que s’ha dut a terme en 17 hospitals de l’Estat, es va iniciar al 2011, i ha comptat amb 173 pacients que, de forma aleatòria, s’han sotmès o bé al tractament habitual o al tractament innovador per constatar la hipòtesi de l’equip investigador de l’I3PT.
“Això ha permès, en una primera fase, demostrar que tenim resultats molt prometedors: en un 44% dels casos, la quimio-radioteràpia ha eliminat el tumor, i en un 70% dels casos la reducció és molt important”, explica Serra. “A més, les complicacions post-operatòries i les taxes d’hospitalització han sigut significativament menors”, afegeix.
Ara s’iniciarà una nova fase de l’estudi per avaluar la qualitat de vida dels pacients a partir dels sis mesos posteriors als dos tractaments. En aquest punt, expliquen els investigadors, “podrem concloure si podem fer un canvi d’estratègia quirúrgica en aquests casos, i demostrar que es pot evitar la cirurgia tradicional amb tots els efectes secundaris que comporta i els perjudicis per a la qualitat de vida de les persones afectades”.
