El jurat del premi Nobel de Medecina 2022, que ha fet pública la decisió de guardonar Pääbo el 3 d’octubre, ha destacat els seus “descobriments sobre el genoma d’homínids extints i l’evolució humana” i ha remarcat que la seva feina ha donat lloc a “una nova disciplina científica: la paleogenòmica”.
L’investigador suec ha aconseguit rescatar ADN de fòssils humans i conèixer el genoma d’avantpassats coneguts, com els neandertals, així com descobrir l’existència d’altres nous, com els denisovans. A més, ha pogut confirmar que els Homo sapiens van tenir sexe i fills amb altres espècies fa milers d’anys.
L’originalitat de Pääbo radica en què ha fet servir eines que normalment s’usen en medecina i biologia molecular per explorar els orígens de l’espècie humana.
Antropologia evolutiva
Svante Päävo va néixer a Estocolm el 20 d’abril del 1955. Es va doctorar a la Universitat d’Ubsala (Suècia) el 1986 i, des del 1997, és director del departament de Genètica de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya).
Entre les seves feines destaquen que va liderar l’equip que va descobrir noves característiques del “gen del llenguatge”, el FoxP2, que es troba danyat o absent en algunes persones amb problemes fonoaudiològics.
Està considerat un dels fundadors de la paleogenètica, que utilitza els mètodes de la genètica per estudiar els primers humans i altres poblacions de la prehistòria. Va ser el 2006 quan va anunciar un projecte per reconstruir el genoma complet dels neandertals i un any després va ser nomenat una de les 100 persones més influents de l’any per la revista ‘Time’.
Revolució científica
El 2009 es va anunciar que hi havia un primer esborrany, dirigit per Päävo, de la versió del genoma del neandertal, amb més de 3.000 milions de parells de bases seqüenciades. Un any després es va publicar un informe sobre l’anàlisi de l’ADN d’un os d’un dit trobat a les coves de Denisova a Sibèria, i els resultats van suggerir que pertanyien a una espècie Homo fins ara desconeguda, per la qual cosa va ser batejat com l’homínid de Denisova.
Ara, l’Institut Karolinska d’Estocolm ha atorgat el Premi Nobel de Medecina per aquests descobriments. El guardó està dotat amb 10 milions de corones sueques (900.000 euros).
Relació amb Atapuerca
Pääbo ja va rebre el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica l’any 2018 pels seus treballs sobre l’evolució humana. Està lligat des de fa anys a la Universitat de Burgos i, en concret, al departament encarregat dels jaciments d’Atapuerca. De fet, va ser aquesta universitat qui el va proposar per al Príncep d’Astúries.
