Gairebé 230.000 arbres de la ciutat dels espais públics del conjunt de barris de Barcelona han estat analitzats per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del CREAF com a part d’un estudi que relaciona els arbres amb l’esperança de vida i la renda per càpita de les persones que els tenen més a prop.
L’estudi demostra que els barris de Barcelona amb rendes per càpita més baixes tenen més verd urbà, perquè tenen més arbres als espais públics i amb un número similar d’espècies, si es comparen amb els de rendes més altes. Això -diu la recerca- és perquè els barris menys adinerats i més densament poblats tenen rotondes i places florides, arbres als carrers, escocells i petits espais enjardinats que compensen la manca de grans infraestructures verdes que sí que hi ha als barris benestants.
Que el contacte amb la natura afavoreix la salut de les persones, física i mental, ho han evidenciat ja nombrosos estudis, i en aquest del CREAF i la UAB es torna a demostrar que els barris de Barcelona amb més esperança de vida tenen més arbres i de més espècies diferents. Segon avança el professor associat del Departament de Biologia animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB, autor principal de l’estudi i investigador del CREAF Josep Padullés, “caldrà fer més recerca per determinar si la major presència d’arbres és una causa directa d’una millor salut humana, com s’ha trobat en altres ciutats”.
Els beneficis del contacte amb la natura de les persones i la seva salut es vincula al fet que els espais verds urbans redueixen els nivells d’estrès, promouen l’activitat física, milloren els climes locals i redueixen la contaminació de l’aire. D’aquesta manera, investigacions anteriors ja han demostrat una major cohesió social i la qualitat de vida en general de qui conviu més i més a prop dels elements naturals.
Rànquing de barris
Amb els resultats obtinguts, els investigadors han establert un rànquing dels barris que més s’estan reverdint a Barcelona i dels que menys. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, La Guineueta i el Poble Sec-Parc de Montjuïc són els que tenen més diversitat d’arbres. I, en canvi, Sants-Badal, Can Peguera i la Clota són els de menor varietat. Quant a número d’arbres, Horta, Poble Sec-Parc de Montjuïc i Pedralbes ocupen les posicions altes del rànquing, mentre que Vallvidrera, Tibidado i Les Planes, Vallbona i la Clota concentren les més baixes.
En l’estudi, que ha estat publicat a la revista Landscape & Urban Planning, hi ha participat també l’investigador del CREAF i catedràtic del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia la UAB Javier Retana.
Reduir la circulació de cotxes
Els autors adverteixen que la manca d’espai i la forma compacta de les ciutats pot fer difícil que augmenti el verd urbà; per això, transformar la xarxa de carrers, per exemple, reduint el nombre de carrils de trànsit privats, pot obrir noves oportunitats per augmentar la plantació d’arbres i els seus beneficis. Barcelona té uns 7 m2 d’espai verd per habitant, una dada baixa en comparació amb altres ciutats, però que es compensa amb l’alta densitat d’arbres als carrers (100 arbres de carrer per cada 1.000 habitants, aproximadament).
L’estudi l’han fet públic als seus espais en línia, tant el CREAF com la UAB.
Menys cotxes, més arbres
Barcelona té uns 7 m2 d’espai verd per habitant, una dada baixa en comparació amb altres ciutats, però que es compensa amb l’alta densitat d’arbres als carrers (100 arbres de carrer per cada 1.000 habitants aprox.). Els autors adverteixen que la manca d’espai i la forma compacta de les ciutats pot limitar que augmenti el verd urbà. Per això, transformar la xarxa de carrers, per exemple, reduint el nombre de carrils de trànsit privats, pot obrir noves oportunitats per augmentar la plantació d’arbres i els seus beneficis.
“Aquest estudi és un exemple dels esforços que calen per comprendre la complexitat dels ecosistemes urbans i la seva relació amb els habitants. Cal seguir investigant per millorar el coneixement i fer una planificació urbana sostenible i un disseny d’espais verds que en promoguin una distribució més equitativa. Segons els nostres resultats, les persones encarregades d’aquesta planificació i responsables polítics no haurien d’assumir que l’augment de la coberta arbòria o dels espais verds comportarà sempre un augment dels nivells d’ingressos per si sol. En lloc d’això, han d’adoptar un enfocament més específic i abordar les barreres que impedeixen que determinats grups socials accedeixin als arbres i als espais verds”, conclou Padullés.
Article de referència
Padullés Cubino, J.; Retana, J (2023). Socioeconomics explain tree diversity, abundance, and composition in the compact city of Barcelona, Spain. Landscape and Urban Planning, Volume 236, 104778, ISSN 0169-2046.
