Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Cada any neixen a Catalunya 600 infants amb una cardiopatia congènita, ja sigui un problema estructural de cor (a les cavitats o de les vàlvules cardíaques, per exemple) o de grans vasos del tòrax. En el 30% dels casos, es tracta d’una cardiopatia greu. Gràcies als avenços de les darreres dècades, un 95% d’aquests infants arriben a l’edat adulta, però ho fan amb unes necessitats molt específiques.
Per poder atendre-les de manera multidisciplinar com requereixen aquestes necessitats i pels mateixos professionals que ja coneixen el pacient des de la seva infància, els hospitals Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic han creat un centre de cardiopaties congènites. En ell oferiran una atenció conjunta i, durant totes les etapes de la vida, als infants que neixen amb una malformació al cor.
És el Centre de Cardiopaties Congènites Sant Joan de Déu–Clínic Barcelona, que ha estat presentat aquest dilluns pel conseller de Salut, Manel Balcells; Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic Barcelona; Stefano Congiu, cap de Cirurgia cardiovascular de l’Hospital Sant Joan de Déu i el Dr. Daniel Pereda, director del nou centre i consultor del Servei de Cirurgia Cardiovascular del Clínic.
Que sigui el mateix equip de professionals el que segueixi i tracti els pacients al llarg de tota la vida és una important aposta per a l’èxit en el maneig del pacient amb malaltia cardiovascular, ja que es basa en l’assistència multidisciplinària d’alta qualitat i en una estratègia de seguiment a llarg termini que assegura la continuïtat durant la vida adulta. Per això, comptar amb un centre especialitzat, integrat i amb visió transversal és clau per a millorar la qualitat en l’assistència d’aquests pacients.
23 professionals
El nou centre tindrà dues seus, una a l’Hospital Sant Joan de Déu i una altra a l’Hospital Clínic, que, en conjunt, oferiran una cartera de serveis completa i complementària, i que disposarà d’un equip integrat per un equip de 23 professionals que inclou cirurgians cardiovasculars, cardiòlegs, pediatres i anestesiòlegs.
La creació d’aquest centre fruit de l’aliança entre Sant Joan de Déu i el Clínic permetrà, a més, estendre a la població infantil tècniques quirúrgiques que fins ara no s’aplicaven en l’àmbit de la cirurgia cardíaca pediàtrica, però estaven ja implantades en la d’adults, com és el cas de les cirurgies mínimament invasives toracoscòpiques i robòtiques. Fins ara, els infants i joves afectats de cardiopaties congènites que havien de passar per quiròfan eren intervinguts mitjançant cirurgia oberta, el que allargava el període postoperatori i recuperació del pacient, a més de causar-los un major perjudici estètic.
El nou centre de cardiopaties congènites ja ha dut a terme cinc intervencions d’aquest tipus en infants. En tres casos, els professionals han optat per una cirurgia toracoscòpica, que consisteix a fer unes petites incisions al tòrax de l’infant per introduir un dispositiu amb una càmera de vídeo que els permeti veure la zona quirúrgica i els estris necessaris per dur la intervenció. La primera nena operada mitjançant aquesta tècnica presentava un tumor al cor que calia ressecar. La pacient de menor edat operada així fins ara al centre ha estat una pacient de 6 anys.
Primer cas de cirurgia robòtica en infants
En dos casos més, els professionals han optat per cirurgia cardíaca robòtica. La primera pacient pediàtrica intervinguda amb l’ajuda d’un robot ha estat una noia de 13 anys i veïna del País Basc que presentava una comunicació interauricular congènita del tipus ostium primum (tenia les dues aurícules connectades) i un defecte en la vàlvula mitral. Aquestes malformacions li provocaven una circulació anòmala de la sang dins del cor i un desequilibri que sobrecarregava la banda dreta del cor i, a llarg termini, li causava insuficiència cardíaca.
En el cas d’aquesta pacient, a més, la patologia es veia agreujada per una escoliosi molt accentuada que dificultava l’accés al cor. Per això, els cirurgians cardíacs van optar per fer servir un robot quirúrgic que, a través de quatre petites incisions en el tòrax de la pacient (de 8 mil·límetres de diàmetre cadascuna), els va permetre introduir una càmera en el cor per veure la zona quirúrgica i els estris necessaris per dur a terme la intervenció. D’aquesta manera, un equip mèdic del Centre de Cardiopaties Congènites va aconseguir tancar, d’una banda, la connexió entre les dues aurícules i, d’una altra, reparar la vàlvula mitral danyada. La intervenció, que va tenir lloc al novembre, va durar quatre hores i hi van intervenir una desena de professionals.
El segon pacient intervingut mitjançant cirurgia cardíaca robòtica és un jove de 15 anys que fa mesos va ser tractat d’una comunicació interauricular mitjançant cateterisme i havia presentat una infecció del dispositiu de tancament (endocarditis).
El director del centre, Daniel Pereda, explica que, en el cas dels infants, la cirurgia robòtica està limitada a la mida i edat dels pacients perquè els estris quirúrgics han estat ideats i dissenyats a mida dels adults.
Per això, ara mateix els cirurgians es plantegen aquesta opció només en els infants més grans i adolescents. Els principals pacients candidats a sotmetre’s a una intervenció d’aquest tipus són els que pateixen les següents patologies: comunicacions interauriculars (sempre que no es puguin resoldre amb un cateterisme), problemes en les vàlvules mitral o tricúspide o tumors cardíacs. La previsió és operar mitjançant cirurgia robòtica mínimament invasiva una dotzena de pacients cada any i començar amb una activitat anual de 20 cirurgies toracoscòpiques.
