Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les dades confirmen allò que molts sectors denuncien des de fa anys i, especialment, després del confinament de la pandèmia. Les i els adolescents tenen més problemes de salut mental i no disminueixen, sinó que creixen.
Els investigadors de Hospital admissions in adolescents with mental disorders in Spain over the last two decades: mental health crisis? (Hospitalitzacions en adolescents amb trastorns mentals a Espanya durant les darreres dues dècades. Una crisi de salut mental?) han arribat a diverses conclusions després de repassar les xifres d’ingressos i altes hospitalàries de joves d’entre 11 i 18 anys. I la primera és que, efectivament, hi ha una crisi de salut mental entre les i els adolescents.
Els ingressos per trastorns mentals no han deixat de créixer, constants, des de l’inici del mil·lenni i encara que van augmentar més el 2021 –darrer any de les dades de l’estudi– els investigadors asseguren que la crisi de salut mental que es viu a Espanya, igual que en altres països desenvolupats, no és a causa de la pandèmia.
En aquestes dues dècades, han disminuït els ingressos hospitalaris en aquesta franja d’edat per altres malalties que no fossin les derivades de salut mental, però les de salut mental han fet el camí contrari.
Canvis amb el temps
Els responsables de la investigació han comprovat com després de la pandèmia han canviat algunes de les causes principals dels ingressos hospitalaris. La causa més habitual dels ingressos dels nois té a veure amb els consums de substàncies, mentre que en el cas de les noies és l’anorèxia nerviosa. Però en els darrers anys, s’han produït alguns canvis.
En el cas d’aquestes, les seves malalties es relacionen amb allò que es coneix com a trastorns internalitzants, és a dir, depressió i ansietat, principalment. Aquí cal sumar-hi els trastorns alimentaris i els comportaments suïcides. A més, les noies són majoria, amb un 55 % dels ingressos totals i l’edat mitjana dels ingressos ha baixat des dels 17 als 15 anys.
A l’altra banda hi ha els nois, els trastorns dels quals són més aviat externalitzants, és a dir, relacionats amb els consums de substàncies, el TDAH, TEA, l’esquizofrènia i altres psicosis.
Segons l’experiència d’Hilario Blasco-Fontecilla, psiquiatre infanto-juvenil i director de la investigació, aquesta situació és força habitual, i els nois pateixen més trastorns del neurodesenvolupament en els primers 10 o 12 anys de vida, mentre que les nenes i les adolescents pateixen més problemes internalitzants a partir de la menarquia.
Possibles causes
En qualsevol cas, Blasco-Fontecilla insisteix que a Espanya, igual que a molts altres països occidentals, es viu una crisi de salut mental entre els seus adolescents. Una crisi que no només és deguda a la pandèmia i al confinament, malgrat que els ingressos hospitalaris, segons recullen les seves dades, van pujar un 51% l’any 2021 vers el 2020.
Des del seu punt de vista, el paper de les pantalles i les xarxes socials, que no sempre és positiu, així com uns pares i mares que no tenen temps de qualitat amb les filles i els fills, que semblen no saber com exercir la parentalitat, estan espantats i, de vegades, tan desbordats que deleguen als sistemes sanitaris part del seu treball d’acompanyament. “Les xarxes socials han estat molt pernicioses en general”, assegura. Segons ell, tenen un component molt addictiu i les empreses que estan al darrera “ho fan sabent-ho perquè, al final, és un negoci”.
Però, més enllà de les pantalles o les xarxes socials, “el que se’ns està ensenyant realment és que els pares semblen haver renunciat a les seves funcions de parentalitat”, assegura aquest psicòleg. Des del seu punt de vista, i més enllà de l’estudi, s’ha vist un canvi social en les darreres dècades –i no només a Espanya– segons el qual pares i mares passen llargues jornades laborals fora de casa I, quan hi arriben, tenen poc temps i energia per dedicar als fills. És de l’opinió que s’han transformat certs valors de la societat mentre canviaven conceptes relacionats amb la família. Considera que hi ha unes grans mancances emocionals que arrosseguen nois i noies per un estil de vida que els ha deixat relativament aïllats.
Notes per a una possible solució
Solucionar la situació actual no sembla una tasca fàcil. Blasco-Fontecilla assenyala, de fet, que encara que les administracions invertissin importants quantitats de diners en certes solucions, no es veurien resultats fins d’aquí temps.
En aquest sentit, el treball que acaben de publicar assenyala com una de les seves intencions fer públiques les dades perquè es puguin prendre algunes mesures des de les polítiques educatives per millorar les accions de prevenció que es puguin fer als centres educatius.
“La salut mental ha d’entrar a les escoles”, assegura l’investigador; i assenyala que encara que s’han fet alguns passos amb la creació de la figura de la coordinadora de benestar, aquesta s’ha de desenvolupar. Una altra de les accions que s’haurien de fer a les escoles és introduir diferents perfils professionals a les aules, més enllà del professorat. Personal com a terapeutes ocupacionals, logopedes, psicòlegs… Per a aquest expert, cal estrènyer els llaços entre allò educatiu i allò sanitari, a més de millorar la formació de les i els docents per a la detecció de possibles casos de problemes de salut mental.
Tanmateix, més enllà del que es pugui o no fer als centres educatius, creu que el sistema sanitari falla des de fa anys també a la sanitat preventiva. “Un dels problemes que tenim a Espanya és que tenim moltíssima pressió assistencial i molt pocs professionals”.
Blasco-Fontecilla creu que, a més de fer inversió en professionals, “hem de ser realistes i fomentar la innovació. No em fa cap respecte admetre que hem d’anar cap models en els quals s’introdueixi la intel·ligència artificial i els assistents virtuals que facilitin, no que substitueixin perquè no es tracta de substituir, que els professionals siguem més eficients”.
