Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Amb temperatures màximes que en algun lloc al mig del dia poden arribar a sobrepassar els 40º, treballar a l’aire lliure en hores punta de calor mereix molta precaució. Agricultors, treballadors de la construcció, jardiners, personal de neteja en exteriors, però també en interiors sense ventilació, i qualsevol persona –especialment les més vulnerables per les seves condicions físiques o l’estat de salut– són molt més candidats a patir un cop de calor.
“El cop de calor és la punta de l’iceberg. Vol dir que abans ja hi ha hagut al cos tot un procés d’esgotament per calor fins a arribar a sobrepassar els quaranta graus”, precisa Montse Bassa, infermera especialista en salut en l’àmbit laboral i Vocal d’Infermeria del Treball del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). El cop de calor requereix la intervenció mèdica urgent perquè l’organisme, tot sol, ja no pot compensar el líquid, minerals i vitamines perduts i, per tant –com precisa Bassa– “per si mateix no pot mantenir l’equilibri homeostàtic”. Pot ser, doncs, un procés irreversible si no s’actua ràpidament.
Els senyals o pistes d’un cos que està entrant en una situació que pot desencadenar un cop de calor poden ser en forma d’esgotament, pèrdua de consciència, deliris, pell seca perquè ja s’ha deixat de suar, vermellor al rostre i altres parts del cos, i poden sentir-se també rampes, taquicàrdies. Si no s’està orinant prou també pot ser una bona pista. En aquest sentit, Bassa recorda que “la gent gran no sent tanta necessitat de beure aigua perquè no tenen l’alarma de la set tan activada com les persones de menys edat, i per això són un col·lectiu amb més risc de patir un cop de calor”.
Per evitar arribar a aquest extrem, la infermera i vocal del COIB, que també és tècnica superior de prevenció de riscos laborals, assenyala que cal hidratar-se bé i aturar l’exercici físic fins a recuperar-se. En l’àmbit laboral, per tant, “amb més de 34 graus s’han de prendre mesures per poder treballar amb seguretat, si la feina és a l’exterior, com és el cas dels agricultors, els constructors, el personal de neteja o qualsevol persona especialment vulnerable com embarassades o gent amb malalties cròniques”, puntualitza Montse Bassa.
“A l’interior, com passa en les escoles –diu–, quan no hi ha aire condicionat, s’ha de poder comptar amb mitjans per aclimatar bé els espais i, si no es pot fer, s’han de canviar els horaris i posar més pauses. Encara més si es treballa a l’exterior. En funció de l’esforç físic i de la temperatura externa, es marquen aquests descansos. Per exemple, amb 30º i una feina que requereixi un esforç físic important, com les que fa un treballador en una obra, cada 45 minuts se n’han de fer 15 de descans”.
En l’àmbit sanitari, ja estan establerts requisits necessaris de temperatura, humitat, i així mateix per al personal sanitari que es desplaça a domicilis, i ha de carregar pacients, per la qual cosa tenen un suplement de risc. I, tal com precisa la infermera especialista en salut en l’àmbit laboral, “els pacients no haurien de patir per motiu de la temperatura, perquè, en principi totes les instal·lacions han de complir la normativa”.
Temperatura adequada
Tant el Reial decret 486/1997 com la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableixen els límits de temperatura en el lloc de treball, posant èmfasi en la protecció del treballador en cas d’altes temperatures. Segons això, la temperatura de les consultes no hauria de superar els 25º. Això és el que precisen des del sindicat Infermeres de Catalunya (IdC) que, al seu compte d’Instagram insten a contactar amb el Comitè de Salut laboral en cas que no es tingui garantida la temperatura adequada en els espais de treball. És el que fa uns dies van fer les infermeres del Consorci Sanitari de Terrassa, després que es detectés i fotografiessin termòmetres que marcaven 27, 28 i fins a 30 graus en algunes consultes. “A partir de 25 graus no hauríem d’estar visitant”, exposa la infermera membre d’IdC, Rebeca Mesa Vera. “En un dels centres sanitaris del consorci havien estat deu dies sense aire condicionat i, mentrestant, van posar ventiladors, cosa que vam denunciar, perquè en un centre de salut, on arriben pacients més vulnerables, no hi pot haver un ventilador que escampa virus i bacteris. De fet, amb casos de Covid com hi torna a haver i xarampió, el ventilador pot donar lloc a un problema de salut pública”, explica. Tot i que va ser un problema puntual, la denúncia de les infermeres va servir per a conscienciar les i els professionals sobre la necessitat de treballar amb la temperatura idònia, tant per als professionals sanitaris, com per als pacients. “Tot això ens ajuda a posar-nos les piles, perquè som una mica una oenegé que cuidem sempre dels altres, però no de nosaltres i això no ens afavoreix, i posa en risc la salut dels pacients”.
La Rebeca explica que a l’atenció Primària ja es té en compte la calor. Durant els mesos d’estiu, si l’horari és de 8 a 15h i les agendes acostumen a estar estructurades: a primera hora consulta i a migdia visites a domicili, moltes direccions de CAP’s donen la volta a l’horari. Però, si pel que sigui, es detecten temperatures més altes del que tocaria i alguna infermera se sent baixa de tensió o marejada, demanen que vagin directament a urgències i agafin la baixa.
Tal com explica Montse Bassa, “si existeix una llei que obliga a avaluar el risc d’estrès tèrmic, totes les empreses dins dels seus protocols de riscos laborals ho haurien de recollir, per a poder establir mesures de prevenció. Identificar el risc és la manera d’establir mesures preventives, informar treballadors, facilitar punts d’hidratació, refugis climàtics, etc.”. I aquesta detecció de riscos l’hauria de fer una infermera o un metge d’intervenció laboral. Són qui ha d’identificar també les persones amb patologies clíniques o embarassades que serien les primeres a reubicar o amb les quals fer una incorporació més progressiva a la feina. I això també amb personal d’ambulàncies i d’urgències que haurien de tenir habilitats espais per a protegir-se de la calor”.
Per la seva banda, davant l’arribada de la primera onada de calor d’enguany, Metges de Catalunya (MC) va activar de nou la seva campanya d’estiu de riscos laborals per a recordar als professionals dels centres de salut que els seus espais de treball no poden superar els llindars de climatització establerts per la normativa de seguretat i salut a la feina. Aquesta indica que, en treballs sedentaris, propis d’oficines o similars, la temperatura ha d’estar compresa entre els 17ºC i 27ºC, i en el cas de treballs lleugers, entre els 14ºC i 25ºC.
Més de 1700 refugis climàtics
En portals en línia de diverses institucions públiques i centres sanitaris, com és el Canal Salut de la Generalitat, podem trobar consells per afrontar millor la calor tots, treballadors i població en general, i evitar deshidratar-nos. En concret, Canal Salut mostra un vídeo que acompanya 6 Consells per a un estiu més fresc. També és d’accés per a tothom la llista de Refugis Climàtics publicada pel Departament d’Interior i Seguretat Pública. Són tots aquells espais on podem anar lliurement a passar estones sense patir una calor excessiva, com ara piscines, parcs, equipaments cívics, casals, biblioteques... i s’indica si hi ha aigua disponible i mobiliari per a seure. En recull més de 1700 a tot Catalunya endreçats per municipis.
En general, esglésies, claustres i espais com l’umbracle del parc de la Ciutadella de Barcelona són també propicis per a qui vol estar fresc.
La infermera Montse Bassa, que també és llicenciada en Antropologia i ha viscut i treballat set anys als Emirats Àrabs, apunta la necessitat d’aprendre d’aquests països més àrids acostumats a afrontar temperatures molt més elevades que les nostres. Bassa precisa que aquest aprenentatge serà necessari si fem cas de les tendències que apunten a estius cada cop més calents al nostre país.
Mesures com començar la feina a les sis del matí, reduir la jornada laboral a l’estiu i recuperar hores de feina a l’hivern s’han de contemplar si es vol evitar treballar en condicions que no són òptimes per a la salut. Adaptar les feines, tancar terrasses durant el dia i recuperar la migdiada són part del canvi cultural que, tot i les dificultats que implica, haurem d’anar fent, a parer de la infermera. Entre les 12 i les 16 h, en estius tan calorosos com aquest, no hi hauria d’haver ningú al carrer. “La calor és molt perillosa”, precisa Bassa. I –afegeix– “hem d’aprendre a saber quan sortir i quan no, quina alimentació i quina roba convé més, perquè viurem cada vegada més en un entorn més àrid”. A més –diu– “estem veient que cada cop fa menys fresca, i a la nit no baixa tant la calor, i aquest és el gran risc, perquè fa que el cos no es recuperi bé”.
Entre les recomanacions de la infermera per afrontar cadascú més bé la calor hi ha, vestir peces de roba de lli o cotó, materials transpirables i de colors clars que no atreguin la calor i que es puguin mullar per a refrescar-nos si convé. Quant a l’alimentació, seguir una dieta mediterrània, amb força fruita i verdura que ens garanteixin vitamines i nutrients i evitar menjars copiosos i alcohol, com ara la cervesa fresca que ens produeix una falsa sensació de refrescar. També s’aconsella deixar de banda refrescos amb sucre i optar per beure aigua i no molt freda. De fet, beure begudes calentes permet igualar la temperatura interna i externa del cos, de la mateixa manera que ens ajudaria menjar gelat per fer-nos passar el fred. “El nostre organisme és un sistema d’equilibris. Si ingerim aigua molt freda, el cos ha de recuperar després la temperatura basal, i això suposa una despesa d’energia per al cos. Cal evitar beure begudes molt fredes i també dutxes amb aigua molt freda”. Bassa torna a recordar-nos que aquells de qui hem d’aprendre beuen te calent en ple desert i la roba els cobreix tot el cos.
Fer vida en les estances de casa més fresques, ventilar en la mesura del possible amb aire natural i, si es té, no posar l’aire condicionat molt fort per evitar el contrast tan fort amb la temperatura exterior, pot ajudar a portar millor l’estiu als interiors, on s’ha de procurar no deixar entrar el sol, abaixant persianes, però obrint finestres. Crema protectora solar, gorres i barrets i no fer vermuts en terrasses a ple sol també han de preveure’s en aquesta transformació cultural per conviure millor amb les fortes calors.
