Browsing: Atenció Primària

És precisament a l’atenció domiciliària on el treball d’un veritable equip adquireix el seu màxim sentit; un equip en el que el metge de família ha de tenir un paper coordinador i les infermeres i els treballadors socials el d’implementació, juntament amb els recursos de suport comunitari i de les activitats essencials a desenvolupar en el domicili del malalt. 

Les infermeres atenem, escoltem, planifiquem cures, fem seguiments, detectem situacions de risc i promovem hàbits saludables. I, a més, quan arriba la campanya de vacunació, assumim una tasca addicional que requereix temps, organització i precisió. Fer-ho sense recursos suficients ni una planificació adequada ens aboca a l’estrès professional i a la frustració.

L’accés sense cita pot derivar, un cop més, en la llei de cures inverses: dedicar menys temps a qui més ho necessita.

El Fòrum Català de l’Atenció Primària adreça la següent carta a la consellera de Salut, Olga Pané, per mostrar el seu desacord amb el contingut de l’anunci del 061.

Sovint les orientacions emanades del comitè CAIROS no s’emmarquen en el reconeixement dels valors propis de l’atenció primària i de la medicina general.

Arran dels CSIR s’ha produït un cert debat entre els professionals i la ciutadania sobre la seva utilitat i sobre les possibles intencions de fons. A partir de la informació de que disposem en aquests moments volem reconèixer les aportacions que fan i al mateix temps expressar alguns dubtes i aportar algunes consideracions que contribueixin al debat.

Decàleg d’apps preferides per les infermeres d’atenció primària per millorar l’autocura dels pacients.

«És una llàstima que prioritzar la longitudinalitat no sigui a les agendes dels gestors i de les polítiques sanitàries».

La prova pilot comença aquest juliol en 27 CAP’s que passen a dir-se CSIR, tindran més autonomia i capacitat per organizar-se i la figura de l’administratiu obté més rellevància per facilitar l’accés dels usuaris als centres sanitaris i “desburocratitzar” la feina de metges i infemeres.

«Em dol sentir que allò que fèiem plegades, treballar pels malalts, compartir dificultats i preocupacions, marcar-nos fites, aprendre i ajudar-nos les unes a les altres, ara ja no és possible perquè no tenen temps ni d’anar a les sessions, ni de parlar-se o mirar-se als ulls».