Browsing: Opinió

Fa massa temps que a Catalunya tenim governs que posen la nostra salut als peus dels cavalls, retallant-la i precaritzant-la. Han retallat serveis bàsics com el pediatra a centenars de pobles, cada vegada és més difícil aconseguir una visita presencial amb el teu metge de capçalera i no s’ha aconseguit escurçar en absolut les llistes d’espera de l’atenció primària.

I a què ens referim quan parlem de sanitat pública, universal i de qualitat? Doncs ens referim a una sanitat que sigui de titularitat pública així com que estigui gestionada des de l’administració pública, amb el finançament adequat pels múltiples serveis existents, així com els diferents àmbits que afecten la garantia d’aquest dret.

En la majoria dels casos, el procés d’assetjament és de manual, complint tots i cadascun dels passos i les característiques descrites pels diferents estudis dedicats al mobbing. Una agressió psicològica continuada, de degoteig, contra la dignitat de la persona generant, per acció o omissió, un entorn hostil, humiliant i degradant.

Durant els mesos que va durar la pandèmia, l’activitat a l’Ajuntament va ser frenètica, però va ser d’absolut consens entre els grups municipals i d’estreta col·laboració amb la resta d’administracions i amb la societat civil.

Si analitzem objectivament l’evolució dels serveis públics de sanitat o d’educació, no hi ha motius per a la satisfacció. Sense anar més lluny els resultats del darrer informe PISA, que certament han estat dolents per a tota Europa, segueixen essent pèssims per a nosaltres. I en el cas del sistema sanitari les dades disponibles són també dolentes, en termes absoluts i també si les comparem amb les altres autonomies espanyoles, destacant les d’accessibilitat.

“Tinc reconegut el grau tres de dependència i el 88% de discapacitat, i he realitzat de manera correcta i en termini totes les gestions pertinents, però em trobo que l’administració em penalitza, sense contemplar la situació de vulnerabilitat en la qual em trobo, ni la malaltia que pateixo”.