Browsing: Opinió

Compartim aquest escrit de l’Oriol Rebagliato per denunciar la situació actual del funcionament de les mútues laborals i de l’ICAM i la seva relació amb l’Atenció Primària. Amb tot plegat no sembla que la salut dels pacients sigui la seva prioritat.

Estrès, ansietat, depressió, conductes suïcides, aïllament social, augment d’addiccions a substàncies, son alguns dels impactes de la pobresa que identifiquem entre les dones ateses i que dificulten el processos d’empoderament.

El porno triomfa (més de 3.500 milions de visites diàries a Pornhub) perquè promet eliminar l’enigma de la sexualitat. Les noies el miren, preferentment, per saber què s’espera d’elles i els nois per saber què han de fer a l’escena sexual. El problema és que aquesta iniciació crua i salvatge (sense vel) els deixa més exposats al traumatisme de l’encontre amb el real, produint-los un doble efecte: l’addicció i la tristesa posterior.

El procés de familiarització a les escoles bressol és un moment crucial tant per als infants com per a les famílies. És el procés que permet que els nens i nenes se sentin segurs i còmodes en un nou espai, amb nous companys/es i adults. És un moment de transició que requereix paciència i suport per part de tots els implicats.

La junta directiva del Focap ha enviat aquesta carta, que compartim a continuació, a la nova consellera de salut, la doctora Olga Pané. Amb aquest gest pretenem fer-li arribar les nostres inquietuds, reflexions i propostes respecte a la situació actual de l’atenció primària a Catalunya i els reptes urgents a què s’enfronta i que creiem que caldria abordar de forma prioritària des de la nova conselleria

En les properes setmanes li espera al Govern un estiu ben calentet: sindicats d’infermeres, col·lectius de pacients i altres professionals ja han convocat protestes davant de l’ICS i s’organitzen per no permetre unes retallades amagades de vacances estiuenques.

Només pots saber lo frustrant, esgotador i desesperant que és tenir mal d’esquena i/o coll quan ho pateixes a les…

Fa massa temps que a Catalunya tenim governs que posen la nostra salut als peus dels cavalls, retallant-la i precaritzant-la. Han retallat serveis bàsics com el pediatra a centenars de pobles, cada vegada és més difícil aconseguir una visita presencial amb el teu metge de capçalera i no s’ha aconseguit escurçar en absolut les llistes d’espera de l’atenció primària.

I a què ens referim quan parlem de sanitat pública, universal i de qualitat? Doncs ens referim a una sanitat que sigui de titularitat pública així com que estigui gestionada des de l’administració pública, amb el finançament adequat pels múltiples serveis existents, així com els diferents àmbits que afecten la garantia d’aquest dret.

En la majoria dels casos, el procés d’assetjament és de manual, complint tots i cadascun dels passos i les característiques descrites pels diferents estudis dedicats al mobbing. Una agressió psicològica continuada, de degoteig, contra la dignitat de la persona generant, per acció o omissió, un entorn hostil, humiliant i degradant.