Signada per Adrià Comella, director del Servei Català de la salut, s’ha fet pública la resolució per la qual s’estableix “la suspensió de l’aplicació de la Instrucció 05/2019, Actuacions per evitar el frau de llei en l’accés amb càrrec al Servei Català de la Salut (CatSalut) i per al rescabalament de despeses d’assistència sanitària en cas de frau de llei, amb la finalitat de garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic, del CatSalut”.
Aquest moviment arriba després de la queixa d’amplis sectors. De fet, per això argumenta la suspensió el mateix CatSalut. Actualment, s’havia tancat ja el tràmit d’informació pública i audiència de les entitats interessades del Decret pel qual s’anava a aprovar el reglament de desenvolupament de la Llei 9/2017, de 27 de juny, que estableix la universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.
Les al·legacions rebudes en aquest tràmit, afirmen, feien “palès que el contingut de la Instrucció 05/2019 pot induir a interpretacions que són contràries a la seva autèntica finalitat, que, en cap cas, ha de suposar una restricció dels drets de les persones en risc d’exclusió social o persones pertanyents a grups en risc d’exclusió social”.
D’acord amb això, el CatSalut ha considerat convenient suspendre l’aplicació de la Instrucció 05/2019 fins que s’aprovi i entri en vigor el Decret que desenvolupa aspectes fonamentals sobre l’abast que ha de tenir l’assistència sanitària en cas de persones en risc d’exclusió social o
persones pertanyents a grups en risc d’exclusió social.
Paral·lelament a la resolució de suspensió d’aplicació de la Instrucció 05/2019, per evitar el frau de llei, l’Ajuntament de Barcelona ha inclòs en l’ordre del dia del Ple Municipal realitzar una Declaració Institucional en contra d’aquesta instrucció.
Segons el text presentat a la comissió municipal, la declaració vol “instar a la Generalitat de Catalunya a retirar la Instrucció 05/2019 per evitar que s’alimentin sospites de frau sobre les persones que resideixen a Catalunya en situació de precarietat habitacional i una aplicació arbitrària i/o discriminatòria del dret a l’accés universal a la sanitat pública”. A més, també instar-la perquè “vetlli per què el Reglament de la Llei 9/2017, actualment en fase de consultes, no contribueixi a crear noves situacions d’exclusió i garanteixi la universalitat de l’assistència sanitària, buscant el consens amb les organitzacions socials, els professionals de la sanitat pública i el món local”. Finalment, instar a la Generalitat també a què proporcioni la informació, tot respectant la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades, que l’hagi motivat a aprovar la Instrucció 05/2019 i que “iniciï un procés que busqui el consens amb les organitzacions socials, els professionals de la sanitat pública i el món local per donar-hi una resposta que faci compatible la sostenibilitat del sistema de finançament públic i la universalitat del dret a l’assistència”.
Aquestes demandes arriben després de valorar que la instrucció valorava com a criteris de frau elements que es contradeien amb la base de la sanitat universal. Per exemple, en el text parlen que la instrucció “identifica com a possible criteri de frau el fet de no disposar de cap contracte de treball, subministrament o lloguer que acrediti la residència habitual” però al mateix temps recorden que la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, estipula que les administracions públiques locals tenen l’obligació d’empadronar a totes les persones que visquin al seu territori i que tots els veïns i veïnes d’aquest mateix territori tenen el dret i l’obligació d’empadronar-se.
Des de l’Ajuntament de Barcelona destaquen aquests elements perquè aquest empadronament és la porta d’accés a drets fonamentals com ara l’assistència sanitària pública o l’escolarització bàsica dels menors. Afegeixen que és necessari garantir aquests drets perquè “la realitat de molts dels veïns i veïnes de Barcelona vinculada a l’habitatge és la residència no continuada en un mateix habitatge i, per tant, la dificultat d’acreditar documentació relativa a un domicili fix”. Recorden que, per pal·liar aquesta realitat l’Ajuntament de Barcelona facilita als seus veïns polítiques d’empadronament actiu que inclouen l’empadronament sense domicili fix.
