Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des del FoCAP observem amb preocupació com els drets laborals dels nostres pacients són vulnerats de manera reiterada amb la connivència d’un sistema legal, polític i empresarial que, lluny de fer una lectura àmplia de la situació, fa temps que està posant el focus en l’augment de les incapacitats laborals temporals per patologia comuna o accident no laboral. Ho fa donant el missatge que aquest augment de les baixes laborals es deu a un frau per part dels treballadors i treballadores (de fet, anomenen “absentisme” al fet de no anar a treballar per un motiu mèdic avalat per una metgessa de família, quan absentisme seria no anar a treballar sense causa justificada) i indirectament es dóna a entendre que les metgesses de família som còmplices d’aquest fet.
És per això que hem decidit crear un sistema de recollida d’incidències relacionades amb els processos d’incapacitat temporal dels nostres pacients. L’objectiu és poder comptar amb una base de dades que aclareixi la magnitud del problema, que ens permeti registrar i mesurar les característiques de les incidències que ens trobem cada dia a la consulta i que ens proporcioni dades més clares, reals i concretes sobre com i a qui afecta fonamentalment aquest sistema ineficaç d’hipercontrol. Aquest observatori que encetem aquest setembre ens ajudarà a tenir encara més arguments per poder defensar els drets laborals i la salut dels i les pacients que atenem i poder canviar el discurs esbiaixat que des del poder polític i empresarial es vol fer passar per vertader.
Us animem a introduir anònimament (tant per part del professional com del pacient) tots els casos en que us trobeu amb alguna irregularitat, complicació o dificultat per part de qualsevol dels actors del sistema (atenció primària i sistema sanitari, empresa, mútua laboral, ICAM-SGAM, INSS). En anteriors posts (1, 2, 3, 4, 5) ja hem parlat d’aquesta problemàtica i hem pres iniciatives per mirar de millorar i treballar sobre les causes complexes que la provoquen.
Cada dia a la consulta ens trobem amb incidències relacionades amb els processos d’incapacitat temporal provinents de la SGAM (fins fa poc ICAM) o de les mútues que es fan càrrec del seu control i pagament. Els treballadors i treballadores estan sotmesos a un sistema de control intens de la seva incapacitat i les metgesses de capçalera a una intromissió inacceptable en el procés assistencial, amb l’objectiu d’escurçar la durada de la baixa. Ens trobem amb notes a la història clínica, trucades telefòniques, visites forçades, elaboració d’informes «urgents»… tota una sèrie d’accions que ens treuen temps d’atenció directa però a les quals hem de donar resposta per defensar la salut i el dret de protecció que suposa la situació d’incapacitat per als nostres pacients. Tenim la impressió, però, que l’excés de control no recau de la mateixa manera sobre totes les persones que estan de baixa, hi ha col·lectius que semblen estar més afectats que d’altres.
La incapacitat laboral és un dret laboral de tot treballador recollit a la Llei General de la Seguretat Social. A més és un acte mèdic que permet i contribueix de manera important a la recuperació de la salut de la persona.
És cert que el número total de baixes laborals ha augmentat en els últims 10 anys (tot i que son més curtes), però hi ha raons més que suficients per entendre aquest fenomen, i no passen per culpabilitzar la classe treballadora.
- Envelliment de la població activa
- Mercat laboral cada cop més precari i més deshumanitzat.
- Conseqüències de la pandèmia de Covid; endarreriment de tractaments i diagnòstics i càrrega de patologia derivada directament de la infecció pel virus SARS-Cov-2.
- Des de l’any 2016, a Catalunya i a altres parts de l’estat espanyol, s’emeten (amb obligatorietat i per desig de les empreses) les baixes laborals menors o iguals a 3 dies (abans no era així), quan en realitat la incapacitat temporal es compta a partir del 4t dia i, en general, no hi ha cap remuneració dels primers 3 dies de baixa (excepte per convenis concrets d’algunes professions). Aquest fet comporta una sobrecàrrega de les consultes d’atenció primària que en realitat no reverteix en cap millora de la salut ni de les condicions legals i econòmiques del treballador i ha fet augmentar considerablement el nombre de processos d’IT.
- Es calcula que podrien arribar al 25% les baixes laborals per malaltia comuna que en realitat son causades per una patologia o accident relacionats amb el treball i que haurien d’assumir les mútues laborals.
Per altra banda, un treballador o treballadora en situació d’incapacitat laboral, no només ha de fer seguiment amb la seva metgessa de família, sinó que les mútues laborals (sistema excepcional de l’estat espanyol) també en fan un seguiment d’aquests processos tot i que la seva causa no sigui d’origen laboral.
En cas que es requereixi o la baixa sigui llarga, a Catalunya l’SGAM –antic ICAM (organisme que té encarregades les funcions d’inspecció mèdica)– també intervé en la seva supervisió. Finalment l’INSS és el responsable últim dels processos d’incapacitat temporal, permanent i absoluta. És a dir, comptem amb un quàdruple sistema de control, que en moltes ocasions, lluny de contribuir a millorar el benestar dels treballadors malalts entorpeix la bona praxi mèdica i dificulta de manera perversa la recuperació de la salut.
Esperem que aquest sistema de recollida d’incidències sigui d’utilitat. Farem seguiment i retorn dels resultats i mirarem de poder contribuir a millorar el sistema actual pel bé de tothom.
Article publicat originalment a la pàgina del FoCAP
