La píndola del dia després sense recepta compleix 10 anys i desmenteix tòpics: ni s’abusa d’ella ni s’usa d’anticonceptiu

La lliure dispensació en farmàcies dels anticonceptius d'urgència va començar el 2009: des de llavors s'han dispensat 7 milions i l'han pres el 5% de les dones en edat fèrtil. El 25,6% dels menors de 25 anys han recorregut alguna vegada a elles, segons la Societat Espanyola de Contracepció. "No estaria mal encara que fos un percentatge més elevat. És molt millor que arribar a l'avortament", diuen des de l'entitat

Belén Remacha
 
 
La píndola del dia després sense recepta compleix 10 anys i desmenteix tòpics: ni s'abusa d'ella ni s'usa d'anticonceptiu / iStock

La píndola del dia després sense recepta compleix 10 anys i desmenteix tòpics: ni s'abusa d'ella ni s'usa d'anticonceptiu / iStock

La lliure dispensació de la píndola del dia després o d’urgència (PAU, en les seves sigles) acaba de complir 10 anys a Espanya. 10 anys en què s’han adquirit, sense recepta mèdica, més de 7 milions de dosis d’aquest anticonceptiu, segons dades que va proporcionar a EFE la consultora Iqvia. Aquesta setmana la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) va treure la seva primera enquesta a joves (nois i noies) de 15 i 26 anys. El 25,6% els enquestats van assegurar haver hagut de recórrer a ella alguna vegada en la seva vida –aconseguia el 34,1% si només es preguntava a joves entre 22 i 24–. El motiu més freqüent, en el 68,5% dels casos, el trencament del preservatiu.

“Totes les dones i nenes que corrin el risc d’un embaràs no desitjat tenen dret a l’anticoncepció d’urgència. Aquests mètodes haurien d’integrar-se sistemàticament en tots els programes nacionals de planificació familiar”, defensa l’Organització Mundial de la Salut. Ho cita la Doctora Paloma Lobo, membre de la SEC. Per a ella, en aquests anys s’han derrocat mites. El primer, que “no és abortiva”; el segon “que és molt segur, per això es pot donar sense recepta”.

I el principal: no s’ha “abusat” del seu consum. Segons un informe de la European Consortium for Emergency Contraception d’abril de 2016, la mitjana de dones que l’havien usat alguna vegada en la seva vida dels països de la Unió Europea se situava entorn del 20%. A Regne Unit o Suècia era molt superior, el 61% i el 59% respectivament. Des de la SEC prenen la referència de les respostes a aquesta última enquesta per a comparar amb altres països, però recorden que en cada lloc les estadístiques es prenen de manera diferent.

El discurs dels sectors més conservadors que s’utilitzaria com a mètode anticonceptiu s’ha demostrat, deu anys després, absolutament fal·laç. “A ningú li val la pena, és menys eficaç que un anticonceptiu regular i molt més car. El que provoca, i és bo, és que molta gent que ha tingut diversos esglais seguits decideixi anar al ginecòleg i canviar de mètode”, segueix Lobo, que defensa que “no estaria malament encara que fos un percentatge més elevat. És simplement una segona oportunitat. És molt millor que arribar a l’avortament”. Des de l’any 2010, quan es va implantar la Llei que despenalitzava la interrupció voluntària de l’embaràs, els avortaments han baixat d’uns 110.000 anuals a 90.000.

“El que es detecta és la falta d’educació sexual”

La PAU que es comercia a Espanya sense recepta des de 2009 –dins de l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva que va impulsar la ministra de Sanitat del PSOE Trinidad Jiménez– és la que conté el principi actiu levonorgestrel, la més barata i usada –de marques Norlevo i Postinor– i que es pot prendre fins als tres dies després de la relació de risc. Des de 2015 també l’Ellaone, amb fins a cinc dies de marge. Ambdues inhibeixen l’ovulació i redueixen la seva eficàcia amb les hores.

Gemma Castro, coordinadora del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat de Madrid i membre de la Federació de Planificació Familiar, argüeix que la lliure dispensació d’ambdues “simplement facilita l’accés a qui el necessita i ho desitja. És d’urgència, com el seu nom indica”. “El principal problema –continua– està en el fet que la gent no sap com funcionen o alguns dels seus efectes. Per exemple, el què més hem d’explicar és que hi haurà un sagnat posterior que moltes noies identifiquen com la regla però que no ho és, han d’esperar-la quan toca”.

La lliure dispensació no significa que sigui gratuïta: el preu d’una PAU oscil·la entre els 18 i els 25 euros, segons la marca. Es pot adquirir en farmàcies i en centres de salut –les condicions depenen de la comunitat; a Madrid, gratis només amb prescripció mèdica–. “Moltes persones vénen a Planificació Familiar a demanar-la, però aquí no podem dispensar-la”, explica Gemma Castro. En la seva experiència, les que més acudeixen al centre són noies soles, però també parelles; quan més, els caps de setmana, moment en el qual és potser la demanda principal.

“S’afegeixen dificultats com l’hora, que sigui diumenge… i que no tots els adolescents tenen fàcil permetre’s aquest preu. La situació tampoc és igual en una gran ciutat que en un poble”, relata.”El primer que fem és valorar si hi ha possibilitats d’embaràs. Sol haver-les, però és fonamental parlar-ho. En preguntar-los què ha passat, vam detectar que falta educació sexual en aspectes com que no saben quan col·locar-se el condó, o com fer-lo bé. Molts diuen que se’ls ha trencat, cosa que no qüestionem, però és veritat que solen fer un mal ús”.

Després ve el periple a la farmàcia. Aquí existeix la figura de l’objecció de consciència, avalada pel Tribunal Constitucional. El Consell General de Col·legis Farmacèutics defensa que són “minoria” els qui es neguen a vendre la PAU en els seus establiments. “Encara que el farmacèutic no la dispensi per les seves creences, t’informarà d’on es pot obtenir”, rasa en declaracions a EFE. Castro corrobora que a vegades arriben noies a Planificació Familiar perquè els han rebutjat en la farmàcia, però no és el més habitual. Almenys, a Madrid.

“Es viu d’amagatotis”

Clara Timonel és farmacèutica a Salamanca, i insisteix també en la “ignorància sexual i reproductiva que hi ha”. “És molt freqüent que les noies més joves no coneguin ni el seu cicle menstrual”, apunta. Una altra cosa que observa és que, a causa de les traves que encara existeixen per a avortar –per exemple, les menors continuen necessitant consentiment parental–, “continua havent-hi molta por de quedar-se embarassada i es viu d’amagatotis. Algunes esperen a venir a demanar la píndola a les 22 o 23. Així és molt difícil parlar amb elles, intervenir”.

En l’enquesta de la SEC hi havia un detall que Paloma Lobo troba curiós: la diferència entre les noies que deien haver usat la PAU i els nois era de gairebé 10 punts, elles per damunt. Amb les entrevistes qualitatives per grups que van realitzar, van concloure que es deu al fet que “passa molt que no s’usa preservatiu, o no s’usa bé, i són elles les que s’atabalen i compren la píndola, però no ho diuen”.

En aquests grups van detectar que també recorren a ella perquè, en moltes ocasions, “prioritzen el tema de l’anticoncepció i no la protecció de les infeccions de transmissió sexual (ITS). Els adolescents pensen que això és alguna cosa que els passarà a uns altres”. Tot ho atribueix, com les altres expertes, a la falta d’educació, que Lobo resumeix fent-se una pregunta: “Treball amb adolescents i veig com comencen a tenir relacions exactament igual que vaig començar jo en els 80. Què estem fent?”.

Aquest és un article de eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*