Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Quin menjar està més a l’abast de la mà (i de les butxaques) en la nostra societat: fruita i verdures o brioixeria? Una volta pel supermercat, les petites botigues d’alimentació, el metro o fins i tot els hospitals ens porta a una conclusió que pot resultar insòlita. Perquè la veritat és que els brioixos i galetes són omnipresents i barats en les prestatgeries de supermercats, en les màquines de vending, a les botigues de barri, en la publicitat i fins i tot als hospitals. Vivim immersos en el que els professionals sanitaris crítics, especialment els dietistes-nutricionistes, diuen “ambient obesogènic”, que es veu agreujat pel fet que no hi hagi fàcil accés a nutricionistes en la sanitat pública.
Un dels col·lectius més perjudicats per aquest ambient són els nens i nenes i, especialment, els de les classes empobrides. Segons l’Enquesta Nacional de Salut, la taxa d’obesitat de fills de treballadors i treballadores no qualificades (15,37%) triplica la taxa d’obesitat de fills i filles de directors i gerents (5,41%).
Sílvia Romero Canals, dietista nutricionista i autora del blog Equilibra’t, alerta de les conseqüències per a la salut d’aquestes taxes de sobrepès i obesitat: “Hipertensió, diabetis tipus 2, lesions en la pell, cardiopaties, trastorns osteomusculars, alguns tipus de càncer, trastorns del somni, sota rendiment escolar, estigmatització social, dèficit d’autoestima, depressió. En general, una deterioració de la seva qualitat de vida (físic-mental) molt important”.
Isabel González és infermera d’atenció primària. Per la seva consulta passa població adulta i infantil. Reconeix que l’obesitat infantil és ja un problema de salut pública, però detecta una falta de consciència sobre aquest tema. Per a González, “el problema és que la mala alimentació no té efectes immediats i tangibles en la salut, no es veu la perillositat”.
Sílvia Romero lamenta que “se sol culpar a l’individu o la família en el cas dels menors sense tenir en compte els seus factors psicològics, físics o l’ambient que els envolta”, negant la dimensió clarament social d’aquest problema, provocat per factors com “la pressió de la indústria alimentària, la falta d’educació nutricional i informació, i que els productes ultraprocessats solen ser més econòmics que els frescos i saludables”.
Isabel González, per part seva, dirigeix la seva crítica “a l’entorn, la publicitat, la forma en què estan col·locats els aliments en els centres comercials, l’etiquetatge, que el nivell econòmic perquè la persona pugui portar a la pràctica els hàbits d’alimentació adequats”. Critica especialment l’etiquetatge d’aliments i reconeix que en consulta observa que “enriquit amb vitamines i minerals” o “infantil” són dos reclams que, en els paquets de productes que es venen en les grans superfícies, criden molt l’atenció a les famílies, que pensen així que estan oferint la millor alimentació als seus fills, perquè està enriquida o especialment destinada a nens.
Nombrosos nutricionistes reclamen que l’accés a informació nutricional per part de sanitaris especialitzats sigui generalitzat en la sanitat pública i protesten per aquesta manca amb l’etiqueta #SanidadDesnutrida. És coneguda la polèmica dels segells de societats mèdiques avalant galetes o fins i tot llets de creixement. L’Associació Espanyola de Pediatria va sortir al pas d’aquestes crítiques el 2015 assenyalant en un comunicat que “no existeixen aliments bons o dolents sinó una alimentació saludable o no. En el cas dels nens hem de conjugar idoneïtat de la dieta i la seva acceptació per part dels menors. Les galetes –com altres formes de cereals– són bons instruments per a aconseguir fer una dieta variada i saludable. El Comitè de Nutrició de l’AEP considera que les galetes són un aliment sa si es consumeixen en les quantitats adequades i dins d’una dieta variada”. Dos anys després, el segell es va retirar de les galetes.
L’argument de la moderació i la idea que cal menjar de tot és com una escletxa per la qual es cola el consum freqüent de galetes i brioixeria per part de la població infantil, especialment en una societat en la qual la informació nutricional fiable que desmenteixi els poderosos missatges publicitaris de la indústria alimentària sembla més un luxe que un dret de salut pública. Com assenyala la dietista-nutricionista Lucía Martínez, “amb una taxa d’obesitat i sobrepès per sobre del 50%, nens inclosos, continueu recomanant galetes amb moderació. Insensats”.
“Menjar de tot fa temps que va deixar de ser un bon consell”. La infermera Isabel González lamenta que “els professionals sanitaris (metges i infermers) necessiten actualitzar-se prou bé en tot el que és alimentació perquè part de la nostra funció és donar educació sanitària a la població. Però hi ha certs aspectes que han de ser abordats per dietistes-nutricionistes”, especialment, defensa, l’actualització amb rigor de les fulles amb informació sobre alimentació sana que es porten les famílies a casa. En algunes d’aquestes fulles i “fins i tot en pàgines web de l’administració pública es continuen incloent les galetes i suc com a part de l’alimentació saludable”, critica.
Segons dades de l’Informe de Consum Alimentari a Espanya 2018, si bé les parelles amb fills en edat mitjana suposen el 13,98% de la població espanyola, aquest grup consumeix el 21,68% de la brioixeria que s’embeni a Espanya. Quant a les galetes, les parelles amb fills consumeixen el 23,62%. El pes de les llars amb fills d’edat mitjana en el consum de fruites baixa fins al 14%. A més, segons estima l’ONG VSF Justícia Alimentària, “en els últims 20 anys, la nostra dieta ha canviat: el 70% del que mengem són aliments processats, alts en sucres, greixos i sal”. El missatge de la moderació sembla, per tant, interessadament ambigu.
Isabel González ha viscut per experiència el fracàs d’animar a pares i mares a canviar els hàbits alimentaris de la família: “Si jo pretenc que un nen passi de prendre galetes amb cacau soluble ensucrat a prendre un got de llet i un pa torrat integral amb oli d’oliva, tinc un fracàs i els pares no tornen, perquè se senten mal sabent que el que estan fent no és sa per al seu fill però se senten incapaços de donar-li aquesta dieta d’un dia per a un altre”.
Per això, li sembla molt important treballar en prevenció: “L’important és començar des que són petits, des que una mare et diu si li pot donar cereals ja amb quatre mesos. Cal dir-li que no els hi doni, que no els necessita, per molt que digui que ho veu en centres comercials i farmàcies. I cal explicar-li que si a un nen li dónes aliment amb cacau ensucrat ja no li podràs donar aquest aliment sol, perquè el cacau ensucrat li produeix un llindar del sabor tan alt que quan el retires el nen ja no voldrà menjar-lo si no està tan dolç. Cal dir-los que la llet amb cacau ensucrat està més rica per als adults, que ja tenim el paladar mal acostumat, però un nen o nena no. A un nen petit li dónes un tros de pa i un got de llet i és feliç”.
Si, ara que iniciem curs escolar, volem adoptar en família una alimentació més sana, Sílvia Romero ens transmet un missatge clar: “Hauríem de reduir el consum de begudes ensucrades (refrescos i sucs) i de productes ultraprocessats i precuinats i augmentar el consum de verdures, hortalisses i fruita (que haurien de ser la base de la nostra alimentació)”. Romero va més enllà i defensa “disminuir el nombre d’hores de pantalles/dispositius i augmentar l’activitat física”, que dues de cada tres nens a Espanya realitzen de manera insuficient. La nutricionista creu que és molt important “que tota la família prengui consciència i sigui una mica de tots, no només del nen. Menjar junts (tots els menjars possibles), així com donar exemple és essencial”.
Però anem més enllà. Atès que estem davant un problema social de greus conseqüències per a la salut pública, quines mesures caldria prendre per a afrontar-lo com a tal? Sílvia Romero Canals ho té clar: les solucions passen per “incorporar als Dietistes-Nutricionistes en el Sistema Nacional de Salut, prohibir qualsevol publicitat dirigida al públic infantil com ha fet Portugal, augmentar els impostos d’ultraprocessats i refrescos i disminuir el de fruites i verdures, incentivar la pràctica d’activitat física i invertir en prevenció”. Isabel González subratlla que, a més d’actualitzar al personal sanitari d’atenció primària en aquest tema, “les autoritats sanitàries haurien de fer més treball perquè els etiquetatges dels aliments anessin d’una altra forma i la gent pogués veure d’una manera més fàcil el que tenen davant”. Es tracta, conclou Sílvia Romero, de tenir “la voluntat política d’actuar contra la indústria que promociona el consum d’aliments insans”.
