Tribuna

MUFACE, una oportunitat perduda

Els que no són funcionaris no poden entendre com pot existir un sistema de mutualisme privat dins del Sistema Nacional de Salut (SNS). Però la realitat és que 163.000 persones a Catalunya i més d’un milió i mig a tota Espanya estan adscrites a MUFACE, una mutualitat que dona l’opció als funcionaris de poder escollir entre la sanitat pública o la privada. En el cas d’escollir la privada, diverses asseguradores cobriran les seves necessitats sanitàries.

D’on ve aquest model? 

La història comença amb la Llei 29/1975, de 27 de juny, quan es va crear un organisme únic i obligatori per a tots els funcionaris civils: MUFACE (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat). Els militars van tenir ISFAS (Institut Social de les Forces Armades) i tres anys més tard, al 1978, es va crear la Mutualitat General Judicial (MUGEJU).

En aquell moment, no existia el SNS ni un sistema de provisió pública per a tota la població espanyola. El 1986 es decreta la Ley General de Sanidad (LGS), que crea el Sistema Nacional de Salud però deixa a funcionaris, militars i treballadors judicials en un sistema de seguretat social que es basa en les aportacions econòmiques dels treballadors, però també en les aportacions de l’estat.

El model de Seguretat Social (SS), model sanitari Bismarck, actualment només perdura a països com Alemanya, França, Bèlgica, Àustria, Països Baixos, majoria de països de l’est i Luxemburg. Altres països d’Europa que tenien un model de SS i que s’han dotat d’un Servei Nacional de Salut (SNS) (model Beveridge), finançat per impostos, han anat integrant paulatinament a la població atesa per aquest model de SS, en el SNS. Així ha estat en el cas d’Itàlia, Turquia, Grècia, Portugal, Regne Unit, Irlanda, Espanya, Països Nòrdics, Xipre, Letònia, Malta.

La singularitat de l’Estat Espanyol és que té un Sistema Nacional de Salut finançat pels impostos (model Beveridge) mentre manté dintre d’ell un Sistema de Seguretat Social pels funcionaris, militars i treballadors judicials.

A Espanya, al 1983, l’Institut Nacional de la Seguretat Social va incorporar de manera obligatòria a 400.000 autònoms a la cobertura de l’INSALUD; al 1989, es van incorporar al SNS aproximadament 250.000 persones que estaven en situació de beneficència. Al 1993, es van integrar al SNS igualment a 400.000 funcionaris locals de la Mutualitat Nacional de Previsió de l’Administració Local (MUNPAL) (evidentment amb un suport econòmic adequat), sense que això provoqués cap problema.

I a Barcelona, al 2017, l’Ajuntament va acordar el cessament d’activitats de la mutualitat de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal Mutualista (PAMEM) i els treballadors van passar a rebre atenció pel CatSalut, tal com vam informar a La mutualitat PAMEM cessa l’activitat.

La persistència de les diferents mutualitats de funcionaris –i d’alguns col·lectius professionals– planteja un conflicte amb el principi d’universalitat defensat a la LGS i crea importants desigualats socials i sanitàries que, en contra del que sovint es pensa, no afavoreixen els treballadors públics. També és cert que aquests col·lectius que són influents social, política i mediàticament poden exercir una influència molt positiva per millorar l’atenció primària de salut i el sistema sanitari públic en general, fent que millori la seva acceptabilitat social i evitant el “descremat sociològic”. Ho explica extensament Juan Simó a l’article Aseguramiento sanitario público en España, situación actual y tareas pendientes.

Per què la crisis de MUFACE? 

El conflicte que hi ha hagut durant aquests mesos entre l’Administració de l’estat i les asseguradores que atenen els funcionaris de Muface ha estat deguda a la reclamació d’una millora substancial del seu finançament.

De manera incomprensible, els sindicats, units a les asseguradores i els mutualistes han reivindicat el manteniment de MUFACE per als treballadors públics, afavorint que aquests pressionin al Govern per aconseguir més recursos econòmics.

Després de 6 mesos de crisi, finalment el Ministeri de Funció Pública ha renovat el concert amb ADESLAS i ASISA aprovant un augment del 41,2% en la prima. En total ha augmentat en 4.808 milions d’euros per als anys 2025-2027.

On som? 

Segons l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal, (AIReF), encara que solament el 24% del total dels mutualistes opta por la provisió pública, aquesta proporció s’incrementa substancialment fins arribar al 70% en els casos que precisen episodis hospitalaris per patologies de severitat major i extrema. Aquesta tendència s’accentua particularment en pacients que necessiten tractaments oncològics, com quimioteràpia, o serveis de nefrologia i diàlisi. És especialment revelador que més del 66% de les hospitalitzacions de gravetat major o extrema dels mutualistes són ateses en centres de titularitat pública; aquest percentatge augmenta fins el 90% quan el mutualista que presenta aquestes patologies és menor de 40 anys.

Això vol dir que els funcionaris que opten pel mutualisme privat, en general no tenen gaires problemes de salut. Els que tenen més problemes de salut i més greus, es passen a la pública. El que justificaria la diferència de la despesa pública per persona (segons dades del 2022 i de l’AIReF) per als diferents models. En el SNS va ser de 1.405 € i en el mutualisme de 1.030 € per mutualista d’opció privada.

No hi ha unanimitat dins del govern en aquest tema. El Ministeri de Sanitat ha defensat la integració dels assegurats de MUFACE al SNS. I n’ha justificat la viabilitat en el document MUFACE: del seguro privado al Sistema Nacional de Salut. En aquest document s’exposa el que representaria en cada comunitat autònoma la incorporació de la població mutualista sense que aquesta transició ocasionés problemes, i aprofitant la xarxa d’Atenció Primària, abastament estesa en tots els territoris. Conclou que la incorporació al SNS hauria de ser gradual i anar transferint el finançament que actualment es destina a la assistència sanitària de las persones mutualistes de MUFACE. És una opció viable si es fa de manera progressiva i planificada.