Finals de gener d’enguany va ser una època convulsa per la sanitat. Les vagues convocades per la Mesa Sindical de Sanitat i Metges de Catalunya, i el seu seguiment aclaparador, van ser mostra del malestar generalitzat per part dels professionals de la salut catalana. La mateixa setmana, a Sentmenat, petit municipi del Vallès Occidental, s’arribava al límit. Marea Blanca i Plataforma en defensa de la Sanitat Pública, en conjunt amb entitats veïnals, convocaven una tancada al Centre d’Atenció Primària de la localitat.
Denunciaven la deficient atenció sanitària que declaren fer anys que pateixen, i és que van arribar a tal punt en el qual no hi havia pediatre disponible al municipi: “ens trobem sense pediatre perquè està de baixa i la seva vacant no es cobreix, o només es fa de forma parcial. Tenint en compte que gairebé es dobla la ràtio que ens correspon pel que fa a atenció pediàtrica, això és inadmissible. Pel que fa a la situació dels metges de família estem igual, tenim un metge de baixa i la seva plaça només es cobreix de forma parcial”, declaraven els convocants. A més, apuntaven a un altre tema clau, llast que acumula com a eix general l’Atenció Primària a l’àrea metropolitana: “aquesta manca de personal i d’atenció primària al nostre CAP fa que molts usuaris hagin d’anar a les Urgències del Parc Taulí de Sabadell, el que fa que es col·lapsin encara més els serveis ja saturats d’aquest centre hospitalari del Vallès”.
“L’Atenció Primària ha de ser la porta d’entrada al sistema de salut”
El col·lapse del Parc Taulí de Sabadell és una problemàtica històrica. El centre hospitalari disposa de gairebé 500 llits —xifra que s’ha incrementat en unes cent més amb el nou edifici Ripoll— i es el centre de referència de 9 municipis del Vallès Occidental. És a dir, abasteix a més de 400000 persones. Les queixes dels usuaris i dels mateixos professionals —que el 2017 van arribar a situacions límit i van denunciar públicament la manca de recursos, protesta que amb la covid va retornar i va agreujar el panorama— són un secret a veus. “L’Atenció Primària ha de ser la porta d’entrada al sistema de salut. La tensió a urgències ha esdevingut un problema crònic arran de les retallades, i s’ha aguditzat darrerament en les urgències hospitalàries com a repercussió d’una Atenció Primària destrossada”, declarava Xavi Tarragón, portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat en el marc previ a les vagues de gener.
Com en el cas de Sentmenat, la manca d’especialistes, personal i recursos als centres d’Atenció Primària als municipis de l’àrea metropolitana, encenen el foc del col·lapse als centres hospitalaris de referència: “acabem pràcticament fent fora als pacients i no hem estudiat per a això”, explica un pediatre del CAP de Molins de Rei, “tu compares la nòmina d’un pediatre d’Atenció Primària amb un que treballi per a la privada o per una mútua, el que els hi permet treballar en diversos llocs, doncs la comparació per a la càrrega de treball i l’horari…”, afegeix. L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), alertava que “al voltant de dos milions de nens i adolescents de l’Estat no són atesos per pediatres, ja que no hi ha suficients especialistes en salut infantil, sobretot en els centres d’atenció primària”, segons recull Metges de Catalunya.
Enrike Ilundain, infermer de SAP Litoral BCN i delegat sindical (responsable de secció BCN) de CATAC-CTS, explica com aquest problema endèmic a la pediatria, és una mostra concreta d’un problema universal. “Ens trobem amb el problema de què no hi ha professionals per cobrir els llocs de feina. Les condicions laborals estan millorant a la sanitat privada i concertada mentre a la pública empitjora. Encara tenim les conseqüències de la crisi, estem perdent drets. Les últimes incorporacions del 2018 venien amb quatre anys de retard, i ens trobem que hi ha plantilles d’atenció primària que fan curt perquè encara no s’han assentat ni estabilitzat aquestes places. Falta personal als ambulatoris. Això forma part d’un ventall de males decisions i gestions”, fa saber l’infermer sindicalista.
Diners públics, benefici privat: la fal·làcia del concertat
Terrassa, capital del Vallès Occidental —títol d’eterna confrontació amb Sabadell, també capital— s’unia clamorosament a les protestes del passat gener. La Núria, infermera jubilada i extreballadora de Mútua Terrassa, apuntava a la Mútua com a problema per al sistema sanitari de la ciutat i rodalia, tal com recull Malarrassa: “Defensem que ha de passar a ser 100% pública [Mútua Terrassa]. Diuen que són molts diners i que no els tenen. Nosaltres diem, però, que encara més diners s’escolen per les juntures del mecanisme d’aquesta dita gestió publicoprivada. Si el focus es posa sobre les raons i motius reals dels problemes, les solucions hi són i no tan complicades ni cares, al contrari. Perquè hem demanat moltes vegades i, primer, que s’havia de controlar això per part del CatSalut, que no ho controla ni vol controlar, ja ho sabem. Llavors què? Només ens queda passar a la següent opció: que sigui 100% pública de pública de gestió i de tot. No tenim cap altra opció, o això o anar al metge privat qui el pugui pagar”.
El detriment de les condicions laborals, juntament amb l’enfortiment del sistema concertat-privat, incentiven aquesta derivació del sistema públic al privat: “amb un conseller i un nou director gerent de l’ICS que venen de la sanitat privada, resulta que cada cop comencen a ser més atractives les ofertes laborals als centres concertats”, declara Enrike Ilundain, delegat sindical de CATAC-CTS, sobre el fenomen que es produeix amb els centres privats. “Si no es fa tot un seguit de millores laborals per al personal de sanitat pública, continuarem perdent treballadors, les condicions assistencials seran cada cop més complicades i hi haurà més desviacions cap a la xarxa de centres privats i concertats. En tot aquest embolic el sistema públic sortirà perdent mentre augmenten els beneficis del mercat privat, que a hores d’ara ja absorbeix més capital públic que el mateix sistema públic”, conclou l’infermer.
Aquest paradigma “publicoprivat” que acaba incentivant el teixit sanitari amb ànim de lucre es una realitat. L’Autoritat Catalana de la Competència, en el seu informe de 2018, datava que en la província de Barcelona, com el mercat més estret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la quota dels hospitals concentrats al mercat de assistència sanitària privada de lliure elecció, en mesura en termes de llits disponibles, supera clarament el 40%.
El binomi de la densitat poblacional i el col·lapse a urgències
El total d’habitants a Catalunya són 7.710.136, la població de l’àrea metropolitana de Barcelona consta de 3.303.297 censats segons Idescat. Per tant, aquest territori acumula pràcticament el 43% del total de població catalana. La densitat a la qual està sotmesa aquesta zona esdevé un punt de complexitat a l’atenció sanitària, i és que, els diners i recursos que requereix han de ser equivalents al servei que cal donar. Es genera així un problema de tensió ja inherent al mateix territori. Badalona, gran ciutat de l’àrea metropolitana, té 217714 habitants i 7 Centres d’Atenció Primària, és a dir, cada CAP està sotmès —fent una mitjana— a una densitat de 31102 usuaris. La sobrecàrrega es evident, i com denuncia l’Independent de Badalona, “manquen almenys dos centres a la ciutat, el del Gorg, que està previst des de l’any 2017 quan es va posar la primera pedra i el del barri del Sant Crist molt reivindicat però sense un compromís oficial per tirar-lo endavant”. Can Ruti, hospital de referència per a 120000 persones —considerant Badalona i les altres poblacions a qui dona servei—, veu les seves urgències hospitalàries ressentides per la manca de recursos i la tensió assistencial. És a dir, es repeteix el patró del Parc Taulí, que més que excepció sembla norma.
La precarietat dels Centres d’Atenció Primària i el respectiu col·lapse a les urgències hospitalàries, formen part d’un efecte papallona que s’arrossega després de les retallades durant la dècada passada. El 2017, després de cinc anys de minvar el sistema públic de sanitari, el Departament de Salut datava que el 52% de les urgències hospitalàries es podien haver resolt en un CUAP i el 12% en el CAP.
