El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: gènere
Aida dos Santos (Algarve, Portugal, 1992) és llicenciada en Ciències Polítiques (UCM), tècnica d’investigació social aplicada i analista de dades. També és l’autora d’una investigació en la qual han participat centenars de dones que han cristal·litzat al llibre «Hijas del hormigón». Es tracta d’una anàlisi de les violències, les barreres i les discriminacions que pateixen les dones de classe treballadora en tots els àmbits de la seva vida, des de a la feina fins a la salut, passant per l’educació o l’urbanisme.
Entrevista a la coordinadora d’escoles de Ponts per la Pau a l’Afganistan, actualment acollida en un programa de protecció de defensors dels drets humans a Catalunya.
Vivim en una època en què, afortunadament, cada vegada més persones es permeten viure segons el que senten i no…
El sistema, per molt que parli de drets, continua funcionant sota una lògica heteronormativa, binària i adultocèntrica. I això es nota. En el llenguatge, en els silencis, en les preguntes que no es fan o en com es fan i en les mirades. Violència institucional.
Les dades recents publicades per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la campanya del Dia Internacional de les Dones, “És hora…
El Centro Reina Sofia de FAD Joventut acaba de publicar un estudi amb la Universitat Complutense on el jovent reporta que en el 15% dels casos de violència sexual digital, la persona agressora prové del seu entorn familiar.
“La pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí el referent universal on centrar els seus estudis”. Ho denuncien la periodista Isabel Muntané i la metgessa Blanca Coll-Vinent al llibre “Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut” (Raig Verd editorial). Consideren que cal introduir la perspectiva de gènere en l’atenció sanitària basant-se en l’anàlisi de 13 malalties que “es diagnostiquen i tracten a partir d’un model universal”.
Les violències masclistes no són ni anomalies ni una nota a peu de pàgina – encara que les nostres mortes tinguin cada cop menys rellevància als mitjans. Són expressions crues d’un ordre que necessita subordinar les dones, perpetuant-ne el desposseïment de drets i espais de decisió. Que necessita, en fi, que les dones no siguin subjectes, sinó objectes passius a mercè de les lògiques del mercat i de l’heteronormativitat.
L’activista gambiana és una de les cares visibles de Wassu Kafo, una ONG que lluita contra l’ablació genital i el matrimoni infantil.
Estrès, ansietat, depressió, conductes suïcides, aïllament social, augment d’addiccions a substàncies, son alguns dels impactes de la pobresa que identifiquem entre les dones ateses i que dificulten el processos d’empoderament.