Browsing: sanitat pública

El preu elevat dels fàrmacs per tractar l’obesitat els fa poc assequibles, un obstacle directe per als pacients en el cas que no siguin finançats públicament, però quan ho són poden incrementar notòriament la despesa farmacèutica pública, la qual cosa pot posar en risc la viabilitat mateixa de la sanitat universal.

Probablement són necessaris els 15.000 milions d’euros (o més) per oferir una bona sanitat pública, però el que està clar és que a l’actualitat això no s’aconsegueix. Més pressupost i més personal no és sinònim de millor qualitat. Cal mirar a fons el sistema per buscar solucions efectives.

Tornem al nostre tema, la salut. Gairebé tothom entén, avui en dia, tot i en temps intoxicats de fakes, que la salut…

Les llistes d’espera per a metges de família, especialistes i proves diagnòstiques i la manca de professionals són alguns dels motius de la reivindicació.

Considerem que el model de governança públic-privada facilita les irregularitats en crear un entorn on la gestió complexa i la falta de control estricte en els consorcis permeten la confusió de rols (conflicte d’interès), l’ús de mecanismes de contractació no competitius i la realització de pagaments injustificats, establint un patró recurrent de controvèrsia des del seu naixement.

Totes les comunitats autònomes reconeixen haver desenvolupat algorismes i sistemes d’intel·ligència artificial en els serveis de salut, però la majoria encara no proporcionen prou informació per avaluar el seu desplegament.

El col·lectiu mèdic està convocat a una nova onada de mobilitzacions els dies 9 i 10 de desembre i 14 i 15 de gener de 2026.

Sembla mentida que, a hores d’ara, hàgim de tornar a defensar i blindar un dret tan fonamental i crucial per a les dones i per a la societat com és el dret a interrompre voluntàriament l’embaràs.

L’atenció primària és la clau de volta per encarar de manera efectiva el futur dels sistemes sanitaris perquè proveeix atenció integral, des de la prevenció fins a la rehabilitació, a tota la població i redueix el costos globals del sistema.

És precisament a l’atenció domiciliària on el treball d’un veritable equip adquireix el seu màxim sentit; un equip en el que el metge de família ha de tenir un paper coordinador i les infermeres i els treballadors socials el d’implementació, juntament amb els recursos de suport comunitari i de les activitats essencials a desenvolupar en el domicili del malalt.