Tot s’inicia amb una campanya de declaracions d’Alberto Garzón, ministre de Consum del Govern d’Espanya, incitant a la població espanyola a consumir menys carn i que aquesta sigui de proximitat. La seva posició està basada en arguments científics que reconeixen que un excés en el consum de carn (Espanya consumeix tres vegades més del necessari o recomanat) és perniciós per a la salut humana i és una de les causes del canvi climàtic. Garzón fa una defensa dels beneficis de la Dieta Mediterrània, que està basada en aliments d’origen vegetal.
A les poques hores, surt Luis Planas, ministre d’Agricultura del mateix govern, en defensa dels ramaders, assenyalant que la campanya és errònia, com la que “el sucre mata”, i diu que sobren dogmatismes. Com si fos poc el despropòsit, el President Sánchez pronuncia una frase d’aquestes que generen vergonya als experts, en favor del consum de carn, dient: “un chuletón al punt és imbatible”. Sabem que el president del Govern no és expert en nutrició ni en emergència climàtica, però se suposa que té assessors que ho són.
Podria haver matisat les declaracions del ministre d’Agricultura, reconeixent que la campanya no és contra el consum de carn sinó contra l’excés de consum. No s’ha recordat ni tan sols del Pla per a l’Espanya 2050, del qual ha donat conferències a tot arreu, que reconeix que hi ha un excés de consum de carn a la població espanyola.
Cal preguntar quins factors determinen aquest tipus de declaracions que van en contra de totes les evidències científiques. L’excés de consum de carn està reconeguda científicament com a causa de malalties cardiovasculars, de diabetis de l’adult, d’obesitat i de certs tipus de càncer. En un recent suplement de Lancet (titulat compte enrere) que comptabilitza anualment els danys sobre la salut del canvi climàtic, es reconeix que en el món, l’any 2020, es van comptabilitzar 900 mil morts associades a l’excés de consum de carns.
Més d’un 30% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH), causants del canvi climàtic, s’originen en la producció de carn. Fa pocs mesos es va publicar un estudi (6 maig 2021) del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides sobre “Avaluació global del metà: beneficis i costos de la mitigació de les emissions de metà”. Recordem que el metà és un dels tres principals GEH, amb una acció molt més potent que el CO2, encara que menys duradora. En aquest estudi s’informa que un 35% de les emissions de metà provenen dels combustibles fòssils, un 20% dels abocadors i deixalles i un 40% de l’agricultura. Un 32% d’aquests s’origina en la ramaderia, principalment bovina (per la fermentació entèrica dels remugants i de fems) i un 8% del cultiu d’arròs. Com a mesures per reduir la generació de metà es propugna reduir la ramaderia i el consum de dietes saludables de tipus vegetarià amb menor contingut de carn i lactis. Recordem que per gram de proteïna, els llegums produeixen 250 vegades menys emissions de GEH que la carn i que es requereixen 6.000 litres d’aigua, un recurs cada vegada més escàs, per produir ½ kg de carn.
El govern espanyol ha sancionat recentment una llei de canvi climàtic que aposta clarament per les energies verdes i la reducció dels combustibles fòssils, la qual cosa representa un gran i necessari avanç contra el canvi climàtic. Però, cridanerament, no inclou mesures per mitigar els efectes de l’alimentació, que representen d’un 25 a un 30% de la producció de GEH. Entre elles, està reduir el consum de carns vermelles i augmentar el consum d’aliments d’origen vegetal. La indústria de la carn és la quarta indústria més important a Espanya, al costat de la automotriu, el petroli i les elèctriques. Mou un negoci anual de més de 25 mil milions d’euros. Espanya és el tercer productor més important en el món en cria de porcs. De fet, la producció ha crescut de 5 milions el 1960 a 30 milions l’actualitat. Es deixarà al govern pressionar per aquests interessos? Passarà alguna cosa similar als de les petrolieres, que per no afectar els seus interessos es va demorar massa temps a promoure energies alternatives?
La situació avui no permet més dilacions. Els centenars de morts per l’excés de calor en zones dels EUA i Canadà amb temperatures superiors als 50ºC ens indica que queda cada vegada menys temps per prendre seriosament l’emergència climàtica. El món no tolera declaracions frívoles com les de el president i el ministre d’agricultura. Si us plau, en ells ens hi va la nostra vida i la vida de la planeta.
