Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El càncer colorectal s’origina a les parts finals del tracte digestiu: el còlon i el recte. Segons l’informe anual de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), serà el càncer que es diagnosticarà més a Espanya durant l’any 2022, amb més de 43.000 casos nous. A més, és el segon tipus de tumor que més morts causa al nostre país, darrere del de bronquis i pulmó. En concret, el càncer de còlon va causar més de 11.000 morts el 2020, com indiquen les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
La majoria dels pacients diagnosticats amb aquesta malaltia tenen més de 50 anys. Tot i això, en les últimes dècades els científics han observat un preocupant augment de casos en pacients joves.
“Des dels anys 90 aproximadament, la taxa de càncer colorectal ha augmentat a més del doble en els adults menors de 50”, assenyala SINC Enrique Aranda, president del Grup TTD i cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Reina Sofía de Còrdova. Segons l’expert, s’estima que el 2030 es diagnosticaran un de cada deu càncers de còlon i un de cada quatre de recte en població menor de cinc dècades.
S’estima que el 2030 es diagnosticaran un de cada deu càncers de còlon i un de cada quatre de recte en població menor de 50 anys.
Un estudi recent, dut a terme als EUA i publicat a Cancer Epidemiology, Biomarkers & Prevention, va detectar un augment percentual de la taxa d’incidència del càncer colorectal en els grups poblacionals més joves. En el cas del de còlon, aquest va ser més pronunciat en el grup de 30 a 39 anys, que va experimentar un augment del 49% entre el 2000 i el 2016. Per la seva banda, el de recte va augmentar un 133% a la franja dels 20 als 29 anys durant aquest mateix període.
“Encara no s’entén bé aquesta tendència perquè és una cosa recent, però s’està començant a investigar. El que sí que sabem és que el canvi és clar”, explica a SINC Eduard Batllé, investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques (IRB) de Barcelona.
Un altre estudi, publicat a la revista Gut, va descriure una tendència similar a 20 països europeus ─entre ells Espanya─, encara que més moderada: en subjectes de 20 a 29 anys la incidència de la malaltia va augmentar gairebé un 8 %; de 30 a 39, un 5%; i de 40 a 49, un 1,6%. Així mateix, una altra investigació publicada a The Lancet va observar un augment significatiu del càncer colorectal entre els menors de 50 anys a països d’ingressos alts com Dinamarca, Austràlia, Nova Zelanda i el Regne Unit.
Aquesta tendència encara no s’entén bé perquè és una cosa recent, però s’està començant a investigar. El que sí que sabem és que el canvi és clar. – Eduard Batllé, IRB Barcelona
Diagnòstic en etapes més avançades
Diversos d’aquests treballs també coincideixen que no només hi ha un augment en el nombre de casos, sinó que a més a més els pacients joves presenten tumors en un estat més evolucionat que la població de més edat en el moment del diagnòstic.
Una enquesta realitzada per l’Aliança del Càncer Colorectal va revelar que el 71% dels pacients joves van ser diagnosticats amb una malaltia en una etapa avançada, és a dir, amb més risc de metàstasi.
Això és perquè tradicionalment s’ha associat amb una malaltia que apareix en persones majors de 50 anys, cosa que fa que molts metges no relacionin els símptomes amb aquest tipus de càncer i, per tant, siguin diagnosticats incorrectament.
Una enquesta va revelar que la majoria dels pacients joves són diagnosticats incorrectament, ja que aquesta malaltia s’associa amb persones de més edat.
Així, el 77% dels enquestats va declarar haver visitat dos metges, i alguns més de quatre, abans de ser correctament diagnosticats amb càncer de còlon. A més, la majoria dels pacients tampoc no són capaços de reconèixer els símptomes: un 63% dels enquestats van esperar entre 3 i 12 mesos abans de consultar amb el seu metge.
Les causes no són clares
La majoria dels debats sobre les possibles causes del càncer colorectal en persones menors de 50 anys convergeixen en tres factors que es relacionen entre si: la dieta, els bacteris que formen part del nostre intestí (microbiota) i la inflamació.
La dieta poc saludable –rica en carn processada i greixosa però escassa en fruita i verdura– predomina a molts països occidentals actualment i està relacionada estretament amb unes altes taxes de sobrepès i obesitat entre els joves. Diversos estudis realitzats en ratolins indiquen que l’excés de pes no només incrementa la incidència del càncer, sinó que a més accelera el creixement.
Els experts apunten tres sospitosos principals com a causes de l’augment de casos en pacients joves: una mala alimentació, alteracions a la microbiota i la inflamació.
També s’ha detectat aquest tipus de càncer en joves amb estils de vida actius i saludables, encara que els casos són infreqüents: “Es creu que pertanyen al 25% dels early onset −càncer de còlon i recte en menors de 50 anys− que guarden relació amb quadres hereditaris i en què no són hereditaris, la hipòtesi és que té a veure amb el microbioma –conjunt de gens dels bacteris que viuen als nostres intestins–”, afegeix Ana Fernández Montes, vocal de junta directiva de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), oncòloga mèdica del Complejo Hospitalari Universitari d’Ourense (CHUO).
Diferents investigacions han demostrat com la dieta, l’alcohol, el tabac, l’obesitat, l’estrès, els antibiòtics i algunes molècules sintètiques que formen part dels aliments processats (com els colorants i els emulsionants) poden canviar el nombre i els tipus de bacteris que habiten als nostres intestins. Aquesta alteració de la microbiota (també conegut com a disbiosi) pot tenir un efecte directe en els mecanismes que condueixen al desenvolupament de càncer de còlon en els més joves.
A més, tant la dieta com els bacteris intestinals s’associen alhora amb processos inflamatoris. La inflamació genera substàncies químiques perjudicials que causen mutacions a l’ADN i estimulen el càncer, com comenta Kimmie Ng, experta mundial en càncer de còlon, a la pàgina web de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units.
Detecció precoç i conscienciació
Això no obstant, el càncer colorectal és tractable i, si es diagnostica a temps, curable. Els tumors sorgeixen a partir de lesions que inicialment són benignes, com els pòlips ─petites acumulacions de cèl·lules que es formen al revestiment del còlon o del recte─, molt freqüents a la població.
“Aquests pòlips es poden identificar i extirpar per colonoscòpia, i així evitar que sorgeixi el càncer. Això és el que es fa quan es detecta en un estat inicial, quan no hi ha metàstasi, i habitualment aquests pacients tenen una alta taxa de supervivència”, afegeix Batllé.
A les darreres dècades, tant la incidència com la mortalitat d’aquesta malaltia han disminuït en general gràcies a la implantació dels programes de cribratge.
En les darreres dècades, tant la incidència com la mortalitat d’aquesta malaltia han disminuït en general gràcies a la implantació dels programes de cribratge o screening que es fan a la població major de 50 anys. Aquestes proves diagnòstiques, que analitzen la presència de sang oculta en excrements, permeten identificar els pacients que podrien tenir aquesta malaltia de manera precoç, cosa que augmenta la supervivència.
“Els programes de screening es fan segons el que s’anomena ‘població de risc’, en aquest cas les persones entre 50 i 69 anys. Ara, a la vista del que està passant als més joves, s’està plantejant començar-ho abans”, comenta Aranda.
Als EUA ja ho han fet: la Societat Americana del Càncer recomana fer les proves de detecció precoç a l’edat de 45 anys. Tot i això, a Espanya encara no s’ha implementat una mesura similar.
La Societat Americana del Càncer recomana fer les proves de detecció precoç als 45 anys. Tot i això, a Espanya encara no s’ha implementat una mesura similar.
A més d’adaptar els programes de cribratge a grups poblacionals més joves, els experts consideren que també cal conscienciar tant la població com els metges sobre aquesta nova tendència i els símptomes que comporta, amb l’objectiu que es pugui detectar en estadis més primerencs.
Això sí, tots coincideixen que el més important és evitar que aparegui el càncer: “Això és el que salva més vides. Per això cal fer una dieta saludable, exercici físic i evitar el sobrepès. I si ens envien una carta des dels centres de salut per participar al programa de cribratge del càncer, adherir-nos-hi”, conclou Aranda.
Símptomes del càncer colorectal
La presentació més habitual del càncer colorectal és:
- Presència de sang en femta o emissió de sang pel recte (rectorràgia).
- Dolor abdominal.
- Canvi de ritme diposicional, ja sigui en forma de diarrea o de restrenyiment.
- Debilitat i cansament.
- Pèrdua inexplicable de pes.
- Anèmia. De vegades la sang es pot veure a la femta o causar que aquestes es vegin més fosques, però sovint no. Amb el temps, la pèrdua de sang es pot acumular i causar recomptes baixos de glòbuls vermells.
Quan el càncer es troba en un estat més avançat, el tumor pot arribar a perforar o cloure l’intestí. Això pot donar lloc a dolors abdominals intensos, sovint acompanyats de febre i vòmits.
Molts d’aquests símptomes tenen relació amb altres malalties, com ara infeccions, hemorroides o síndrome de l’intestí irritable. Per tant, és important consultar amb un metge immediatament si es té qualsevol d’aquests símptomes, perquè se’n pugui determinar la causa i rebre el tractament adequat.
