Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La supervivència després d’un diagnòstic de càncer ha augmentat els últims anys. Tanmateix, el pronòstic continua sent greu en els casos detectats en fases avançades, amb metàstasi, o en aquells on existeix resistència a les teràpies habituals. Investigadors de l’Hospital Vall d’Hebron i l’IQS-Universitat Ramon Llull estan estudiant un fàrmac, conegut com a EB1, que podria millorar la resposta als tractaments contra el càncer. Aquest medicament actua inhibint la proteïna MNK1, que permet que les cèl·lules tumorals sobrevisquin als tractaments i que, per tant, està relacionada amb la resistència a les teràpies convencionals com la quimioteràpia o la immunoteràpia.
“La inhibició d’aquesta via no té un efecte antitumoral per si mateixa, però si s’administra conjuntament amb quimioteràpia o immunoteràpia evitaríem que les cèl·lules tumorals sobrevisquessin i milloraríem els resultats obtinguts amb aquests tractaments”, explica el Dr. Stefan Hümmer, investigador del grup de Patologia Molecular Translacional del VHIR i del CIBERONC.
Cal destacar, a més, que la via activada per MNK1 no té funcions imprescindibles per a les cèl·lules sanes, per tant, la seva eliminació no produiria altres efectes secundaris no desitjats. De fet, els investigadors del treball destaquen, sobretot, la baixa toxicitat del fàrmac. “Els inhibidors habituals impedeixen la funció principal de MNK1, però poden produir l’activació no desitjada de funcions secundàries. En canvi, en aquest estudi portat a terme en cèl·lules, hem comprovat que EB1 inactiva MNK1 completament i evita així que es causin efectes indesitjables”, assegura el Dr. José I. Borrell, coordinador del grup de Química Farmacéutica (GQF) de l’IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull). A més, el fet de sensibilitzar les cèl·lules tumorals front als tractaments estàndard permetria reduir la dosi de quimioteràpia i, per tant, disminuir també els efectes secundaris de la teràpia primària.
El treball, publicat a Journal of Medicinal Chemistry, es troba en fase de desenvolupament preclínic i s’ha portat a terme en col·laboració amb el grup de Recerca Biomèdica en Urologia del VHIR i el CIBER de Càncer (CIBERONC). Amb l’objectiu d’arribar a la pràctica clínica, actualment s’està estudiant quines combinacions amb tractaments existents, tant de quimioteràpia com d’immunoteràpia, permeten majors beneficis per als pacients.
En el cas de la immunoteràpia, EB1 podria evitar que les cèl·lules tumorals escapin del reconeixement del sistema immunitari, una de les causes per les quals aquestes estratègies de tractament poden no tenir bons resultats. “Estem començant a estudiar la seva eficàcia en càncer de mama i de pròstata, però pensem que és possible aplicar-lo per a qualsevol tipus de tumor perquè els mecanismes de resistència a la majoria dels tractaments són similars”, conclou el Dr. Santiago Ramon y Cajal, cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
