Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Saber cuidar és una professió amb majúscules. Tothom necessita, en algun moment o altre, que algú en tingui cura, que li doni resposta sobre la seva malaltia, que l’acompanyin o que li donin suport en situacions de patiment i de dificultat… Aquest rol l’exerceixen principalment les infermeres; són professionals fonamentals per als pacients, per la societat i per al sistema de salut i l’àmbit de les cures.
Avui, 12 de maig, se celebra el Dia Internacional de la Infermera. La data commemora el naixement de Florence Nightingale, una infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna, ja que en va crear el primer model conceptual i va deixar una valuosa empremta en l’àmbit de les cures. Nightingale va ser la fundadora de la primera escola d’infermeria, l’any 1860, a l’Hospital de Sant Tomàs, a Londres; amb la seva formació tècnica i humanística, es va dedicar a la formació d’infermeres i va fixar les bases sobre les quals s’assenta la infermeria actual.
En els últims mesos, el col·lectiu d’infermeria ha manifestat el seu malestar i descontentament degut a la situació del sector; reconeixement professional, condicions laborals dignes i horaris conciliadors són, entre d’altres, les principals reivindicacions de les infermeres i els infermers que formen part del sistema de salut català. En aquest sentit, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Infermera, el Ministeri de Sanitat va anunciar el passat dimarts la creació d’un Comité de Cuidados de Salud com a òrgan col·legiat multiprofessional encarregat d’abordar els desafiaments que tenen les professions especialitzades en les cures. També es va comunicar l’elaboració d’una Enquesta relativa a la situació de les infermeres a Espanya 2024, per avaluar les necessitats de recursos humans en l’àmbit de la infermeria i les tècniques en cures auxiliars d’infermeria (TCAI). L’objectiu rau sobretot en entendre la situació actual d’aquestes professionals de la salut, incloent-hi la distribució, l’especialització i les condicions laborals.
Diversos estudis científics apunten que l’increment de les dotacions infermeres augmentaria l’esperança de vida de la població mundial i que, com més infermeres intervenen en el procés d’atenció del pacient, millor és el control de la malaltia i la seva qualitat de vida. Ja a principis dels anys 2000, la infermera i investigadora nord-americana Linda H. Aiken va demostrar que per cada malalt addicional assignat a una infermera –a partir de sis persones– augmentava en un 7% el risc de mortalitat dels pacients que atén durant l’hospitalització. Malgrat això, la manca d’infermeres en el sistema sanitari és una evidència cada cop més creixent, i l’augment de la ràtio d’infermeres, una de les mesures que fa temps que reclama el Col·legi d’infermeres i Infermers de Barcelona per tal de millorar l’assistència als pacients.
Tot i el context laboral difícil, les infermeres són les persones que ens cuiden dia rere dia. Són una professió clau i referent del present i del futur, i mereixen tot el reconeixement.
