Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Recentment, un article aparegut al New England Journal of Medicine[1] ens recordava que, mentre fumar s’associa amb una reducció mitjana de 10 anys a l’esperança de vida; el consum excessiu d’alcohol, en comparació, escurça la vida de les persones a la sorprenent xifra de 26 anys de mitjana. I continuava remarcant que “el consum d’alcohol no només resulta en més anys de productivitat i pèrdua de vida a nivell de població, sinó també en una càrrega enorme de malalties cròniques, lesions, complicacions psiquiàtriques i factors externs (per exemple, danys a tercers per accidents automobilístics i efectes en familiars, com ara els fills)”.
L’article acabava considerant la influència potencial de la fiscalitat com a mesura de control. Perquè els impostos específics sobre el consum de productes com les begudes alcohòliques, a més de reduïr el consum, generen ingressos que es poden dedicar als programes de prevenció i control sanitari.
Per aquestes mateixes dates, un conjunt de 14 societats professionals, científiques, mèdiques i sanitàries[2] han editat un manifest en el qual fan pública la seva posició pel que fa a la prevenció del consum d’alcohol i les seves conseqüències.
El document destaca que el consum d’alcohol és la segona causa evitable de mortalitat, amb prop de 15.000 defuncions anuals, i que és un dels factors rellevants de més de 200 problemes de salut, entre els quals hi ha l’hepatopatia crònica, les malalties càrdiovasculars més prevalents i fins a set tipus de càncer, sense menystenir les psicopatologies i els problemes laborals, familiars i socials, així com els accidents de trànsit, amb víctimes en més d’una quarta part dels que hi ha implicació de l’alcohol.
Per això recomanen reduir la demanda augmentant els impostos, regulant la publicitat (especialment en els àmbits esportius i educatius i els que atrauen el jovent); etiquetar les begudes alcohòliques amb informació sobre els riscos per a la salut, limitar l’oferta regulant estrictament l’accessibilitat, implementar programes educatius, millorar l’atenció sanitària i social amb programes formatius per als professionals, promoure l’oci sense alcohol i prioritzar la recerca preventiva.
I conclouen amb el lema ”ALCOHOL CUANTO MENOS MEJOR”. Convençuts que com menys consum més beneficis per a la salut, perquè no hi ha un llindar de consum segur. Una afirmació que contradiu la proposició que el consum moderat, particularment de vi, és saludable. Una propietat que la indústria del sector està molt interessada en verificar amb el patrocini d’una notòria quantitat de recerques biomèdiques.
Perquè la qualitat de «saludable» de qualsevol producte comporta una profitosa publicitat, malgrat que la vida quotidiana estigui farcida d’exemples de consum de substàncies que no milloren la salut de ningú, però que proporcionen d’altres incentius. Que, a més, es recolzen en tradicions culturals, i fins i tot religioses, mil·lenàries. Cosa que permet aprofitar-se’n a aquells que hi veuen la possibilitat d’obtenir guanys, generant riquesa, llocs de treball, etc. I, també, tractant d’ampliar el negoci.
El propòsit de minvar el consum de begudes alcohòliques mereix tots els elogis des de la perspectiva de la salut pública, encara que l’objectiu de suprimir-lo totalment no sigui plausible; però no hi ha dubte que, en determinats grups i circumstàncies –menors d’edat, joves, embarassades i conductors de vehicles–, aconseguir l’abstenció esdevindria un ideal innegociable per a la salut pública.
La història de la medicina no és aliena a recomanacions inadequades, algunes fins i tot lògiques, com aconsellar allitar els nadons de boca terrosa i d’altres menys, com utilitzar el tabac com a medicina, i també l’alcohol, més enllà del seu ús com antisèptic. A les farmàcies encara es poden trobar diverses presentacions de l’Aigua del Carme amb un generós contingut d’etanol. En les circumstàncies actuals, cap professional sanitari no hauria de recomanar el consum d’alcohol, tampoc en quantitats mínimes.
Els legisladors, els responsables polítics i també els educadors i els propis professionals sanitaris haurien de modificar de forma clara les seves prioritats en la lluita contra el consum de drogues, centrada durant molts anys, tant des de la perspectiva legislativa como policial, en la persecució de les incloses en el grup d’il·legals. Aquestes tenen efectes personals i socials molt negatius, però afecten a una part minoritària de la població. D’altra banda, el tabac i l’alcohol, considerades legals amb certes restriccions, són de consum massiu, disminueixen intensament l’esperança i la qualitat de vida i, malgrat això, es contemplen amb un grau de tolerància cultural que es pot considerar excessivament tou i molt influït per les pressions dels sectors productius i industrials corresponents.
[1] Williams AR, Death and Taxes — Is Alcohol the Solution? N Engl Med 2025;392:1665-67 (https://www.nejm.org/doi/abs/10.1056/NEJMp2500793)
[2] https://sespas.es/2025/05/12/posicionamiento-sobre-el-consumo-de-alcohol/
