Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El tercer article de la sèrie de The Lancet «Els aliments ultraprocessats són una amenaça per a la salut humana», que porta per títol Towards unified global action on ultra-processed foods: understanding commercial determinants, countering corporate power, and mobilising a public health response, entra a analitzar els determinants comercials que actuen sobre els canvis dels patrons alimentaris que s’han produït arreu de món i com neutralitzar-los.
Un breu recorregut històric ens permet saber com hem arribat als nivells de consum d’avui dia. Els humans hem processat aliments durant mil·lennis mitjançant tècniques com la mòlta, l’assecat, la salaó o la fermentació, combinant aliments sencers i quantitats moderades d’aliments processats. Per contra, molts dels ingredients i processos industrials utilitzats en la fabricació d’aliments ultraprocessats (AUP) són, des d’una perspectiva evolutiva, exposicions completament noves en les dietes humanes. El seu ascens coincideix amb períodes d’expansió de l’economia mundial capitalista, des del període colonial fins a la globalització actual. Durant la revolució industrial del segle XIX es van fundar alguns dels fabricants d’AUP més grans del món, ja que les noves tecnologies de fabricació van permetre la producció en massa de productes com ara refrescos, dolços i fórmules de llet comercial. És el cas de Nestlé o Coca-Cola, que va esdevenir símbol de l’imperialisme nord-americà durant la guerra freda. Després de la Segona Guerra Mundial, un model industrial d’agroindústria nord-americana es va estendre per tot el món, promovent monocultius a gran escala com ara la soja, el blat de moro, la canya de sucre o el gira-sol. Als anys vuitanta, la indústria d’AUP es va globalitzar, perseguint els mercats dels països de baixos i mitjans ingressos. Aquest creixement va coincidir amb la desregulació del sector i amb la pressió dels accionistes per aconseguir majors beneficis i rendiments a curt termini. Durant els anys noranta, els AUP es van convertir en una de les primeres fonts d’energia dietètica als Estats Units, Canadà, Regne Unit i Austràlia, els primers països que van tenir dietes nacionals ultraprocessades.
Ja en el segle XXI, els fabricants d’AUP s’enduen més de la meitat dels beneficis de les empreses que operen en el sector de producció i venda d’aliments. Per tal de maximitzar el benefici, aquestes empreses implementen estratègies clau de mercat i estableixen grans xarxes de producció que abasten tots els sectors de la cadena de subministrament. Per exemple, Nestlé es va expandir a partir de 80 fàbriques a la dècada de 1920, a 340 fàbriques el 2023, amb el suport de 24 centres de recerca i desenvolupament.
Amb l’expansió del model de producció s’aconsegueix que les corporacions tinguin més influència en les decisions polítiques dels governs i obtinguin avantatges competitius sobre els productors locals d’aliments. Amb l’ús de grans tecnologies es redueixen els costos de producció i distribució mitjançant la substitució d’ingredients més cars per substituts modificats més barats, la reducció del pes del producte per al transport i l’allargament de la seva vida útil. D’aquesta manera s’alliberen recursos que es dediquen a despeses de màrqueting. Només en el 2024, Coca-Cola, Pepsi-Co i Mondelez van gastar en publicitat gairebé quatre vegades el pressupost operatiu de l’Organització Mundial de la Salut.
Per la seva part, la majoria de governs col·laboren en el creixement i la rendibilitat de la indústria dels AUP. Països potents com EUA o la UE sovint intervenen en nom de la indústria a l’Organització Mundial del Comerç per oposar-se a les regulacions d’altres governs. Els subsidis agrícoles redueixen els costos de fabricació, com es dedueix del fet que l’any 2017 van ascendir a 27 mil milions de dòlars a tot el món només per a olis de llavors i el sucre.
Les estratègies polítiques de la indústria d’AUP van destinades a contrarestar l’oposició, bloquejar, debilitar o retardar la regulació governamental, fins al punt que es considera que l’activitat política corporativa és la barrera més gran per a la implementació de polítiques públiques efectives per reduir els danys relacionats amb els AUP. Les estratègies polítiques s’organitzen al voltant de les accions de lobby, el finançament polític i els litigis que exerceixen a través de xarxes de grups de pressió en un nombre creixent de països. Per tal de projectar una imatge pública responsable, influir en la producció de coneixement i en el debat científic, estableixen relacions estretes amb acadèmics, associacions professionals, organismes d’investigació governamentals i periodistes. Els investigadors van identificar aproximadament 3.800 articles publicats entre 2008 i 2023 que van revelar finançament o interessos vinculats a fabricants d’AUP. D’aquests articles, el 33% es va centrar en l’equilibri energètic o l’activitat física, una estratègia científica corporativa coneguda destinada a allunyar la culpa dels productes i les pràctiques corporatives i posar la responsabilitat en les pràctiques individuals.
Davant la dimensió del poder econòmic, polític i mediàtic dels productors d’ultraprocessats, i malgrat la càrrega de malaltia associada, les respostes dels governs no són proporcionals. Per això, es proposen estratègies per mobilitzar una resposta global centrant-se en la reducció del poder de la indústria en els sistemes alimentaris, la mobilització de l’acció col·lectiva i la generació de compromís polític. Per tal de reduir el poder econòmic de la indústria alimentària ultraprocessada i redistribuir els recursos a altres tipus de productors i sistemes d’aprovisionament d’aliments saludables, s’apunten possibles accions. Més que l’èmfasi actual de molts governs en la responsabilitat del consumidor final i en l’autoregulació de la indústria, poden adoptar un enfocament basat en els sistemes globals, posar en marxa lleis i polítiques públiques dirigides a regular els AUP i a fomentar les economies alimentàries saludables, els mitjans de vida dels productors, les cultures i el medi ambient.
La reducció del poder corporatiu en els sistemes alimentaris implica reformar les normes que protegeixen els conflictes d’interessos de la indústria d’AUP, desafiar i boicotejar activament les associacions, iniciatives i activitats científiques en què està involucrada. Cal protegir les polítiques alimentàries de la interferència corporativa, com ho ha fet Mèxic, amb legislació i amb mecanismes de representació de la societat civil i una forta rendició de comptes social. Organismes supraestatals com UNICEF, OMS o OMC poden eliminar grups de pressió i donar suport a la participació dels consumidors. Les revistes acadèmiques poden rebutjar la publicitat o els articles patrocinats per la indústria.
Per finalitzar, els autors apel·len a la cooperació internacional per definir els AUP com un problema de salut global prioritari i organitzar una resposta coordinada per desnormalitzar aquest tipus d’alimentació. Ara és un moment oportú per fer-ho, donat el creixent interès públic cap a aquest problema. Si ens fixem en l’obesitat, que es considera un problema de salut pública, s’està posant l’accent en la responsabilitat personal i les opcions d’estil de vida, com ara la inactivitat física. Aquest enfocament estigmatitza les persones que viuen amb l’obesitat, promou un èmfasi social excessiu en la imatge corporal i empeny les intervencions individualitzades de pèrdua de pes que tenen un efecte molt limitat i, en canvi, fan poc per abordar els determinants estructurals i comercials promoguts pels fabricants d’AUP amb la connivència de la majoria de governs i institucions.
