Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’emergència meteorològica per temporal de vent que va tenir lloc dijous i que va paralitzar escoles i moltes activitats laborals va generar molta confusió en l’àmbit sanitari. El comunicat del Servei Català de la Salut informava que només es realitzaria «l’activitat urgent», d’acord amb les recomanacions de Protecció Civil de restringir l’activitat, i especificava que es mantindria “la diàlisi, els hospitals de dia d’oncologia, radioteràpia, cirurgia oncològica i exploracions complementàries de les persones ingressades”. També afegia que caldria realitzar “l’activitat ambulatòria susceptible de ser realitzada mitjançant mesures telemàtiques (telefònica o videotrucada)». Però a l’hora de la veritat, en molts centres, ni pacients ni professionals sabien exactament què quedava suspès i què no.
En aquest sentit, el Dr. Josep Maria Serra, vicepresident del sindicat Metges de Catalunya, va explicar als informatius de Catalunya Ràdio que “cada centre havia interpretat de manera lliure el comunicat i les instruccions del l’Institut Català de la Salut” i va posar com a exemple que a l’hospital de Blanes o la Fundació Puigvert van optar perquè “tots els treballadors anessin a treballar encara que s’hagi suspès l’activitat programada; per tant, van obligar a la mobilitat”. Serra va destacar que “en ser treballador essencial es dona aquest doble matís: és un servei essencial però també hi ha certes limitacions que, de vegades, posen en perill els treballadors en els seus desplaçaments”.
Per la seva banda, Infermeres de Catalunya va denunciar la greu desigualtat de criteris que es va produïr en l’aplicació dels permisos retribuïts per risc climàtic dins el Sistema de Salut de Catalunya. El sindicat d’infermeria explica en un comunicat que el personal laboral, sotmès a l’Estatut dels Treballadors, disposa d’un permís retribuït per risc climàtic (article 37.3.g), aplicable quan no es pot accedir al centre de treball per limitacions acordades per l’autoritat competent o quan existeix un risc greu i imminent. En canvi, el personal estatutari —majoritari a l’ICS i en bona part del sistema sanitari públic— queda sotmès a la Instrucció 2/2025, de 29 de gener, de la Secretaria d’Administració i Funció Pública, que remet expressament a l’article 96.1.d de la Llei 1/1997, de 31 d’octubre, de Funció Pública de Catalunya. Aquesta instrucció estableix que, en cas de restriccions de mobilitat derivades de plans especials d’emergència, el personal pot acollir-se al permís per deures inexcusables de caràcter públic o personal. IC considera que l’aplicació d’aquest marc normatiu “és desigual, fragmentada i, en massa casos, deixada a l’arbitrarietat de les direccions dels centres” i qualifica d’“intolerable que, dins un mateix sistema sanitari, hi hagi professionals amb drets efectius i d’altres sotmeses a interpretacions restrictives o pressions per recuperar hores, justificar reiteradament absències o assumir riscos innecessaris”. I, davant d’aquest context, que consideren injusto, reclamen:
1. Un criteri únic i vinculant per a tot el Sistema de Salut de Catalunya, independentment del règim jurídic del personal.
2. El reconeixement automàtic del permís retribuït en cas d’impossibilitat de desplaçament per restriccions acordades per l’autoritat competent.
3. La prohibició expressa de recuperar hores o aplicar penalitzacions salarials.
4. Establir un pla de contingència unificat per emergències climàtiques i catàstrofes naturals, que determini el personal mínim essencial o equip bàsic de cobertura assistencial urgent, amb protocols d’actuació en cada nivell d’alerta.
5. La fi de l’arbitrarietat de les direccions en la interpretació de drets bàsics en matèria de seguretat laboral.
6. Transparència en la comunicació institucional al personal i a la ciutadania
7. La depuració de responsabilitats si es confirma la vulneració de drets o la manca de planificació preventiva.
En aquesta mateixa línia es va posicionar el sindicat d’infermeria SATSE, qui exigeix a l’administració “un criteri únic” per als treballadors de l’ICS i SISCAT on es contempli l’absència justificada i retribuïda per impossibilitat d’arribar al centre durant operatius com el VENTCAT. SATSE reclama que el “permís climàtic” s’apliqui també a l’ICS i es faci d’una manera homogènia a tots els centres del sector públic sanitari SISCAT, per evitar greuges, riscos per a la persona i inseguretat jurídica.
Metges i metgesses en vaga
I enmig de tot aquest enrenou protocolari en l’àmbit de la sanitat, els metges i metgesses tornen avui a la vaga per reclamar millores laborals. La protesta convocada pel sindicat Metges de Catalunya és de dos dies i durant 24 hores: avui (des de les 8 del matí fins a les 8 del matí de demà) i divendres dia 20 (des de les 8 del matí fins a les 8 del matí del dissabte 21 de febrer).
La nova jornada d’aturades s’emmarca en una vaga de metges a tot l’Estat, que és d’una setmana cada mes fins a l’estiu.
Els serveis mínims decretats pel Departament de Treball, que afecten els hospitals i els centres d’assistència primària del sistema de salut, garanteixen el funcionament normal dels servei de coordinació d’urgències i els sistemes d’emergències mèdiques; del servei d’urgències i de leș unitats especials (cures intensives, vigilància intensiva, coronàries, hemodiàlisi, neonatologia) i dels tractaments urgents de radioteràpia i quimioteràpia. També es mantindrà l’activitat quirúrgica inajornable i l’atenció als malalts ingressats. Pel que fa a l’atenció mèdica als CAPs, es disposarà d’un 25% de la plantilla i la resta de serveis funcionaran com si es tractés d’un dia festiu.
