Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un quart de segle convivint amb el càncer, acompanyant pacients i famílies en moments durs i diferents etapes de la malaltia. La FECEC ja fa 25 anys que treballa per trencar l’estigma i el silenci que encara envolta el càncer, per donar veu als afectats i per situar el benestar emocional i la qualitat de vida com elements essencials de l’atenció oncològica. I amb aquest objectiu al centre, “la FECEC s’ha convertit en un referent indiscutible del teixit associatiu català en l’àmbit del càncer”, va destacar ahir la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Gloria Gálvez, al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, on va tenir lloc l’acte de commemoració del 25è aniversari de l’entitat. Durant la seva intervenció, Gálvez va lloar especialment “l’esforç sostingut i la dedicació de totes les persones i entitats que formen part de la FECEC”. I és que la FECEC arriba als 25 anys d’edat amb 17 entitats federades, 4972 persones voluntàries i 15330 persones ateses anualment. Aquestes xifres són l’autèntic motor de la l’entitat.
Durant l’acte, la gerent de la FECEC, Clara Rosàs, va explicar els inicis i el dia a dia de l’entitat, fent una menció especial als antics presidents de la Federació: Carles Carcolé Josep Morell i el Dr. Ramon Mª Miralles. Rosàs també va ressaltar la tasca dels voluntaris qualificant-los de “pilar essencial” i va assenyalar algunes de les necessitats actuals de les persones que han superat un càncer: l’accés als productes financers i el retorn progressiu a la feina després del tractament. Malgrat l’aprovació l’any 2023 de la llei el dret a l’oblit oncològic, l’historial mèdic encara s’arrossega en molts àmbits, va assegurar Rosàs, i va afegir que “encara queda molta feina per fer”.
Xifres i reptes
Seguidament, es va donar pas a una taula rodona sobre els reptes en l’atenció oncològica on hi van participar els doctors Josep Maria Borràs, director del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut, i Joan Brunet, director general de l’Institut Català d’Oncologia (ICO); i la vicepresidenta de la FECEC, Anna Varderi. Va moderar l’acte la periodista i responsable de continguts estratègics de l’Hospital de Sant Pau Cristina Puig.
A Catalunya, el càncer és la primera causa de mort des del 2012 i representa gairebé 3 de cada 10 defuncions; l’any passat els casos diagnosticats van créixer gairebé un 2% respecte el 2024, i es preveu que l’any 2050 se superin els 250000 casos a tot l’estat… Però, malgrat aquestes xifres, cal remarcar que cada vegada hi ha més persones que superen o cronifiquen la malaltia; la supervivència a cinc anys s’ha duplicat en 40 anys, i en determinats càncers aquesta arriba ja al 80%. Per tant, podríem dir que actualment parlar de càncer és parlar de supervivència. En aquesta línia es van manifestar els doctors, els quals van insistir en la importància de fer-se els cribatges, ja que són les eines que permeten la detecció precoç i faciliten un percentatge de curació més alt. També van incidir en la necessitat de promoure hàbits saludables, perquè “la teoria la sabem tots, però el problema és aplicar-los”. Entre ells, aconsellen eliminar del tot el tabac i l’alcohol de les nostres vides. Per la seva banda, Varderi va remarcar la necessitat d’ampliar les franges d’edat dels cribatges, perquè això salva vides». «Detectar els tumors abans millorarà la qualitat de vida de les persones i per al govern suposarà una inversió i un estalvi», va dir.
Al debat sobre els reptes en l’atenció oncològica també es va posar èmfasi en els grans avenços que s’estan duent a terme en el camp de la recerca i que obre noves sortides per als malalts de càncer; entre d’altres, l’anomenada ‘oncologia de precisió’ o la immunoteràpia, que ha revolucionat especialment els casos de càncer de pulmó: «Hi ha pacients que comencen el primer tractament i no fan quimioteràpia», va apuntar el Dr. Brunet, i va vaticinar que «en un futur a mitjà termini s’aniran substituïnt els tractaments de quimioteràpia».
L’avenç en la part química i en tecnología, que permet als facultatius ser molt més precisos en els diagnòstics i els tractaments, és una evidència. Però l’atenció psicosocial, en canvi, no sembla tan avançada en el nostre sistema sanitari. Varderi va recordar que «quan et diagnostiquen un càncer, l’afectació en la vida de la persona és total». Per això, «cal una atenció integral, i aquest és un dels grans reptes del sistema. Cal suport social, cal atenció psicológica i emocional i cal un acompanyament, i els voluntaris aquí fan una tasca impagable. També cal atendre després de la malaltia i en el dol», va afegir. En aquest sentit la vicepresidenta de la FECEC va considerar que seria necessari «fer un pas endavant i integrar definitivament el paper de les entitats» dins del sistema i treballar d’una manera conjunta, perquè «estem aquí i estem ajudant; és una de les moltes aportacions que fem des de la FECEC», va concloure.
L’acte de commemoració del 25è aniversari de la FECEC va acabar amb unes paraules d’agraïment per part de l’actual presidenta de l’entitat, Maria Assumpció Vilà Planas, i amb l’anunci d’una nova incorporació dins de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer, la de Cims contra el Càncer, entitat que promociona l’exercici físic entre persones que estan en tractament o en post-tractament oncològic. Finalment, la versió d’un conegut tema dels Txarango interpretat per Aina Rabassa i Juan Murua va posar música a l’essència de l’entitat: Compta amb mi
