Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Diversos estudis científics corroboren que la literatura de supervivència actua com un catalitzador pedagògic que no només rescata l’interès dels lectors en risc, sinó que serveix d’eix per desenvolupar la investigació, el pensament crític i la reflexió sobre la resiliència personal. Els professors de l’Augusta State University, Cynthia G. Unwin i Brian Palmer, aborden la problemàtica dels estudiants «en risc» en el seu article Survival as a Bridge to At-Risk Readers: Applications of Gary Paulsen’s Hatchet To an Integrated Curriculum ([La supervivencia como puente para lectores en riesgo: Aplicaciones de El hacha de Gary Paulsen a un currículo integrado], 1999), un perfil d’alumnat que sovint conviu amb contextos de trauma, violència o marginalitat. Per a aquests joves, que acostumen a ser reticents a la lectura, les recomanacions tradicionals a l’escola solen resultar llunyanes i irrellevants.
Els autors proposen l’ús de la novel·la de supervivència El hacha (Hatchet, 1987), de Gary Paulsen (1939-2021), com un pont pedagògic i motivacional. Tot i que la novel·la relata la història d’en Brian –un adolescent que ha de sobreviure sol als boscos del Canadà després d’un accident aeri–, els seus temes centrals (la lluita contra l’adversitat, el trauma psicològic, l’autocontrol i l’instint de superació) connecten directament amb les vivències i lluites quotidianes dels alumnes vulnerables. Unwin i Palmer destaquen que «encara que el vocabulari i l’estructura sintàctica de Hatchet no són excessivament complexos, la intensitat de la trama i la brevetat de les frases capturen immediatament l’atenció del lector«. Això permet treballar continguts profunds sense que el nivell lèxic suposi una barrera infranquejable.
En l’últim lustre ha destacat una novel·la que alguns han definit com «un Hatchet urbà»: Sola (Alone, 2021), de Megan E. Freeman. Mentre que Brian Robeson és abocat a la natura salvatge després d’un accident d’avió en què és l’únic supervivent i amb una destral com a única eina, Maddie, una jove de dotze anys, queda aïllada en un entorn suburbà del qual la civilització es va retirar per una urgència mentre ella dormia, oblidada per un error i sense que hi hagués una explicació del que havia succeït. Ambdues obres se centren en el pragmatisme, l’aprenentatge a base de prova i error, i l’impacte del divorci dels pares com a soroll de fons previ a la tragèdia.
Ambdós joves hauran de sobreviure sense electricitat, aigua corrent, xarxes ni comunicació telefònica. En el cas d’Alone, Maddie haurà d’aprendre a subsistir completament sola durant gairebé tres anys en una ciutat fantasma, amb l’única companyia d’un gos rottweiler que rescata i recorrent al saqueig de provisions en cases abandonades. Així i tot, els dos protagonistes hauran de fer front a adversitats com desastres naturals, animals salvatges, incendis i, especialment, al devastador pes de la soledat. Alone és precisament la lectura que inspira el protagonista de la novel·la gràfica La cabaña de Ash (Ash’s Cabin, 2024), amb guió i dibuix de Jen Wang, publicada en castellà el setembre de 2026 pel segell Salamandra Graphic a la col·lecció Sapristi, amb traducció de David Paradela López.
Jen Wang (nascuda el 1984 a San Francisco, Califòrnia) és una aclamada historietista nord-americana, considerada una de les veus més destacades de la narrativa gràfica infantil i juvenil contemporània. En la seva trajectòria destaca especialment la seva obra El príncep i la modista (The Prince and the Dressmaker, 2018), una història ambientada al París de la Belle Époque sobre la identitat de gènere, el disseny de moda i l’acceptació personal, que li va valer dos premis Eisner a Millor Escriptor/Artista i Millor Publicació per a Adolescents, així com el Premi a la millor obra infantil i juvenil en la 46a edició del Festival International de la Bande Dessinée d’Angoulême.
A La cabanya de Ash, Wang explora la identitat de gènere, l’aïllament adolescent i la supervivència a la natura salvatge a través de la història d’Ash, un adolescent d’identitat no binària de 15 anys que se sent desvinculat del seu entorn escolar i familiar, als quals percep apàtics enfront del col·lapse climàtic i desinteressats a comprendre la seva veritable identitat, entestats a continuar anomenant-lo pel seu nom de naixement. Després de la mort del seu avi Edwin –l’únic familiar que aconseguia connectar amb ell–, Ash pren la decisió d’abandonar la vida urbana juntament amb el seu gos Chase. Basant-se en antigues notes i diaris del seu avi, s’endinsa als boscos del nord de Califòrnia amb l’objectiu de trobar una cabanya secreta que Edwin suposadament va construir anys enrere. El que comença com una fuga planificada cap a l’autosuficiència es converteix en un viatge de supervivència en què s’ha d’enfrontar als riscos de l’entorn natural, la soledat extrema i la recerca de pau en el seu propi cor.
L’obra manté un paral·lelisme directe amb Alone en emprar un format narratiu visual i intimista per representar la psicologia de l’aïllament. A més, en ambdues obres la figura del gos de companyia (Moose a Alone, Chase a La cabaña de Ash) opera com l’àncora emocional bàsica per evitar que el personatge sucumbeixi a la depressió i a la desconnexió total amb la seva humanitat. En el cas de Chase, les seves ferides després d’un enfrontament amb un os acaben convertint-se en un detonant fonamental en el desenllaç, en potenciar la preocupació i, sobretot, la soledat d’Ash. Ambdós personatges hauran de preocupar-se estrictament de cobrir les necessitats vitals (alimentació, protecció contra el fred i seguretat), i tots dos buscaran formes que els permetin mantenir el seny, especialment a través de la lectura de llibres i l’escriptura d’un diari personal, tot i que amb més o menys fortuna en aquest cas.
Si Alone és una lectura del jove Ash en la ficció, Hatchet ho és de la seva autora. Wang indica al final de la novel·la gràfica dues lectures recomanades: l’obra de Gary Paulsen ja citada i la novel·la Mi rincón en la montaña (My Side of the Mountain, 1959), de l’autora estatunidenca Jean Craighead George (1919-2012). Aquesta premiada obra està protagonitzada per Sam Gribley, un jove de només dotze anys que decideix marxar a les muntanyes Catskill per viure a l’antiga finca abandonada del seu rebesavi. Armat únicament amb una navalla, una corda, uns quants diners i coneixements teòrics de supervivència, en Sam emprèn una vida de total autosuficiència. Aprèn a buidar el tronc d’un gran arbre per convertir-lo en la seva llar, a fabricar peces de vestir amb pells d’animals, a recol·lectar plantes comestibles i a ensinistrar un falcó pelegrí. Es tracta d’una obra que destaca pel realisme i la precisió amb què es descriuen les plantes, els animals i les tècniques de supervivència, fruit de la formació de l’autora com a naturalista.
En aquest cas, les influències són manifestes, i el treball de Wang funciona com un homenatge gràfic i adaptat al segle XXI: en ambdues obres, un jove angoixat i desconnectat del seu entorn urbà decideix fugir en solitari al bosc per viure de forma autosuficient; tant en Sam com l’Ash es refugien en terres associades a un avantpassat (en Sam va a les antigues finques del seu rebesavi; l’Ash cerca una cabanya secreta construïda pel seu difunt avi); ambdós protagonistes estudien tècniques de supervivència abans de marxar, anant a biblioteques públiques o consultant llibres a la recerca de guies i consells. Així mateix, tots dos tenen un vincle estret amb un animal, tot i que la contextualització amb l’època en què es van crear resulta evident en les diferències: mentre que el clàssic de 1959 enfoca l’aïllament com un experiment romàntic d’independència infantil, l’obra de Jen Wang actualitza el mite per a la Generació Z, utilitzant la fugida al bosc per explorar la identitat de gènere (l’Ash és un adolescent no binari) i l’ansietat juvenil davant la crisi climàtica.
Les tres novel·les citades i La cabaña de Ash tenen un antecedent literari considerat una obra fundacional del pensament mediambiental i la literatura de retir, que serveix com a matriu filosòfica de la qual beuen tant el relat de supervivència de Hatchet i Alone com la fugida introspectiva de La cabaña de Ash. L’obra precursora que es va avançar al seu temps pel seu caràcter innovador va ser la novel·la Walden o la vida als boscos (Walden; or, Life in the Woods, 1854), de Henry David Thoreau (1817–1862). L’escriptor estatunidenc és el protagonista de la història, una mena d’experiment sociològic en què volia mostrar el dia a dia de viure de forma autosuficient durant dos anys, dos mesos i dos dies en una cabanya construïda per ell mateix a la ribera de l’estany Walden. Al llarg dels capítols, qüestiona el consumisme de la Revolució Industrial, advoca per la simplicitat voluntària i defensa que la immersió en la natura és la via per despertar la consciència espiritual i la sobirania individual.
Thoreau proposa reduir les necessitats materials al mínim vital per alliberar-se de les exigències del capitalisme industrial emergent del segle XIX i demostrar que la veritable riquesa rau en el temps lliure i la simplicitat. Al seu torn, posa en valor l’experiència de percebre l’entorn natural de forma directa, reconeixent el valor intrínsec de la natura, un vincle perdut per a la vida urbana. I convida a trencar amb el soroll i la inèrcia social quotidiana per assolir un estat d’atenció plena i avaluar què és el que és realment essencial en la vida humana. I sí, també es refugia en la lectura de llibres clàssics per alimentar la ment i preservar el seny.
El seu propòsit coincideix amb el d’Ash: tots dos fan un retir voluntari, concebut com una estada temporal d’aprenentatge. L’objectiu final és tornar a la societat amb ànims renovats i una postura emancipada. En el cas d’Ash, l’experiència li brindarà una major comprensió del seu entorn i li permetrà connectar amb persones motivades per les seves mateixes inquietuds mediambientals. Sens dubte, una lectura recomanable, que se suma a les anteriors obres citades, però amb el valor del dibuix, del llapis i de l’aquarel·la que simulen el diari íntim i visual del protagonista, en una aventura que resulta versemblant i inspiradora en el context actual.
