Aquesta és una exlusiva publicada a eldiario.es
Mar de fons en l’àrea de Farmàcia del Servei Canari de Salut (SCS). Una investigació interna oberta arran de la denúncia interposada per una distribuïdora de productes de nutrició clínica, dirigida contra funcionaris de l’organisme autònom per un presumpte tracte de favor a multinacionals del sector i recolzada en queixes de metges i pacients, ha provocat el primer moviment de peces en forma de destitució de la fins ara cap del servei d’Ús Racional del Medicament i Control de la Prestació, Fidelina de la Nuez, la principal assenyalada.
La versió oficial, expressada a aquest diari pel conseller de Sanitat del Govern regional, Jesús Morera, és que es tracta d’un relleu “natural” en aquest lloc de lliure designació, motivat pel retorn de l’inspector metge Alberto Talavera, que a la legislatura 2003-2007 va ser director general de Farmàcia i que el 15 de febrer va cessar a petició pròpia com a màxim responsable de l’Àrea de Salut de Tenerife, càrrec que ostentava des de finals de 2010.
No obstant això, fonts oficials de la Conselleria de Sanitat i extraoficials coneixedores del cas confirmen que la degradació de la inspectora farmacèutica Fidelina de la Nuez, que torna a la direcció de secció -un rang inferior jeràrquicament, al qual s’accedeix per concurs-, està vinculada a les seves actuacions en l’autorització dels tractaments de dietoterapèutics, productes que estan finançats íntegrament pel Sistema Nacional de Salut i que, per tant, han de ser prescrits pels metges i visats per la inspecció, departament en el qual treballa. Els comunment anomenats batuts nutricionals estan indicats per a pacients quirúrgics i per a aquells amb patologies cròniques (càncer, SIDA, trastorns neurodegeneratius, síndrome de mala absorció …) que requereixen un suport de nutrients específic.
Segons consta en documents als quals ha tingut accés aquest diari, el departament de visats ha autoritzat tractaments amb productes de multinacionals per a pacients que no complien amb paràmetres exigits en els protocols d’actuació (nivells de proteïnes, albúmines i pes -índex de massa corporal – per sota dels valors recomanats). A més, cirurgians, metges d’Atenció Primària i familiars de pacients han denunciat en escrits dirigits a les autoritats sanitàries que els tractaments en què els facultatius prescriuen un producte diferent als comercialitzats per les principals marques del sector són denegats quan no canviats “sistemàticament” per altres d’aquestes multinacionals. En alguns casos, segons les queixes formulades pels metges, ocasionant un important perjudici per a la salut dels malalts.
Les suspicàcies al voltant de l’actuació de Fidelina de la Nuez i altres funcionaris de la inspecció mèdica sorgeixen a finals de 2011, data en la qual Nutricer, una distribuïdora amb seu a Gran Canària, irromp en un sector dominat llavors i ara per les multinacionals -els laboratoris Nestlé, Nutricia, Abbott i Fresenius Kabi acaparen en l’actualitat més del 81% de la quota de mercat en el arxipèlag-. Després d’un notable creixement inicial, donada la bona acceptació dels seus productes en diferents especialitats mèdiques, Nutricer comença a topar-se amb les primeres traves en el departament que expedeix els visats, que recela de la nova marca.
La mateixa De la Nuez esmenta a aquesta empresa en la denúncia que interposa contra una metge d’Atenció Primària per qüestions no relacionades amb la prescripció de dietoterapèutics. En aquest escrit, que dóna lloc a la incoació d’un expedient sancionador contra la professional sanitària, la cap de Farmàcia, ara relegada, exposa que la facultativa havia emès un alt nombre de prescripcions de productes de la marca que comercialitza Nutricer, laboratori del que, diu , “s’havia detectat ja prèviament una incidència agressiva en l’àrea de Salut de Gran Canària”. En aquest moment, juny de 2013, les vendes de Nutricer representaven aproximadament l’11% del total a les Illes i el 17% a Gran Canària.
“He prescrit dietoterapèutics durant molts anys d’altres marques i mai vaig tenir cap problema. Prescric dietoterapèutics sempre que ho considero oportú i beneficiós per a la millora de la salut del pacient, tal és així que no em fixo en qui el produeix, sinó en quines són els seus beneficis (…) Tots els productes pautats (de la marca de Nutricer) tenien les indicacions correctes, de manera que havien estat autoritzats per la pròpia inspecció mèdica”, explica en una carta datada al novembre de 2014 l’expedientada, que finalitza afirmant que, després de l’obertura del procediment, les seves peticions de batuts de Nutricer van ser “sistemàticament rebutjades”.
El SCS també va obrir al gener de 2014, a instàncies de la cap de servei de Farmàcia, un expedient a, en aquells màxim prescriptor dels productes de Nutricer a l’illa de Gran Canària, que va ser finalment arxivat després d’un tens procediment amb acusacions mútues.
Fidelina de la Nuez es va presentar al centre de salut en què treballava el metge, un professional amb més de 30 anys d’experiència, per intentar demostrar que dispensava batuts d’aquesta marca en la seva consulta. Posteriorment, el denunciat va comprovar que la inspectora havia cridat amb antelació a la dona d’un pacient, que fins i tot va portar un carro de la compra a la consulta, per intentar sorprendre al metge lliurant els batuts. Del testimoni de la familiar es desprèn que va ser el seu farmacèutic qui va avisar la inspectora d’aquesta situació i que el metge de capçalera mai li va dispensar aquests productes, sinó les receptes perquè els retirés a la farmàcia, seguint el procediment establert. A més, el director del centre de salut va reconèixer que tenia coneixement que de la Nuez anava a fer aquesta visita. El facultatiu expedientat sosté que la inspectora va preparar la prova testifical amb l’objectiu d’inculpar-lo.
Nou protocol al juny de 2014
La Direcció General de Programes Assistencials, de la qual depèn l’autorització dels productes dietoterapèutics, va implantar al juny de 2014 un nou protocol d’actuació en la província de Las Palmas per equiparar-lo al que ja funcionava a Santa Creu de Tenerife. Fins llavors, els metges prescrivien el tractament per a tres, sis o dotze mesos i la inspecció mèdica ho autoritzava o denegava en funció d’un informe que definia la patologia del pacient.
Ara, els facultatius només poden prescriure per un màxim de tres mesos, termini després del qual els tractaments són revisats per especialistes d’endocrinologia i nutrició, que són els que determinen l’acceptació, rebuig o modificació dels mateixos. Per a això es basen en un informe equivalent al que es presentava en l’anterior procediment i en una analítica en què els paràmetres de proteïnes i albúmines i l’índex de massa corporal han de ser inferiors a uns valors establerts. La finalitat del protocol, segons exposa la resolució, és “controlar la despesa en dietoterapèutics per evitar l’increment de prescripcions dels mateixos”.
Des de la posada en marxa del nou procediment han proliferat les queixes de metges. Quatre caps de servei, tres d’ells de cirurgia, van sol·licitar al novembre de 2014 la retirada del protocol per entendre no només que vulnera la seva capacitat de decisió, en centralitzar la competència de la prescripció en els endocrins, sinó també que “perjudica greument la salut dels pacients” per generar un augment “desmesurat i innecessari” dels procediments burocràtics per a l’accés a la nutrició.
A aquesta denúncia se li uneix la d’altres cirurgians i metges de capçalera que de manera insistent han reflectit per escrit les irregularitats en què, al seu parer, han incorregut tant la unitat de nutrició com la inspecció amb les denegacions de tractaments a pacients que tenien dret a rebre la prestació i complien amb els paràmetres exigits o amb els “canvis sistemàtics” de productes de la distribuïdora de Gran Canària pels de les multinacionals.
Segons les dades que figuren en els registres oficials, en el primer any de vigència del nou protocol, l’estalvi en la prescripció de dietoterapèutics a la província de Las Palmas va superar els 400.000 euros. D’ells, el 67% va procedir d’una disminució de les vendes de Nutricer. En canvi, a Santa Creu de Tenerife, on la presència de la distribuïdora Gran Canària era pràcticament testimonial (tot just un 2% del total el 2013 i un 1% el 2014), la despesa durant el mateix període es va incrementar en una mica més d’un milió d’euros i la facturació de les quatre multinacionals també va augmentar de forma considerable.
Denúncia als jutjats
Al desembre de 2014 Nutricer va presentar una denúncia per corrupció als jutjats contra cinc funcionaris de la Direcció General de Programes Assistencials del Govern de Canàries, entre els quals es trobava l’ara relegada Fidelina de la Nuez, i dos endocrins. La jutgessa substituta del Jutjat d’Instrucció número 3 de Las Palmas de Gran Canària no la va admetre a tràmit ja que entenia que els fets denunciats no eren constitutius d’infracció penal i que es reduïen a una situació de col·lisió d’interessos comercials o competència deslleial.
La representació de la distribuïdora farmacèutica va recórrer davant l’Audiència Provincial de Las Palmas, especificant que la denúncia -i no querella, com va interpretar la jutjessa- no al·ludia al control de l’activitat de les grans marques, sinó al control de legalitat dels funcionaris que actuen en el protocol d’autorització dels productes dietoterapèutics, que “no fan servir el mateix raser ni vara de mesurar pel que fa als productes d’una empresa o una altra”. L’Audiència Provincial encara no s’ha pronunciat sobre aquestes al·legacions, presentades al febrer de 2015.
Fidelina de la Nuez, ara cap de secció de Farmàcia, ha declinat oferir la seva versió sobre els fets pels quals se l’acusa. “Em dec als meus superiors. Si hi ha la denúncia, que funcioni i circuli, però no li puc dir res, li ho comunicaré als meus superiors i que les coses surtin per on hagin de sortir. Porto 31 anys d’exercici i sé quins són els procediments”, ha contestat en ser qüestionada per aquest diari.
