Browsing: Opinió

Volia una escola de règim ordinari que a la vegada estigués especialitzada en l’atenció a la infància afectada d’hemofília i en la qual tot l’alumnat, patís o no per aquest trastorn genètic que dificulta la coagulació de la sang, estudiés, treballés, jugués, participés i es divertís en una ambient d’ennobliment, de cooperació i de profit.

Una proposta didàctica al CFGS Gestió Forestal i del Medi Natural, per a crear i avaluar itineraris de salut i interpretació ambiental.

«Garantir el benestar dels professionals no és només una obligació institucional, sinó un requisit fonamental per assegurar una atenció de qualitat a la ciutadania».

En el Dia Internacional de la Dona, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona posa en el centre el paper imprescindible de la professió en la transformació del sistema de salut i denuncia que, malgrat la seva expertesa i responsabilitat, continuen estant infrarrepresentades en els espais on es defineixen les polítiques i estratègies relacionades amb el benestar de la ciutadania.

Una de les grans contradiccions del nostre temps és que el treball que sosté la vida continua essent el que menys drets té.

La tasca docent i de qualitat és imprescindible per la sostenibilitat i el futur del sistema sanitari, i requereix un esforç, compromís i dedicació, moltes vegades fora del nostre horari laboral. Treure el complement retributiu suposa una falta de reconeixement d’aquells professionals que estem compromesos a formar futurs sanitaris amb qualitat.

Durant els primers tres anys de vida, el desenvolupament dels infants és especialment sorprenent i transformador. En aquest període s’estableixen…

Aquestes iniciatives pretenen contribuir, des del municipalisme, a afrontar reptes com l’envelliment de la població o els efectes del canvi climàtic sobre la salut, així com reivindicar el paper del món local en la implementació de les polítiques sanitàries i d’atenció social.

«Aquestes paraules són una crida a donar valor i a cuidar l’atenció primària. Hi ha una tensió constant entre vocació i desgast. Estimem la vocació però el sistema ofega».

Allunyar-los de les xarxes, i potser és una reflexió que no només haurien de fer els més joves, és permetre’ls que quan en tinguin trenta i quedin amb els amics, a més d’explicar-se la setmana que han viscut, puguin retornar a aquelles colònies on es van fer el primer petó, van jugar a fet i amagar, van caminar junts i van dir-se que s’estimaven.