“El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, va dir que un cop concloses les negociacions amb els companys de primària abordaria la problemàtica de la concertada però no ho ha fet en cap cas, ha incomplert la seva paraula”. Així ho ha afirmat Xavier Lleonart, vicesecretari general de Metges de Catalunya mentre anunciava una nova convocatòria de vaga per a tots els facultatius de la sanitat concertada.
La vaga està convocada per als dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer i afectarà més de 10.000 professionals de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació catalana d’Entitats de Salut (ACES).
Lleonart, en nom de Metges de Catalunya, ha valorat que, des de la fi de la vaga de cinc dies convocada el passat mes de novembre, “no hi ha hagut cap millora tangible mes enllà d’una petita millora retributiva” pel que fa als facultatius dels hospitals i la primària concertada. Aquesta vaga deixa de banda aleshores els facultatius de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), qui si van arribar a un pacte amb el CatSalut.
Expliquen que la concertada té un llistat de reivindicacions diferent que la primària de l’ICS. Patxi Avilés, secretari del sector primària XHUP de Metges de Catalunya, ha opinat que “l’acord de l’ICS és un bon put de partida però els companys de la concertada no tenen el mateix”. Per exemple, ha recalcat que a l’ICS tenen un terç de la jornada no assistencial. Per combatre aquest fet, demanen que es reguli la jornada de descansos o que s’ampliin les hores de formació l’any: “tenim només 20 hores l’any i això és vergonyós perquè és imprescindible per actualitzar els nostres coneixements”. és vergonyós
Davant certes diferències que fan grinyolar a MC, Lleonart ha denunciat que el conveni SISCAT, on estan englobats els professionals de la sanitat concertada, “ha exclós els interessos de la major part dels facultatius”. A més, tot i saber que els facultatius no són la majoria de treballadors en el conjunt de sanitaris, “no és digne tancar cap acord en el sector sense tenir en compte les reivindicacions dels metges”. En aquest sentit ha afirmat creure “sincerament” que els signants del conveni “marginen de forma deliberada els interessos de bona part dels facultatius”. Per a Lleonart, “els interessos dels treballadors són els interessos de la població” i, per tant, “marginar les peticions dels metges és empitjorar directament la qualitat assistencial”.
De fet, tot i el conveni signat, Metges de Catalunya seguia endavant amb la vaga de la concertada perquè, com ja declaraven aleshores, la majoria de les reivindicacions fetes per la seva organització no ha estat recollida en el principi d’acord.
“Dos mesos després, aquí no ha canviat res”
Aquesta convocatòria no és nova. Metges de Catalunya la presenta com una continuació de la que ja es va realitzar del 26 al 30 de novembre, que va tenir un seguiment mitjà del 70%. Cal una segona volta perquè tot i l’èxit que MC reconeix, “va concloure sense haver objectivat cap negociació amb la concertada per part del CatSalut ni del Departament”. Lleonart creu que és necessari tornar a posar el debat sobre la taula perquè “no ha passat res que hagi fet minvar el malestar dels facultatius”.
Al mateix temps que han mostrat el malestar del col·lectiu també han volgut comunicar que lamenten profundament el perjudici que es pugui causar a la població amb aquesta convocatòria de vaga. En aquest sentit han explicat que si la plantegen amb més d’un mes de marge és un doble motiu. Primer, perquè entenen que l’única forma de solucionar aquesta situació és asseient-se i negociant. Segon, perquè entenen que són treballadors i per tant la forma de protestar no pot ser un altra que la que estan fent però per sobre de tot, ha assegurat Lleonart, són professionals. “Entendríem que en la situació actual de grip en fase epidèmica convocar una aturada per d’aquí una setmana va totalment en contra del nostre tarannà. La població no són ostatges i no la volem perjudicar, volem que ens entengui i ens doni suport”, ha traslladat el vicesecretari.
Càrrega i qualitat assistencial, condicions laborals i professionals i condicions retributives
Com ha avançat Lleonart, les demandes d’aquesta nova vaga donaran continuïtat a les que es van generar durant la vaga que es va donar del 26 al 30 de novembre.
Entenen que “la solució del conflicte és a les mans del Departament de Salut” i dient que són “els màxims responsables de la conselleria qui decidiran si volen resoldre’l o enquistar-lo”, han assegurat que “si opten per la segona via, difícilment es podrà assegurar la pau social”.
Entre les reivindicacions que han de respondre a la càrrega i qualitat assistencial demanen distribució de la jornada laboral amb un 70% del temps assistencial i un 30% no assistencial per dedicar a formació i recerca, tant en els centres d’atenció primària com en els hospitals; regular els descansos i de la distribució horària de la jornada ordinària i complementària, inclosa la regulació específica de la jornada complementària de localització; establir un límit màxim de visites per jornada en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària; i assignar un temps mínims d’atenció per visita en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària.
Pel que fa a les condicions laborals i professionals, demanen reducció de la contractació temporal i a temps parcial; exempció de l’obligatorietat de fer guàrdies presencials a les metgesses embarassades; guàrdies presencials no obligatòries quan s’està exercint el dret de reducció de jornada per cura d’un familiar; increment de la vigilància i protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos psicosocials, les dones embarassades i dones lactants; i creació d’una Junta Clínica Facultativa a cada centre, escollida pels mateixos professionals, amb competències específiques.
Per últim, dins les condicions retributives volen recuperar el poder adquisitiu perdut arran de les retallades dels darrers 10 anys; que s’apliqui la doctrina del Tribunal Suprem en el preu de l’hora de guàrdia mèdica de presència física perquè s’aboni al mateix preu de l’hora ordinària de treball; percepció del 100% de les retribucions fixes i periòdiques durant la baixa de maternitat o baixa per risc durant l’embaràs; percepció del complement de nocturnitat (de 22 h a 8 h) del qual únicament estan exclosos els facultatius; i millora del complement de carrera professional i del complement variable per objectius (DPO).
