Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Com descriuries la importància de la recerca en infermeria i el seu impacte en la qualitat de l’atenció sanitària que reben els pacients i les famílies?
La recerca en infermeria té un impacte directe en la qualitat sanitària, ja que ens permet avaluar l’efectivitat de les nostres intervencions i desenvolupar noves pràctiques basades en l’evidència científica que millorin els resultats en l’atenció als pacients. És essencial allunyar-nos de frases com “això sempre s’ha fet així” o “jo ho vaig aprendre d’aquesta manera”. Hem de ser capaces de demostrar-ho amb evidència i, si cal, modificar les nostres pràctiques. A més, la recerca ens ajuda a millorar la coordinació de les cures entre els diferents equips d’atenció sanitària i a reduir errors, sempre amb l’objectiu final de millorar la salut i el benestar dels pacients i les seves famílies.
En els darrers anys, s’ha posat èmfasi a implicar els pacients i les famílies en els processos de recerca. Com es fa aquesta implicació?
Implicar els pacients i les famílies en la recerca és fonamental i es fa gairebé des de l’inici d’un estudi científic. Durant la fase de disseny, quan formulem la pregunta d’investigació que volem respondre, presentem les nostres idees directament als pacients i recollim les seves opinions a través de diferents mètodes. Aquesta participació activa es recull amb el rigor científic i aprovació prèvia d’un Comitè d’Ètica, ja sigui a un estudi de millora interna o un estudi d’una realitat, on la vivència i l’opinió neixen durant la intervenció diària de les cures infermeres. L’observació, l’escolta amb pacients i famílies ens nodreixen de les dades necessàries per activar aquesta inquietud que es formula amb una pregunta d’investigació.
És una retroalimentació que ens permet orientar la nostra recerca cap a objectius més propers a les seves necessitats. En resum, quan una infermera aplica un procediment o protocol, és important que reculli les aportacions del pacient i la família per entendre l’impacte que té i, si s’escau, modificar-lo sempre basant-se en la darrera evidència científica.
«La recerca ens ajuda a millorar la coordinació de les cures entre els diferents equips d’atenció sanitària i a reduir errors»
Amb quines dificultats us trobeu a l’hora de trobar famílies que participin en els estudis?
El primer repte és la cultura científica de la nostra població i la realitat social de cada família. Tot i que la implicació en temes de salut ha crescut en els darrers anys, especialment en qüestions com les voluntats anticipades, per exemple, en el camp de la pediatria encara hi ha una certa protecció. Quan fem un estudi amb població infantil, necessitem el consentiment dels familiars, però també l’assentiment dels infants a partir dels 12 anys. Les investigadores han d’entendre que, malgrat el consentiment familiar, la llei protegeix els infants i ens obliga a escoltar la seva veu i garantir que coneixen els detalls de l’estudi en què poden participar de manera voluntària.
Moltes de les vostres intervencions són amb infants i famílies que viuen situacions límit, com ingressos a l’UCIP o càncer pediàtric. Com els proposeu participar en la recerca?
A l’Hospital Sant Joan de Déu tenim l’avantatge de disposar d’equips multidisciplinaris que atenen els pacients, formats per professionals mèdics, treballadors socials, infermeres i TCAI, a més de psicòlegs. És a través d’aquests equips que ens apropem als pacients i les famílies. Cada professional, des del seu àmbit d’expertesa, presenta la situació d’estudi i recull la informació necessària. Això ens permet un acostament empàtic i respectuós, tenint en compte les situacions difícils que viuen les famílies. A l’Hospital hi ha molts programes interns que faciliten la participació de les famílies i els pacients en estudis de recerca de manera amable i no invasiva. Tanmateix, és important que sempre siguin conscients de la seva participació en un estudi, què s’espera d’ells i en què ens poden ajudar. Per la nostra part, hem de mantenir les garanties de màxim respecte per les persones participants i una màxima qualitat científica.
En els últims anys ha incrementat l’interès per la recerca en infermeria, així ho demostra la creació de la teva posició. Quines característiques ha de tenir una infermera que vulgui fer recerca?
És molt important, per no dir imprescindible, que sigui una persona amb inquietuds i que es faci preguntes constantment. Ha de ser capaç de preguntar-se i avaluar si aquell programa o procediment que està realitzant és el millor per al pacient i les famílies, i si respon a les seves necessitats.
Posaré un exemple: quan fem capacitació a una família perquè puguin realitzar les cures de l’infant a casa, hem de ser capaces d’imaginar-nos quina és la realitat de casa seva i adaptar els recursos de què disposa. Però no ens hem de quedar aquí. Un cop està a casa, hem de poder fer-ne un seguiment, avaluar si allò que li hem dit ha funcionat o no, a quins problemes s’ha enfrontat, si ha tornat a l’Hospital i per què ho ha fet. Aquesta avaluació posterior ens fa aterrar en les situacions que han de viure i no limitar la nostra actuació clínica en una demanda de resposta mecànica a unes cures necessàries. Millorar i adequar els procediments a una realitat de vida ens fa treballar des de la millor evidència i les bones pràctiques.
La infermera que vol fer recerca, quan entra en una habitació, ha de ser capaç de fer-se preguntes; d’analitzar quines possibilitats hi ha: de quins recursos es pot disposar, de com es pot treballar des de la mirada d’equip; què hi diuen en altres indrets: estar al dia de les darreres descobertes i avenços en el nostre camp d’interès; llegir, indagar. Això es pot assolir cultivant un esperit investigador.
I, un cop la infermera té aquest esperit i té una idea per fer un projecte de recerca, quin camí ha de seguir?
Amb la creació de la figura d’infermera de suport a la investigació a l’Hospital, el camí pot ser més fàcil. El primer que diria és que han de superar la por o la vergonya de desenvolupar la seva idea i fer preguntes. És bàsic tenir un ambient de confiança, valors i escolta activa. Després d’això, els ofereixo tot el suport necessari, des de la formació en metodologia de recerca fins al disseny del protocol d’estudi: mètode, dades necessàries, consentiments, instruments i eines per analitzar els resultats, etc. El meu objectiu és acompanyar en aquesta mentoria d’investigació i garantir que puguin adquirir les habilitats necessàries per dur a terme projectes de recerca. D’aquesta manera, poden convertir-se en agents de canvi i millorar les cures.
Mai hem de perdre de vista que les infermeres som assistencials, gestores, docents i investigadores. I des del nostre col·lectiu hem d’assegurar-nos que desenvolupem i cultivem els quatre rols.
«El nostre repte principal és crear un entorn favorable dins l’Hospital que permeti la creació de grups emergents de recerca en cures infermeres»
Actualment, què diuen les dades de recerca en infermeria a l’Hospital Sant Joan de Déu?
Doncs l’activitat investigadora dins del col·lectiu no para de créixer any rere any. El 2024 vam tancar l’any amb molt bones dades: defensa de tesi doctoral de la nostra infermera de pràctica avançada (IPA) Carmen Yoldi; projecte amb PERIS 2024-2026 de la referent d’atenció pal·liativa i pacient crònic complex, Lucia Peñarrubia; 14 projectes de recerca aprovats pel CEIm; 3 doctorandes més, que fan un total de 13; tres publicacions en revista del sector; Banc d’Hores (temps per recerca); més de 14 professionals implicades en diferents tipus de projectes; projecte de TFR (residents especialistes en infermeria pediàtrica) aprovat pel CEIm i ja recollint dades.
També ha incrementat la qualitat en la participació en congressos i jornades nacionals i internacionals, reflex de l’interès que hi ha dins el col·lectiu per estar constantment actualitzades i crear xarxes de col·laboració amb professionals del país i de fora.
Quins són els reptes actuals dins del col·lectiu d’infermeres de l’Hospital ?
El nostre repte principal és crear un entorn favorable dins l’Hospital que permeti la creació de grups emergents de recerca en cures infermeres i afavorir el coneixement en benefici tant de la comunitat acadèmica com dels pacients i les seves famílies. Amb aquest enfocament, aspirem a mantenir-nos a l’avantguarda de l’atenció sanitària, oferint als nostres pacients els màxims estàndards de qualitat i assegurant-nos que els descobriments més recents es tradueixin en beneficis tangibles per a ells i la comunitat.
I quins reptes et planteges com a coordinadora de recerca?
Durant l’any 2024 vaig desplegar les eines per difondre la recerca al personal de la Direcció Infermera i per la seva detecció de professionals amb perfil investigador. Ara, a l’any 2025, es tractarà de refermar aquestes referents i configurar els grups emergents en recerca. Tenim uns indicadors a seguir i avaluar, que han de ser el punt de continuïtat a les següents passes: ciència, compromís i impacte.
Entrevista publicada originalment al web de l’Hospital Sant Joan de Déu
