Browsing: sanitat pública

Veurem fins a quin punt es milloren els problemes que s’arrosseguen fa temps, com les llargues llistes d’espera, la insatisfacció professional o la debilitat de l’atenció primària. Els recursos econòmics per si sols no resolen les dificultats, són les polítiques que s’apliquen les que ho poden fer.

L’atenció sanitària pública s’ha de garantir com un dret fonamental, preservant que les nostres malalties siguin una oportunitat de benefici.

Les infermeres condicionades per les plantilles informàtiques, els protocols i els objectius de la institució poden acabar prioritzant els registres per sobre del que és més rellevant, la persona i els seus condicionants socials.

L’atenció als migrants s’ha d’entendre com un reconeixement efectiu d’un dret bàsic i com un pilar d’una societat inclusiva i més justa.

La Llei General de Sanitat (LGS), que fa pocs dies que ha complert 40 anys, es va centrar en la sanitat sense prestar gaire atenció a la salut pública.

És urgent planificar noves infraestructures hospitalàries en les àrees metropolitanes més tensionades, com la segona corona metropolitana de Barcelona, però també reforçar la xarxa d’atenció primària i comunitària que puguin resoldre el 80% dels problemes de salut abans que arribin als hospitals. També cal revisar la distribució territorial dels equipaments i del personal per assegurar l’equitat en l’accés al sistema, evitant que la desigualtat entre àrees urbanes i rurals se segueixi incrementant.

La col·laboració publico-privada equival a acceptar desviació de recursos de procedència nítidament “pública i universal”, amb eufemismes com “externalitzar” o “sistema mixt”. Una parasitació que representarà un detriment del sector públic en mans d’interès i benefici empresarial o privat.

El sindicat mèdic majoritari se sent menyspreat per la conselleria de Salut i considera que “és l’hora dels presidents».

Desbloquejar el «tap» d’accés a la dependència condensant la resolució del grau en una única visita i que les persones amb grau III comencin a rebre una prestació provisional d’uns 200 euros mensuals en un màxim de 15 dies seran algunes de les principals mesures.

Marea Blanca i CC.OO. reclamen invertir més en Sanitat i unes millors condicions laborals per disposar d’un sistema de salut públic i accessible per a tothom