Browsing: sanitat pública

Les reformes que es plantegin han de recuperar les característiques que van definir el model en la seva etapa de construcció i que, amb el pas del temps, s’han anat diluint. Entre elles, la diversitat de proveïdors i de formes de gestió, la separació de funcions entre el finançament i compra de serveis i la seva provisió, i l’autonomia de gestió dels centres, establiments i serveis sanitaris. 

L’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat d’Olesa de Montserrat demana reobrir la investigació de la mort d’una ciutadana –ara fa un any– després de no ser atesa al CAP; apunten deficiències en el triatge, la selecció i la derivació mèdica.

Més d’un miler de professionals de la Medicina reivindiquen una millora de les seves condicions laborals i retreuen la manca de diàleg a la consellera de Salut.

El Konsulta’m passa a dir-se EstarB i desapareix l’atenció directa per instaurar la cita prèvia. S’eliminen els 14 punts d’accés directe en el cas dels joves i l’atenció dels adults desapareix per complet.

El preu elevat dels fàrmacs per tractar l’obesitat els fa poc assequibles, un obstacle directe per als pacients en el cas que no siguin finançats públicament, però quan ho són poden incrementar notòriament la despesa farmacèutica pública, la qual cosa pot posar en risc la viabilitat mateixa de la sanitat universal.

Probablement són necessaris els 15.000 milions d’euros (o més) per oferir una bona sanitat pública, però el que està clar és que a l’actualitat això no s’aconsegueix. Més pressupost i més personal no és sinònim de millor qualitat. Cal mirar a fons el sistema per buscar solucions efectives.

Tornem al nostre tema, la salut. Gairebé tothom entén, avui en dia, tot i en temps intoxicats de fakes, que la salut…

Les llistes d’espera per a metges de família, especialistes i proves diagnòstiques i la manca de professionals són alguns dels motius de la reivindicació.

Considerem que el model de governança públic-privada facilita les irregularitats en crear un entorn on la gestió complexa i la falta de control estricte en els consorcis permeten la confusió de rols (conflicte d’interès), l’ús de mecanismes de contractació no competitius i la realització de pagaments injustificats, establint un patró recurrent de controvèrsia des del seu naixement.

Totes les comunitats autònomes reconeixen haver desenvolupat algorismes i sistemes d’intel·ligència artificial en els serveis de salut, però la majoria encara no proporcionen prou informació per avaluar el seu desplegament.