Browsing: sanitat pública

La Llei General de Sanitat (LGS), que fa pocs dies que ha complert 40 anys, es va centrar en la sanitat sense prestar gaire atenció a la salut pública.

És urgent planificar noves infraestructures hospitalàries en les àrees metropolitanes més tensionades, com la segona corona metropolitana de Barcelona, però també reforçar la xarxa d’atenció primària i comunitària que puguin resoldre el 80% dels problemes de salut abans que arribin als hospitals. També cal revisar la distribució territorial dels equipaments i del personal per assegurar l’equitat en l’accés al sistema, evitant que la desigualtat entre àrees urbanes i rurals se segueixi incrementant.

La col·laboració publico-privada equival a acceptar desviació de recursos de procedència nítidament “pública i universal”, amb eufemismes com “externalitzar” o “sistema mixt”. Una parasitació que representarà un detriment del sector públic en mans d’interès i benefici empresarial o privat.

El sindicat mèdic majoritari se sent menyspreat per la conselleria de Salut i considera que “és l’hora dels presidents».

Desbloquejar el «tap» d’accés a la dependència condensant la resolució del grau en una única visita i que les persones amb grau III comencin a rebre una prestació provisional d’uns 200 euros mensuals en un màxim de 15 dies seran algunes de les principals mesures.

Marea Blanca i CC.OO. reclamen invertir més en Sanitat i unes millors condicions laborals per disposar d’un sistema de salut públic i accessible per a tothom

És metgessa i membre del grup de professionals CAIRÓS. Va ser secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya des del 2021 i fins que es va jubilar, ara fa un any i mig.

Quan la promoció funciona, es redueixen desigualtats, s’enforteix el capital social i millora la qualitat de vida. Més enllà d’una millora sanitària, és una política de desenvolupament.

El nou model d’Àrees Integrades de Salut (AIS) es ven com el pas definitiu cap a una sanitat centrada en la persona, la prevenció i l’acompanyament al llarg de la vida. Conceptes impecables sobre el paper. Irrefutables en qualsevol powerpoint. La pregunta és què impedia fer això abans? La resposta no és clínica ni assistencial, és, una vegada més, de recursos.

Incorporar la veu de les infermeres, reconèixer el seu lideratge i garantir les seves condicions professionals no és només una qüestió de justícia: és una condició necessària per a l’èxit de qualsevol reforma sanitària profunda.