Browsing: sistema sanitari

Considerem que el model de governança públic-privada facilita les irregularitats en crear un entorn on la gestió complexa i la falta de control estricte en els consorcis permeten la confusió de rols (conflicte d’interès), l’ús de mecanismes de contractació no competitius i la realització de pagaments injustificats, establint un patró recurrent de controvèrsia des del seu naixement.

El col·lectiu mèdic està convocat a una nova onada de mobilitzacions els dies 9 i 10 de desembre i 14 i 15 de gener de 2026.

L’atenció primària és la clau de volta per encarar de manera efectiva el futur dels sistemes sanitaris perquè proveeix atenció integral, des de la prevenció fins a la rehabilitació, a tota la població i redueix el costos globals del sistema.

És precisament a l’atenció domiciliària on el treball d’un veritable equip adquireix el seu màxim sentit; un equip en el que el metge de família ha de tenir un paper coordinador i les infermeres i els treballadors socials el d’implementació, juntament amb els recursos de suport comunitari i de les activitats essencials a desenvolupar en el domicili del malalt. 

Les infermeres atenem, escoltem, planifiquem cures, fem seguiments, detectem situacions de risc i promovem hàbits saludables. I, a més, quan arriba la campanya de vacunació, assumim una tasca addicional que requereix temps, organització i precisió. Fer-ho sense recursos suficients ni una planificació adequada ens aboca a l’estrès professional i a la frustració.

Aquest moviment de la Generalitat no només va en la direcció d’incrementar la milionària transferència de diners públics a empreses privades, sinó que també implica deixar en mans d’aquestes el control i la informació sobre processos molt importants per a la ciutadania.

Tardor, temps d’anàlisi de la temporada estival i de plans estacionals davant el calendari immediat. Les pèrdues en matèries sanitàries sostingudes,…

L’accés sense cita pot derivar, un cop més, en la llei de cures inverses: dedicar menys temps a qui més ho necessita.

Les fórmules d’associació público-privades se segueixen estenent en el camp sanitari malgrat que es coneix que en última instància soscaven l’intent de millorar la salut global.

Comptem amb un quàdruple sistema de control, que en moltes ocasions, lluny de contribuir a millorar el benestar dels treballadors malalts entorpeix la bona praxi mèdica i dificulta de manera perversa la recuperació de la salut.