Browsing: sistema sanitari

L’atenció primària és la clau de volta per encarar de manera efectiva el futur dels sistemes sanitaris perquè proveeix atenció integral, des de la prevenció fins a la rehabilitació, a tota la població i redueix el costos globals del sistema.

És precisament a l’atenció domiciliària on el treball d’un veritable equip adquireix el seu màxim sentit; un equip en el que el metge de família ha de tenir un paper coordinador i les infermeres i els treballadors socials el d’implementació, juntament amb els recursos de suport comunitari i de les activitats essencials a desenvolupar en el domicili del malalt. 

Les infermeres atenem, escoltem, planifiquem cures, fem seguiments, detectem situacions de risc i promovem hàbits saludables. I, a més, quan arriba la campanya de vacunació, assumim una tasca addicional que requereix temps, organització i precisió. Fer-ho sense recursos suficients ni una planificació adequada ens aboca a l’estrès professional i a la frustració.

Aquest moviment de la Generalitat no només va en la direcció d’incrementar la milionària transferència de diners públics a empreses privades, sinó que també implica deixar en mans d’aquestes el control i la informació sobre processos molt importants per a la ciutadania.

Tardor, temps d’anàlisi de la temporada estival i de plans estacionals davant el calendari immediat. Les pèrdues en matèries sanitàries sostingudes,…

L’accés sense cita pot derivar, un cop més, en la llei de cures inverses: dedicar menys temps a qui més ho necessita.

Les fórmules d’associació público-privades se segueixen estenent en el camp sanitari malgrat que es coneix que en última instància soscaven l’intent de millorar la salut global.

Comptem amb un quàdruple sistema de control, que en moltes ocasions, lluny de contribuir a millorar el benestar dels treballadors malalts entorpeix la bona praxi mèdica i dificulta de manera perversa la recuperació de la salut. 

El 2n Congrés de Salut i Món Local posa sobre la taula els principals reptes del sistema sanitari i analitza quines haurien de ser les competències i la participació municipal en matèria de salut i de serveis socials.

La persona que té cura d’un malalt d’alzheimer esdevé un suport imprescindible per a l’afectat, una mà tranquil·litzadora i, en moltes ocasions, la seva memòria quan aquesta s’esvaeix. Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra el 21 de setembre, posem en relleu la tasca de la persona cuidadora, sovint invisibilitzada.