Browsing: Opinió

Ens hem de plantejar competir amb el sector privat, ignorar-lo o establir un marc de col·laboració del sector privat amb els serveis públics del Sistema Nacional de Salut? Considero que un sistema sanitari per a tothom del segle XXI ha de ser inclusiu i comptar necessàriament amb tots els agents, també els privats.

Els percentatges de depressió postpart superen la prematuritat, la preeclàmpsia o la diabetes gestacional.

En què estem fallant els adults si tenim infants i joves que trien de manera constant i diària relacionar-se a través dels telèfons mòbils, de les xarxes socials i de les múltiples aplicacions a les quals tenen accés.

Hi ha prou estudis que mostren que, allà on el metge i la infermera d’Atenció Familiar i Comunitària atén inicialment a tota la població, amb independència de la seva edat, i els pediatres actuen com a consultors dels centres i equips d’Atenció Primària i Comunitària no s’observa cap disminució de la qualitat o de la seguretat de l’assistència prestada.

La salut és un dels pilars de l’estat de benestar i segurament el més sensible per a la majoria de la societat. No fa gaire anys, a Catalunya parlàvem del sistema sanitari com una de les “joies de la corona”. Què ha passat perquè ara els experts convocats afirmin que “mentre assistim a grans transformacions en molts àmbits, el sistema sanitari no es transforma?”

Inundem els infants amb innombrables tasques lúdiques i formatives, sovint sense gaire temps lliure a la setmana. El debat és obert entre partidaris i detractors.

“Sigui quina sigui l’opció que trieu, tingueu present que cada mes de gener es pot demanar el canvi, tant de públic a privat com a la inversa, i dins de privat, podríem canviar la nostra mútua”.

Invertir en salut vol dir innovar en serveis i drets que ajudin a mitigar desigualtats socioeconòmiques, i per això cal anar més enllà de la infraestructura: cal ampliar el ventall de serveis públics i ampliar la finestra d’accés de la població a aquests recursos.

Sobre la crisi de credibilitat dels mitjans i l’evitació del rum-rum noticiós.

Ens trobem que tenim moltes persones que han decidit fer negoci amb allò que hauria de ser, d’una banda, una atenció totalment pública, sense ànim de lucre, a l’abast de tothom i que, a més, no tenen prou coneixement ni formació per exercir com a allò que ells anomenen terapeutes.