El passat divendres, un senyor de 80 anys es va despertar marejat. La cuidadora, preocupada, va avisar ràpidament a la seva filla. Aquesta li va indicar que truqués al 061. Així ho va fer. Com a conseqüència de l’algoritme de l’interrogatori i amb molt bon criteri, el metge d’aquest servei va passar l’avís al CAP de la zona. Aquell dia, justament, jo m’ocupava de l’atenció domiciliaria. Com fem sempre, abans d’anar-hi vaig trucar a casa del pacient. Em va respondre la filla que acabava d’arribar. La va sorprendre la meva trucada. Se l’estaven emportant en ambulància cap a l’Hospital Clínic. Em va explicar que quan encara no havia arribat a casa del pare va tornar a trucar al 061 perquè no entenia per què només li enviaven un metge de família. Va exigir i aconseguir una ambulància urgent argumentant amb vehemència que feia uns mesos el seu pare havia ingressat per un accident vascular cerebral.
No cal dir que poques hores més tard, el pacient marejat -potser encara més que abans- tornava a estar a casa seva. Havia fet una llarga espera i una curta visita al servei d’urgències de l’Hospital Clínic. Segurament allà va ser atès per un metge resident de medicina de família.
Encara que sembli estrany, aquest és un cas habitual. Quasi la meitat dels pacients que repetidament visiten urgències i ingressen en hospitals d’aguts no són seguits pel seu metge de família. Aquest pacient de 80 anys només visitava el CAP un cop l’any per recollir la recepta electrònica. A la història clínica només hi constaven els informes de les repetides visites a urgències i els dels ingressos hospitalaris. La filla em va explicar que no hi havia més informació perquè el seguien “especialistes” privats. El servei d’urgències actuava com el seu “metge de capçalera”.
No es pot culpar a la filla d’aquesta mala utilització dels serveis públics. No feia més que seguir escrupolosament les recomanacions de les falques publicitàries de la Generalitat: “Abans d’anar a urgències, truqui al 061”. “Així hi arribarà en ambulància”, devia pensar la filla. Segons consta en el pòster, aquesta propaganda té com a principal objectiu contenir les costoses visites d’urgències hospitalàries. Una vegada més el “sistema” vol resoldre els problemes del “sistema” abans que els del pacient.
L’objectiu ha de ser reduir les visites a urgències o millorar la salut pel pacient? Entenc que hem de treballar per la salut. Com és lògic i demostrat, el bon control dels pacients crònics evita descompensacions que empitjoren la salut i provoquen penoses vistes a urgències i molestos ingressos hospitalaris. Si procurem que estiguin ben controlats, els pacients tindran més salut, estaran més satisfets amb el servei i en conseqüència aniran menys a urgències. L’estalvi arribarà de la millor salut.
La reorientació de l’objectiu cap al control clínic dels pacients implica promocionar els equips d’atenció primària en lloc del 061. El servei telefònic del 061 ofereix una atenció puntual, amb informació limitada, sense conèixer ni poder veure ni seguir el pacient i sota la pressió dels familiars angoixats per la tensió del moment. En el cas presentat l’actuació del 061 és millorable però ateses les circumstàncies i els recursos disponibles, qui hauria actuat d’una altra manera? Qui se la juga a no enviar una ambulància?
Proposo que el Departament de Salut reorienti la propaganda institucional cap a la salut dels pacients i no cap al suposat estalvi econòmic immediat. Aconsello que promocioni el metge de família personal. És l’únic metge que fa un seguiment al llarg de tota la vida del pacient. Com que el coneix, pot contextualitzar els seus símptomes, fer intervencions basades en els seus valors i pot treballar lentament la millora de la salut. Aquesta continuïtat fa que el metge de família, juntament amb la infermera d’atenció primària i la resta de l’equip, aconsegueixin promoure l’autocura tant dels processos crònics com dels aguts banals, com el refredat o la diarrea. A diferència del 061 té els recursos necessaris per aconseguir-ho.
La Generalitat dóna una idea molt equivocada de la salut parlant només d’ambulàncies, trucades telefòniques i hospitals. No ajuda a fer entendre que la salut s’aconsegueix lentament, amb esforç personal, amb vacunes, mantenint estils de vida saludables i controlant les malalties cròniques. Una tasca molt menys vistosa que les llums i les sirenes de les ambulàncies, però molt més efectiva. Justament és la feina que realitzen cada dia milers de professionals d’atenció primària. Uns equips que aquests dies se solidaritzen amb els seus companys de Can Vidalet que denuncien l’oblit d’aquest àmbit assistencial que contribueix decisivament a la salut de la població.
3 comentaris
A mí tot aixo m’assembla molt be Perón montes vegades després de la visita del metge de capcelera el pacient també acaba a l’hospital fent Lara llargues esperes que vostè diu i una vista curta con vostè diu ,perque el mateix metge de capcelera diu que ” no vaya a ser que”
Les coses no son tan simples i sensacionalistes!!! El 061 atén milers de trucades al dia amb gran resolució per part dels Equips de CECOOS!!! i s’ha de conèixer a la perfecció el sistema per ser tant vehement!!
També seria interessant que d’una vegada la
Població utilitzessin el nostre sistema
De salut com cal i amb respecte cap
A tots pq els Recursos sanitaris arribin amb exel.lència a les persones q verdaderament ho necessiten com aquest cas!!!
Bon dia Dr.Gené,
Com Infermera del 061CatSalut Respon jo i alguns dels meus companys volíem expressar-li la visió Desde l’altre banda del Telèfon.
Molt probablement en aquest cas, La filla (alertant indirecte) q no es trobava al lloc al moment del incident ofegada en un gran sentiment de CULPA i POR va retrucar al 061 creant un duplicat d’incident i abusant dels serveis públics sanitaris exigint de forma agresiva verbalment una ambulància pq el seu pare va tenir un Ictus i ara estava marejat i es clar el mareig deu ser un símptoma de Ictus a dia d’avui. Segurament la filla exigia trasllat al Hospital Clínic “pq yo pago y tengo derecho” sense escoltar tan sols les recomanacions del personal sanitari (metge i infermera) del 061 de no trasllat i valoració del Metge d’ Atenció Primària a Domicili com ja s’havia valorat adecuadamente en un primer moment. Això és el que és habitual i molt freqüent al nostre servei del 061: Les necessitats de familiars exigents i agressius estan per sobre dels nostres criteris professionals. Patim amenaces verbals a DIARI per responsabilitats que els hi pertoca asumir a familiars i a altres professionals i no a nosaltres.
També volem comentar desde el nostre servei que en alguns territoris:
Aproximadament de cada 10 Serveis que el personal sanitari del nostre servei valora que podria resoldre’s amb una valoració per un Metge d’Atenció Primària a Domicili 8 no és fan i no són valorats a Domicili per cap Metge possiblement per l’excés de feina dels Metges de Primària. Sovint el Metge de Primària retruca al domicili per revalorar al pacient que ja ha sigut valorat i demanen trasllat al Hospital sense valoració al Domicili. Per això acá en al Hospital quan potser no era necessari.
Tot això degut a les mancances de Recursos Humans del nostre Sistema Sanitari a Catalunya.