Des de Som Defensores i des d’Irídia, Centre de Defensa de Drets Humans, en coordinació amb altres agents i l’Ajuntament de Barcelona es treballa en un grup de suport jurídic i psicosocial específic dins l’Oficina per la No Discriminació. El mateix 2 d’octubre, conseqüència de la repressió patida a diversos municipis catalans només un dia abans, es va iniciar aquest operatiu de suport psicosocial i jurídic destinat a treballar situacions de vulneració de drets que s’haguessin donat durant la jornada del referèndum derivades principalment de les agressions policials. Parlem amb Irene Santiago, Directora de Psicosocial d’Irídia i membre del grup de suport psicosocial de l’Oficina per la No Discriminació, de la coordinació amb l’Oficina, les tasques que s’estan desenvolupant i les eines de resiliència que estan adquirint barris i grups.
“Crear grups de suport mutu és una de les eines més resilients”
Des del dia 2 el correu electrònic específic creat pels agents que participen de l’Oficina per la No Discriminació ha anat rebent diàriament comentaris, denúncies i demandes de suport. Algunes s’han vehiculat tant pel grup psicològic com el de suport jurídic. Santiago ens explica que han estat assistint a escoles i a barris a parlar directament amb les persones afectades per la repressió. En alguns d’ells, tal com s’anima des del grup, s’està iniciant una metodologia grupal per superar les situacions viscudes col·lectivament. Crear grups de suport mutu és, segons Irene Santiago, una de les eines més resilients i d’apoderament que les persones poden crear davant de situacions on les emocions siguin difícils de gestionar.
Les visites que l’Oficina està realitzant estan dirigides tant a barris, comitès de defensa del referèndum o assemblees que ho demanen, com a escoles que van ser col·legi electoral. En aquests casos, la gestió del conflicte no va encarada només als alumnes sinó a tota la comunitat educativa i a aquelles persones que van ser presents al col·legi al llarg de l’1 d’octubre.
En format de taller i d’una durada de dues hores, Santiago ens explica que l’objectiu principal és parlar de com trobar eines protectores, com generar espais de suport mutu i com gestionar les emocions col·lectivament. “Allò important és situar les cures al centre”, comenta, “així enfortirem la nostra salut psicosocial”.
Santiago veu que, fora del que va passar el mateix 1 d’octubre, Catalunya arrossega des del dia 20 de setembre, amb la detenció de polítics i tot un dia de mobilització al carrer, una escalada del conflicte. “Aquest context desgastant fa que estiguem en un estat d’alerta continua”, comenta. Pel grup de psicòlegs coordinats a l’Oficina per la No Discriminació és important doncs transmetre la idea que “es pot continuar”. La barreja d’emocions que algú pugui sentir són comprensibles donat “el context desgastant que vivim”. En aquest sentit, després de l’eufòria que alguns haguessin pogut viure l’1-O, la por o l’angoixa viscuda per la repressió, la impotència o la frustració, també hi ha gent que es troba davant la decepció post-ple de dimarts 11 d’octubre al Parlament. I ara, després de variar l’estat emocional respecte la situació actual, un nou impacte: estat de xoc per l’entrada a presó dels dos portaveus de l’ANC i Òmnium.
La barreja de sentiments, contradictoris en si mateixos, provoca una barreja interna i un malestar que genera “una bola” que la persona no sap com expressar. Així, Santiago ens explica que moltes de les persones que assisteixen als tallers que ofereixen no saben descriure exactament el què pensen o senten: “si després del dia 1 això hagués parat i haguéssim passat a viure una situació de normalitat, la gent podria haver-se parat a pensar el què sent, però com això continua, seguim en tensió”, comenta Santiago qui, davant d’això, anima a “que ningú s’espanti del que pugui sentir” i que es doni una mirada resilient, una mirada d’apoderament.
“Posar les cures al centre i a continuar”
Ens podem trobar el cas que algú no vulgui parlar, cada persona és un món i molta gent prefereix gestionar les cures des de la intimitat. L’atenció psicosocial és totalment recomanable però des d’Irídia també entenen que, com molts estudis sobre contexts de repressió diuen, la major part de la gent acaba activant les seves defenses i la seva resistència per si sol. Sigui de manera col·lectiva, en grups de suport mutu, o d’una manera més íntima i reduïda, és important, per Santiago, entendre que “podem aprendre del què ha passat i del què hem viscut”. Si ho fem així, segueix Santiago: “si enfoquem el treball psicosocial cap a la resiliència i l’enfortiment, generarem eines i aprenentatge que ens ajudaran a augmentar la fortalesa emocional i cuidar la salut psicosocial”.
La tasca de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona finalitzarà el 20 d’octubre però Irídia, qui té activat el Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI), es planteja valorar si seguir amb el pla. SAIDAVI és un servei que ofereix assistència jurídica i psicosocial a les persones que pateixen situacions de maltractament en el marc del sistema penal català. Si ho fan, serà per donar suport a aquells grups de suport mutu que es vagin generant i a nous casos que puguin sorgir.
Irene Santiago entén que la situació política és molt rellevant però no vol que la gent s’oblidi d’ella mateixa. “Hi ha gent que sent que té una responsabilitat política i no crea espais de cures perquè prefereix seguir treballant, però això no és incompatible”, comenta Santiago. A més, suggereix que es pot fer feina política “d’una manera més cuidada”. Davant el context actual, “posar les cures al centre i a continuar!”
